Hongria manté el pols davant l’embargament europeu al petroli de Rússia

El futur de la proposta del sisè paquet de sancions contra Rússia, que inclou un veto gradual al petroli rus amb un període transitori perquè Hongria i Eslovàquia apliquin la decisió, està en mans de les 27 capitals europees. I de moment almenys una, Budapest, no es mou ni un mil·límetre de la seva posició. Hongria continua considerant que l’any i mig de transició, fins al 31 de desembre del 2023, no és suficient. Tampoc l’any addicional de compromís ofert per Brussel·les i la presidència francesa de la UE i que permetria a Budapest continuar comprant petroli fins a finals del 2024. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha decidit mantenir el pols i reclama un termini de cinc anys, el temps que estimen que tardaran a adaptar les seves infraestructures.

Tot i que la sensació general entre els polítics, començat per la presidenta de la Comissió Europa, Ursula von der Leyen, i diplomàtics europeus és que les delegacions estan sent «constructives» i que el nou paquet acabarà per aprovar-se, ningú és capaç d’anticipar ni quan ni si aquesta nova batalla negociadora afectarà la unitat mantinguda fins ara pels Vint-i-set. De moment, els ambaixadors de la UE s’han reunit aquest divendres en sessió restringida per continuar buscant un acord, que com totes les decisions sobre sancions, ha d’aconseguir un recolzament unànime. «Tècnicament no té gaire rodatge, és una decisió política», afirmen fonts diplomàtiques sobre una solució que és a les capitals.

Malgrat els dos dies de negociacions intenses per adoptar un nou paquet amb què continuar colpejant el Kremlin per la seva guerra a Ucraïna, a Orbán continua sense agradar-li la proposta plantejada per Brussel·les per eliminar del mix energètic europeu el petroli rus, que advoca per un veto gradual de sis mesos per al cru i fins a finals d’any per als productes refinats, amb l’objectiu de donar temps als estats membres a buscar fonts alternatives i a minimitzar l’impacte a escala mundial. És «una bomba atòmica llançada sobre l’economia hongaresa», ha dit Orbán aquest divendres en una entrevista a l’emissora pública Kossuth Radio. «Amb any i mig d’excepció no anem a cap costat», ha afegit, i ha remarcat que necessitaran almenys cinc anys i inversions milionàries per adaptar el seu sistema de transport i proveïment d’energia.

Consultes prèvies

Pel dirigent hongarès, aplicar la decisió suposaria acabar amb el dret sobirà que té cada Govern d’establir el seu propi mix energètic i ignorar la situació particular del seu país. Segons ha explicat, la falta d’una sortida al mar obliga Hongria –igual que Eslovàquia i la República txeca– a rebre tot el cru que consumeix a través de l’oleoducte Druzhba, una situació que, segons critica, no contempla la proposta esbossada per la presidència Ursula von der Leyen. Orbán ha acusat l’alemanya de trencar la unitat aconseguida pels líders europeus en la passada cimera de Versalles i presentar una proposta sense consultar prèviament els Vint-i-set, cosa que supera una «línia vermella».

«No negociem però sí consultem abans de fer una proposta per informar els estats membres del nostre plantejament i quan pensem que tots estan ben informats i que hem escoltat els seus interrogants traiem la nostra proposta. És un procés molt transparent entre nosaltres i els estats membres. No significa que hi hagi unanimitat abans de presentar la proposta, així que les discussions continuen», s’ha defensat el portaveu de Von der Leyen, que insisteix que comprenen que alguns estats membres tenen una situació particular a causa de la seva geografia i la seva dependència dels gasoductes i productes petrolífers russos. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Hongria, que considera que amb la proposta actual no hi haurà ni combustible ni tampoc derivats del petroli, molt importants per a la seva indústria, no és l’únic país al qual Brussel·les proposa aplicar una excepció per esquivar el seu veto. En el mateix paquet també es troben Eslovàquia, que reclama prolongar el període de transició tres anys i que hauria rebut la mateixa oferta que Budapest, així com Txèquia, que podria obtenir de marge fins al juny del 2024.

Les negociacions, de moment, prossegueixen amb noves propostes sobre la taula més donar més temps i diners als països més afectats per l’embargament al petroli rus, segons ha confirmat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, al diari FT. «És una qüestió de temps i és una qüestió de diners. No podem posar propostes sobre la taula per no respondre a la realitat». Orbán també discrepa de la llista de sancionats proposada per Brussel·les que inclouria el patriarca de l’Església ortodoxa. «No permetrem que els dirigents de les esglésies siguin inclosos en una llista de sancions», ha dit.