Civils socorren altres civils a Ucraïna

Ell encara no té 30 anys, és informàtic i ara forma part de les xarxes de la resistència civil ucraïnesa, és a dir, bàsicament civils que ajuden altres civils més indefensos encara. L’Estat s’ocupa de la guerra. Ells, de la població. «És el que faig la major part del temps ara. Si no ho fes, ¿qui se n’encarregaria?», es pregunta el Borís. «Ningú», respon abans que la pregunta arribi al destinatari.

La devastació del conflicte ha activat aquestes cèl·lules de ciutadans, integrades per centenars de persones, com la del Ian, un jove acabat de llicenciar en Literatura Francesa i que, amb 25 anys, és l’última baula d’aquest sistema. La seva tasca és entregar l’ajuda humanitària mentre d’altres s’ocupen de la logística i la coordinació. «És el mínim que puc fer per la meva ciutat... No podem quedar-nos a casa i esperar, esperar. Això em mataria», explica mentre camina per Oleksivka, un altre barri humil molt afectat pel conflicte, com gairebé totes les zones de la ciutat de Khàrkiv.

«És una crisi terrible»

Maixa Sobolieva tampoc para. Mentre atén unes veïnes, parla amb el seu contacte en l’Exèrcit per conèixer en temps real la situació en el terreny i després s’encarrega d’organitzar un viatge a Poltava, una petita ciutat a més d’un centenar de quilòmetres de Khàrkiv que molts consideren un refugi encara segur per a aquells que es dirigeixen a aquesta zona de l’est d’Ucraïna. «És una crisi terrible. Hi ha centenars d’avis, persones amb discapacitats i famílies necessitades que no tenen les coses bàsiques», explica.

No tots els improvisats cooperants són locals. També n’hi ha que són de ciutats de l’oest del país, d’altres són de l’est i fins i tot viatgen quilòmetres des de les fronteres d’Ucraïna fins a Khàrkiv, particularment afectada per una guerra que no dona treva. S’oculten en refugis i magatzems subterranis als quals arriben les medecines i el menjar, que després són repartits per la ciutat i de vegades també transportats en ambulàncies, ja que tenen com a destí els hospitals locals.

Alguns tenen vincles amb les comunitats jueves, molt nombroses a l’est del país; d’altres tenen nexes amb la diàspora als Estats Units i a Europa, que també els ajuden econòmicament, i molts són joves vinculats al món de la informàtica. Programadors, hackers i experts en ciberseguretat que en els últims anys havien trobat sortides laborals en aquests sectors gràcies a uns sous més alts i millors condicions de treball que moltes altres professions al país, al qual anomenen de ‘

Silicon Valley’.

Xarxes descentralitzades

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna avui: última hora en directe

Nou metges i un aparell per tractar el càncer: la desesperant lluita dels oncòlegs de Khàrkiv

«Som xarxes descentralitzades, sense un sol cap al comandament», assegura el Denís, que té poc menys de 40 anys, una filla i exdona a Ternópil, i la resta de la família a Dnipró. «Molt del nostre treball es basa en la confiança. Senzillament no ens queda cap altra. Som molts i no tots ens coneixem. És arriscat, però és l’única manera que tenim perquè l’ajuda arribi ràpidament», afirma, al mostrar els walkie-talkie que té per guiar un comboi humanitari cap a Khàrkiv.

Dnipró és un dels grans hubs on es treballa per coordinar aquest altre Exèrcit: un que ha organitzat línies telefòniques d’assistència per als que corren perill de mort. Els atenen a qualsevol hora, fins i tot guiant-los per les rutes que es consideren menys perilloses, donant-los informació sobre possibles finestres perquè surtin, organitzant l’enviament d’autobusos per rescatar-los i després amagant-los en refugis improvisats la ubicació exacta dels quals intenten ocultar aquestes xarxes d’ajuda anònima.