Armes de foc als EUA

19 nens i 2 adults morts en un tiroteig en una escola de primària a Texas

Un noi de 18 anys va atacar nens de 7 a 10 anys a l’escola de la petita localitat d’Uvalde

5
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

L’horror de les armes de foc no dona respir als Estats Units. En un país on la matança a l’escola de Sandy Hook va marcar el 2012 un dels punts més foscos en aquesta infàmia, amb 26 morts, incloent-hi 20 menors, aquest dimarts la tragèdia ha tornat a una altra escola primària, en aquest cas la Robb Elementary d’Uvalde, una petita localitat de 16.000 habitants a Texas situada a uns 140 quilòmetres a l’oest de San Antonio, a prop de la frontera amb Mèxic.

Allà, en un districte escolar on el 90% dels estudiants són hispans i el 85% pertanyen a famílies amb dificultats econòmiques, un tiroteig comès per un noi local ha deixat 19 nens i 2 adults morts, incloent-hi dos docents de l’escola. Abans de la matança, segons informació de la policia, el sospitós també havia disparat a la seva àvia, que va ser traslladada en helicòpter a un hospital a San Antonio.

Un noi local

L’autor de la matança ha sigut identificat per la policia estatal com aSalvador Ramos i ha mort abatut a trets per un agent de la patrulla fronterera que ha respost a la crisi. El governador de Texas, el republicà Gregg Abbott, havia informat públicament que es tractava d’un noi de 18 anys que vivia a la mateixa localitat d’Uvalde.

Segons ha relatat a la CNN el sergent Erick Estrada, del Departament de Seguretat Pública de Texas, el sospitós va arribar a l’escola pels volts de les 11.30 del matí (hora local). Va tenir un accident amb el cotxe en una rasa a prop del centre escolar i va sortir del vehicle amb les seves armes i parapetat amb una armilla antibales. Després de superar un enfrontament armat amb algun membre de seguretat de l’escola, hi va entrar i va començar a disparar. Encara no és clar si va disparar només en una classe o si, com han explicat fonts policials a l’agència Associated Press, va anar movent-se i disparant per diferents aules, on hi ha nens a segon, tercer i quart grau, d’entre 7 i 10 anys.

Un agent de la Patrulla Fronterera que estava treballant a prop de l’escola va respondre a l’emergència i va entrar sense esperar que arribessin reforços, segons ha dit una font policial a AP. Aquest agent seria el que va disparar i va matar Ramos, que s’havia parapetat segons la font policial. L’agent va resultar ferit, però va poder sortir pel seu propi peu de l’escola i la seva vida no corre perill.

En la informació que va oferir el governador Abbott, Ramos anava armat amb una pistola i possiblement un rifle. «Va disparar i va matar de manera horrible i incomprensible 14 estudiants i una professora», havia dit el governador, utilitzant les primeres dades oficials sobre les víctimes, que després han augmentat.

Mentrestant, Roland Gutierrez, senador estatal de Texas, ha assegurat després de rebre informació dels Rangers que Ramos anava armat amb dos rifles d’estil militar que havia comprat en el seu 18è aniversari, el 16 de maig. «És el primer que va fer al complir 18», ha assegurat Gutierrez, que també ha dit que Ramos havia deixat indicacions a les xarxes socials que podia cometre un atac contra nens.

A l’hora d’escriure aquestes línies no hi havia informació sobre la potencial motivació de l’autor de la matança, que va actuar en solitari, segons les forces de l’ordre.

212 tirotejos aquest any

Aquest tiroteig, el número 212 des de principis d’any als Estats Units segons les dades del Gun Violence Archive, arriba deu dies després de la matança racista comesa en un supermercat a Buffalo, Nova York, per un supremacista blanc, que va disparar a 13 persones i va deixar 10 víctimes mortals, totes negres.

El tiroteig és també, segons dades facilitades per NPR, l’incident número 27 amb armes de foc que es produeix dins d’un recinte escolar des de principis d’any, incidents que fins aquest dimarts havien provocat 40 ferits i sis morts. Segons una base de dades que des del 2018 manté la publicació ‘Education Week’, hi ha hagut 118 episodis amb trets des que van començar la seva anàlisi. Aquell 2018 es va produir la matança en un institut de Parkland, a Florida, on un assaltant va matar 14 estudiants i tres professors.

Segons una altra anàlisi de ‘The Washington Post’, més de 300.000 estudiants nord-americans han estat exposats a violència d’armes de foc en centres escolars i campus des de la matança de l’institut Columbine de Colorado, el 1999.

Sense solució política

Fins i tot sense conèixer-se de moment els motius de l’atacant a Uvalde, el tiroteig col·loca de nou als EUA davant el mirall del seu problema amb la violència d’armes de foc, i la solució política d’un control més exhaustiu s’ha demostrat fins ara que ésinabastable, fins i tot després de matances a escoles primàries com la de Newtown, que va sacsejar el país especialment ateses les edats de les víctimes menors, que tenien 6 i 7 anys.

L’afartament i la indignació han tornat a calar també en el discurs a la nació que ha ofert el president dels Estats Units, Joe Biden. «¿Per què estem disposats a viure amb aquesta carnisseria?», ha plantejat el mandatari, que ha assegurat que «és hora de transformar el dolor en acció» i ha fet també una crida urgent a «plantar-se davant la indústria i el ‘lobby’ de les armes» i ha assenyalat els republicans per bloquejar legislació per reforçar-ne el control.

Notícies relacionades

Per als republicans, especialment, és gairebé dogma la defensa a ultrança de la segona esmena, que empara el dret a portar armes de foc. Precisament el governador texà, Abbott, va aprovar l’any passat una llei que permet portar aquestes armes en públic a l’Estat sense necessitat d’aconseguir una llicència o practicar cap tipus d’entrenament.

Abbott de moment manté a la seva agenda una intervenció aquest divendres en la reunió anual de l’Associació Nacional del Rifle que se celebrarà a Houston, una reunió en la qual també hi ha anunciada la participació de l’expresident Donald Trump i del senador republicà de Texas Ted Cruz.