100 dies de guerra / Possibles finals

Analistes de l’Exèrcit no descarten que Rússia faci servir l’arma nuclear a Ucraïna

Per al juny i el juliol esperen una contraofensiva ucraïnesa clau per al desenvolupament del conflicte

Analistes de l’Exèrcit no descarten que Rússia faci servir l’arma nuclear a Ucraïna

Ministerio de Defensa de Rusia

6
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

El dia 100 de la guerra a Ucraïna l’amenaça més inquietant no s’ha reduït: els analistes que eleven informes a l’esglaó polític de Defensa no descarten entre les seves prospeccions de futur l’ús per Rússia de l’arma nuclear amb impacte limitat. I no eliminen aquesta previsió la mateixa setmana en què Moscou diu que és «posar gasolina al foc» que els Estats Units doni a Kíev míssils cada vegada més poderosos.

Un alt oficial de l’Exèrcit de Terra ho explica així: «Com a previsió, un bombardeig nuclear tàctic a Ucraïna ho hem passat d’impossible a només improbable».

I aquest matís implica «incloure entre el que pot passar» –sosté, entre d’altres, un expert de l’arma de Caballeria– un atac rus a una concentració de forces ucraïneses amb una bomba nuclear petita, o «tàctica»; o sigui, d’entre quatre i sis quilotones, suficient per aniquilar dos batallons i amb reduïda afectació territorial. La llançada sobre Hiroshima el 1945 va esclatar amb una potència de 16 quilotones.

Quatre camins

Quatre caminsAquesta és una de les previsions dels camins que pot prendre la guerra. Les fonts militars consultades creuen que la possibilitat d’atac nuclear continua sent baixa –malgrat les repetides amenaces del propagandista del Kremlin Vladímir Soloviov a la televisió pública russa– perquè la doctrina de Moscou sobre armes atòmiques continua preveient-les per quan la supervivència del país estigui en perill. «Una altra cosa és què entén Putin per perill, i si confon la seva pròpia supervivència política amb la de Rússia», planteja un comandament d’Estat Major.

Observadors adscrits a òrgans del Ministeri de Defensa per a l’anàlisi de la guerra admeten quatre possibles camins, i cap amb victòria total d’un contendent:

Un, contraofensiva ucraïnesa exitosa. Victòria parcial que força Rússia a la negociació entregant el guanyat en la seva invasió.

Dos, contraofensiva ucraïnesa que encalla. Victòria parcial russa que força Ucraïna a la negociació d’una pèrdua del seu territori est.

Tres, es cronifica la batalla del Donbass i apareixen focus d’extensió de la guerra fora de l’escenari, potser fins i tot a l’Àfrica del nord... fins a una mediació internacional amb possible creació d’una franja desmilitaritzada d’entre 50 i 100 quilòmetres d’ample al Donbass.

I el quart: enduriment inopinat del conflicte, Putin perd els triomfs que ara pot vendre al seu poble, amenaça ucraïnesa sobre territori rus... i cop nuclear.

Per al quart, una de les fonts conceben un atac al front per obrir un corredor devastat d’uns quatre quilòmetres d’ample per quatre de profund, que només part dels vehicles russos estaria en condicions de travessar una vegada contaminat, aquells amb sistemes de pressió positiva d’aire a l’interior. Els analistes més pròxims a Defensa descarten aquest tipus d’atac pel «mal estat de manteniment que han demostrat els blindats russos, i perquè han retirat la majoria dels seus carros més moderns, els T80 de motor de turbina; el seu gran consum de querosè duplicava els problemes de logística».

Tenint en compte que les forces russes haurien perdut la capacitat de creuar terrenys contaminats per bombardeig atòmic, l’habilitat que entrenaven en temps de l’URSS, aquestes altres fonts s’inclinen –insistint en la seva baixa probabilitat– per un atac nuclear més enrere, a la rereguarda ucraïnesa, «colpejant una concentració de forces de reserva al costat del Dniéper».

I després de l’explosió nuclear... tot és incògnita, territori desconegut. «En tot joc de guerra, el nuclear sempre és el final de l’exercici –explica un alt oficial d’Estat Major–. Fins ara qualsevol doctrina sobre armes nuclears les concep per no ser utilitzades...»

Contraofensiva

ContraofensivaAquesta concentració de forces de reserva que buscarien els míssils russos s’inclou en la principal previsió militar espanyola, que apareix en dos dels camins: una gran contraofensiva ucraïnesa aquest mes de juny o al juliol.

