La discreta diplomàcia francesa va a la vaga contra una reforma de Macron

Una vaga incomoda el Govern d’Emmanuel Macron en plena campanya de les eleccions legislatives del 12 i 19 de juny. ¿Es tracta dels professors? ¿Dels treballadors sanitaris? ¿Els aguerrits agents ferroviaris? No, dels discrets diplomàtics francesos. Per segona vegada en la història –la primera va tenir lloc el 2003–, els ambaixadors, cònsols i altres empleats del Quai d’Orsay organitzen una aturada laboral aquest dijous. Protesten contra la supressió del cos diplomàtic i la forta pèrdua de recursos humans i econòmics de la diplomàcia en les últimes dècades. 

La gota que va fer vessar el got del malestar va ser un decret publicat al butlletí oficial el 17 d’abril, enmig de la campanya de la segona volta de les presidencials. Confirmava la supressió de dos cossos eminents de la diplomàcia: els ministres plenipotenciaris i els consellers en afers exteriors. Fins ara eren els únics alts funcionaris amb vocació a ocupar llocs d’ambaixadors. L’Executiu centrista justifica aquesta mesura, inclosa en una reforma més àmplia de la funció pública, per la necessitat d’augmentar la mobilitat a les carreres dels alts funcionaris. Els seus detractors temen, tanmateix, que afavoreixi els nomenaments a dit d’ambaixadors i cònsols partint d’afinitats polítiques o personals.

Risc de «desaparició de la diplomàcia professional»

Risc de «desaparició de la diplomàcia professional»Malgrat afectar 900 dels 13.700 funcionaris del Ministeri d’Exteriors, la reforma ha suscitat una veritable indignació. El seguiment de la vaga es preveu important. Almenys deu ambaixadors, entre ells la d’Oman, el de Kuwait i Xipre, ja van anunciar la seva voluntat de participar-hi, juntament amb cònsols, alts càrrecs d’Exteriors i nombrosos joves funcionaris. Fins i tot en els últims dies va proliferar l’etiqueta a Twitter #diplo2metier, en què expressen els seus motius per recolzar l’atur laboral o reivindiquen la seva vocació diplomàtica.

«Ens enfrontem al risc d’una desaparició de la nostra diplomàcia professional. Els oficis del Quai d’Orsay s’aprenen a llarg termini amb la multiplicació d’experiències, sobretot a l’estranger i en llocs difícils», va advertir en una tribuna a Le Monde el col·lectiu de 500 representants del Ministeri d’Exteriors, la majoria d’ells joves, que impulsa la mobilització juntament amb diversos sindicats.

Amb la reforma, desapareixeran les categories d’alts funcionaris destinats a ocupar els llocs d’ambaixadors i passaran a format part del «cos d’administradors de l’Estat». Aquest aglutinarà tota mena d’alts funcionaris (delegats del govern, inspectors de finances, etc.) i se’ls incentivarà a passar d’un ministeri a l’altre i del sector privat al públic.

«Resulta vital renunciar a la reforma, ja que aquesta transformarà profundament el cos diplomàtic, a partir del moment en què els millors llocs seran atribuïts per motius no diplomàtics. Hi ha el risc d’una gran politització», va defensar Dominique de Villepin, el conegut exministre d’Exteriors francès per haver-se oposat el 2003 a la invasió de l’Iraq. De fet, Macron ja havia generat una polèmica el 2018 al voler designar com a cònsol a Los Angeles l’escriptor, i el seu amic, Philippe Besson. Un nomenament bloquejat finalment pel malestar suscitat al Quai d’Orsay.

«Males relacions» entre Macron i els ambaixadors

«Males relacions» entre Macron i els ambaixadorsDavant l’onada de crítiques, l’Executiu macronista es defensa recordant que no se suprimiran les prestigioses oposicions d’Orient i que els ambaixadors continuaran sent designats pel ministre d’Exteriors. També va enviar un senyal de distensió amb el nomenament de la nova ministra Catherine Colonna, una diplomàtica de professió i que va exercir en els últims anys com a ambaixadora a Londres. 

Tot i que la controvertida reforma es tracta de la típica mesura neoliberal que pretén desregularitzar un cos de funcionaris, alguns dels seus detractors també hi veuen una finalitat més aviat política. «Evidentment, el seu objectiu no és instaurar una mobilitat entre ministeris que ja existeix en el present. Aquesta mostra sobretot les males relacions entre l’Elisi i el Quai d’Orsay», va explicar un ambaixador en declaracions al digital Mediapart. Macron ja havia criticat durament els ambaixadors en un discurs l’agost del 2019 en què va denunciar «l’Estat profund». Amb aquestes declaracions amb una tonalitat trumpista, apuntava els diplomàtics –tradicionalment molt obedients– que s’oposaven a les seves iniciatives en política internacional, com la seva actitud dialogant amb Putin.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

En les últimes dècades es va accentuar la concentració de la política exterior gal·la en mans del president i els seus consellers, en perjudici del Quai d’Orsay. Amb 178 ambaixades i 88 consolats, França compta amb la tercera xarxa diplomàtica al món, només per darrere dels Estats Units i la Xina. Però va perdre el 53% dels seus efectius en les tres últimes dècades. La major part d’aquesta retallada va tenir lloc des del 2010. 

Aquesta disminució de recursos i el sentiment d’abandonament dels ambaixadors es van produir al mateix temps que retrocedia la influència de França en el món. El declivi va quedar exemplificat amb la successió de fracassos a política internacional patida per Macron, des de Mali fins al Líban, passant per Síria i Líbia. I ara aquesta vaga esclata en plena guerra d’Ucraïna i en la recta final de la presidència francesa de la Unió Europea. Sens dubte, un moment poc oportú per al dirigent centrista.