Polèmica amb les armes

Almenys 11 morts en quatre tirotejos als EUA aquest cap de setmana

  • Els tirotejos es van produir després que una sèrie d’assassinats en massa hagin tornat a fer créixer les peticions per reformar les lleis sobre armes del país

Almenys 11 morts en quatre tirotejos als EUA aquest cap de setmana
3
Es llegeix en minuts

Almenys 11 persones han mort i més d’una vintena han resultat ferides en quatre tirotejos als Estats Units aquest cap de setmana, en un moment en què els legisladors lluiten per reaccionar a l’epidèmia de violència amb armes de foc al país. Els tirotejos es van produir després que una sèrie d’assassinats en massa hagin tornat a fer créixer les peticions per reformar les lleis sobre armes del país.

Un tiroteig diumenge a la matinada a prop d’un club nocturn de Chattanooga (Tennessee) va acabar amb dos morts. Quatre persones més (dos morts i dos ferits) van ser atropellades per vehicles que fugien del lloc dels fets, va dir la cap de policia local, Celeste Murphy, que va afegir que «diverses» víctimes seguien en estat crític.

A Saginaw, Michigan, tres persones van morir i dues més van resultar ferides en un tiroteig diumenge, segons va informar MLive.com i la televisió WEYI, citant la policia local. I al comtat de Clarendon (Carolina del Sud), un tiroteig en una festa de graduació va deixar un mort i set ferits, tal com va informar la policia en un comunicat.

Peticions de mesures

La violència amb armes de foc s’ha tornat comuna als Estats Units, amb més de mitja dotzena de tirotejos només aquest cap de setmana en què han mort diverses persones, segons el Gun Violence Archive. Però la commoció que se sent més després dels recents tirotejos massius en una botiga de queviures a Buffalo, Nova York, i una escola primària a Uvalde, Texas, que van deixar 10 i 21 morts respectivament, han provocat amargues crides a prendre mesures.

El president Joe Biden va criticar els republicans que s’oposen a restringir la venda d’armes i va lamentar que llocs com escoles i hospitals «s’hagin convertit en camps d’extermini, camps de batalla.» El senador demòcrata Chris Murphy treballa amb un grup parlamentari bipartidista en una sèrie de reformes. La tasca és àrdua perquè els republicans rebutgen gairebé sistemàticament la majoria de les mesures destinades a regular les armes.

Murphy va dir diumenge que el grup espera elaborar un projecte que compti amb el recolzament d’almenys 10 republicans, a més de gairebé tots els demòcrates. «Crec que la possibilitat d’èxit és més gran que mai», va declarar a la CNN. «Però també crec que les conseqüències d’un fracàs per a tota la nostra democràcia són més grans que mai».

Inversió en salut mental

Les mesures, va avançar, inclourien «una inversió significativa en salut mental, finançament per a la seguretat a les escoles i alguns canvis petits però forts en les lleis d’armes», entre els quals hi ha controls més estrictes d’antecedents dels compradors d’armes de foc.

Si bé els republicans han bloquejat durant anys la majoria dels esforços per controlar l’accés a les armes, alguns s’han pronunciat recentment a favor d’un canvi. A Texas, estat conservador i amant de les armes, més de 250 entusiastes de les armes de foc, inclosos donants del governador republicà Greg Abbott, van firmar una carta oberta que recolza els esforços de reforma bipartidista publicada com a anunci al Dallas Morning News.

Els signants de la carta recolzen ampliar les verificacions d’antecedents, augmentar l’edat per comprar armes a 21 anys i crear lleis de «bandera vermella» destinades a mantenir les armes fora de l’abast de les persones considerades en risc de violència.

Notícies relacionades

Segons una enquesta de CBS News, la majoria dels nord-americans està a favor de normes més estrictes per a la possessió d’armes i el 81% recolza la verificació d’antecedents dels compradors potencials.

La violència amb armes de foc als Estats Units ha matat més de 18.000 persones des que va començar el 2022, inclosos gairebé 10.300 suïcidis, segons el Gun Violence Archive.