Aquesta contraofensiva no s’ha produït encara perquè «Ucraïna necessita temps per integrar els sistemes d’armes de nous enviaments d’Occident», explica un dels ulls de Defensa sobre la guerra. Es refereix als llançacoets múltiples de llarga distància MLRS, amb munició guiada, i als Himars (llançacoets d’alta mobilitat), encara més precisos, l’enviament dels quals va iniciar els EUA i la pròrroga del qual medita el president nord-americà, Joe Biden.

Parla, a més, del sistema de defensa antiaèria Iris-T promès per Alemanya, i que, amb nous enviaments de míssils Stinger americans, acabaria de clavar a terra per força aèria russa. Concedeix un mes per a la seva integració en el sistema de defensa ucraïnès.

Els preparatius d’aquesta contraofensiva topen amb un problema de falta de subministraments. La guerra d’Ucraïna, ara en una fase tan artillera, ha devorat les existències de munició d’una mitjana Europa que no creia en la possibilitat d’una guerra com aquesta el 2022.

Les anàlisis que maneja Defensa –com els de la resta d’estats majors europeus– assenyalen que en aquests 100 dies de guerra Ucraïna ha sabut conservar el seu JOF (Joint Operacional Force, Força Conjunta Operacional), nucli del seu exèrcit regular. «Ha patit molt desgast aquests tres mesos, però el comandament ucraïnès ha pogut fer una rotació raonable, cuidant molt que no se sàpiga on es fan els relleus».

Així, «les tropes que van aguantar l’embat del febrer estan ara reconstituïdes –assegura–, se’ls ha renovat material, se’ls ha reforçat amb armes com l’obús M-77 americà amb projectils dirigits Excalibur –que també rebrà Espanya el 2023– i ja són una important reserva per a l’estiu».

A totes

A totes«A Putin li queda un mes anant a totes», resumeix un dels alts oficials consultats. Aquesta, anar a totes, posar tota la carn, artilleria i infanteria massives, a la graella del Donbass és la manera de combatre que atribueix a Rússia, i aquell termini, «un mes, si arriba», és el que té el líder rus per presentar al seu poble triomfs com Mariúpol, la costa de l’Azov, l’eixamplament al nord de Crimea... potser Severodonetsk. Tot abans d’una ofensiva generalitzada.

Aquesta ofensiva l’obligaria a fer més evident «el reclutament encobert» que ha emprès Moscou. El líder rus va ordenar a l’abril elevar l’edat d’incorporació a les seves tropes professionals de 40 a 45 anys. Però als quadros de previsions que s’eleven a Defensa no es contempla una gran lleva a Rússia, «perquè no arribaria a temps per a les seves necessitats a curt termini: es necessiten mesos per formar un recluta». En això Ucraïna té avantatge.

No obstant, alguna cosa li va millor a l’exèrcit Z. Tots els militars consultats coincideixen que el problema de logística que va evidenciar Rússia al començament de la seva invasió ja no és tan greu. Centrant el seu esforç a les províncies de Donetsk i Lugansk i recol·locant-hi les seves forces, tenen a prop grans centres militars a Bélgorod i Kursk, i una cadena de subministrament més potent i difícil d’atacar.

També ha solucionat part dels seus problemes de comunicacions, patètics quan l’exèrcit invasor va haver de recórrer a la xarxa civil ucraïnesa de telefonia, evidenciant dramàticament les localitzacions dels seus posts de comandament, «cosa que va costar la vida a diversos generals».

Lent i sagnant

Lent i sagnantPerò els analistes de l’Exèrcit veuen «lent i amb moltes baixes» l’avenç rus al Donbass. El dia 100 de la guerra continua resultant impossible una comptabilitat real dels morts. L’estimació militar espanyola és de 37.000, amb majoria (15.000) entre els atacants.

Notícies relacionades

És «un balanç molt alt», prou greu perquè la negociació es faci molt difícil. Els components més nacionalistes del govern ucraïnès ja no acceptarien tornar a la situació del 23 de febrer: demanarien més concessions russes. Tampoc aquest retorn al dia anterior a la invasió el creuen acceptable per a Rússia.

I els russos... les fonts consultades no revelen un canal de conversa amb ells, malgrat que la seva legació a Espanya continua oberta. «Vam perdre molta interlocució quan van fer fora 25 funcionaris –relata un oficial amb antics contactes moscovites–. El que més els preocupava quan se n’havien d’anar era el que deixarien de cobrar per deixar Madrid».