Rodrigo Lara: «No només Colòmbia ha d’assumir la lluita contra el narcotràfic»

Colòmbia està vivint aquest últim any un esclat social que sembla donar opcions a l’esquerra d’aconseguir la presidència. ¿Quina és la situació actual del país?

Existeix una disconformitat i necessitat de canvi. Els nivells de pobresa són molt elevats, hi ha 7 milions de persones en situacions de pobresa monetària extrema. Hi ha gana, es pot dir així. I això requereix una sèrie d’intervencions i un canvi necessari per millorar-ne la situació, l’atur que afecta algunes zones més que altres, a la desigualtat que és realment profunda en algunes regions del país.

L’exclusió social i la pobresa han sigut dues de les cartes de la campanya de Fico. ¿Com pretenen combatre aquestes dues problemàtiques?

El primer i més urgent que s’ha de fer és un programa de lluita contra la gana. Hi ha persones que han de rebre suport de l’Estat, però també cal desenvolupar el programa de ‘Colòmbia sense gana’ de la mà del sector privat, les esglésies i ONG. Aquí l’estat ha de ser garant i partícip mirant d’articular els treballs perquè no es portin a terme de manera independent i separada. En segon lloc, veiem la necessitat de fer una reactivació econòmica i un dels principals sectors és el camp. Així entrellaçarem la cadena de producció i es podrà garantir una collita que pugui ser comprada i garanteixi uns ingressos als camperols.

¿Què hi ha de la inseguretat?

La seguretat és una mica important per a la vida dels ciutadans i és un deure de l’Estat garantir la vida dels líders socials i és un tema que inclou diversos aspectes. Un d’ells és que no és només la presència policial o de policia militar a les zones on hi ha problemàtiques de violència. No és només actuar amb els centres d’intel·ligència i desarticular xarxes de narcotràfic o actuar sobre la delinqüència o el crim organitzat, sinó que és també un tema social. Hi ha llocs a Colòmbia on no arriba una carretera, on no arriba un mestre i amb això no arriba una oportunitat. A més, on més es concentra la violència és on hi ha cultius il·lícits. El narcotràfic és el que concentra la majoria de casos aquesta violència de clans com el Golf, el LN, les Farc, i per a això és necessària una estratègia d’ordre internacional. No només Colòmbia ha d’assumir la lluita contra les drogues, també els països consumidors estan cridats a actuar.

El seu pare va ser un referent en la lluita contra el narcotràfic del seu país. ¿Quins ensenyaments conserva de la seva figura?

La cadena de la lluita contra el narcotràfic no s’ha de trencar a l’última baula, en el camperol, el que cultiva. El problema és la falta d’oportunitats. Per això és una lluita internacional i es necessita un compromís dels països consumidors per solucionar el tema del narcotràfic. Un camperol sense oportunitats, presència de l’Estat o justícia, ni possibilitats per als seus fills podrà deixar els cultius il·lícits amb polítiques de desenvolupament social, oportunitats, desenvolupament de vies, desenvolupament d’escoles, desenvolupament d’hospitals per millorar condicions. No és només la fumigació o la lluita armada com en una altra època es va prioritzar al país. A més, hem d’atacar les cadenes de subministraments i els grans clans de narcotràfic i això és una lluita internacional i multilateral que necessita suport i intel·ligència de les agències de seguretat dels diferents països, però no del camperol.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Un dels punts forts com a alcalde va ser la seva forta inversió en Educació. ¿Pretén fer una cosa semblant a nivell estatal?

Primer augmentarem la cobertura dels programes de jornada única perquè els nens es mantinguin més temps a l’escola i puguin rebre una alimentació de qualitat a l’horari escolar. Incrementarem les quotes per aconseguir una cosa que avui dia no hi ha a Colòmbia i és la permanència en el sector educatiu. Hi ha prop de 230.000 nens que van abandonar el sistema educatiu després de la pandèmia i són avui a mercè del treball infantil, els grups il·legals o la farmacodependència. Millorant la permanència i la infraestructura educativa, la connectivitat i internet podrem garantir la qualitat de l’educació. De la mateixa manera volem treballar les polítiques de salut reproductiva que inclouen salut mental, així com benestar i oportunitats per a la primera ocupació. No és una solució estatal, no és el govern el que els suplirà, sinó la societat. Som tots els que hem de contribuir per solucionar aquestes problemàtiques.