L’ONU i l’OEA demanen al Govern colombià una investigació independent de la recent matança camperola

La mort d’11 persones, entre ells un nen i una embarassada, en el marc d’una operació contrainsurgent de l’Exèrcit colombià en un poblat rural s’ha convertit en un nou problema internacional per al president Iván Duque. Mentre el mandatari exposava a les Nacions Unides la implementació de l’acord de pau amb les FARC que li ha tocat impulsar amb evident desgana, l’Oficina de Drets Humans de l’ONU per a Colòmbia va reclamar al Govern, també des de Nova York, una investigació «exhaustiva i independent» sobre els fets ocorreguts fa gairebé 20 dies a Alto Remanso, a 550 quilòmetres al sud de Bogotà, on també va morir una autoritat de la comunitat quítxua. El que Duque va presentar als Estats Units com «una operació que tenia planificació i informació d’intel·ligència» i que buscava capturar integrants de l’anomenada dissidència de les FARC, ha sigut qualificat de matança de civils pels organismes defensors dels drets humans. El candidat presidencial d’esquerres en les eleccions del 29 de maig, Gustavo Petro, favorit a les enquestes, va parlar de crim de guerra. En aquest context, l’ONU va demanar a Bogotà que garanteixi «els drets de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació». Va recordar, a més, que segons el dret internacional «només es poden utilitzar armes letals quan sigui estrictament inevitable i amb l’objectiu de protegir la vida». Per aquesta raó va recomanar a les autoritats colombianes que prenguin «mesures disciplinàries i penals per enjudiciar i sancionar els responsables de l’ocorregut a Alto Remanso».

Als Estats Units, Duque va escoltar una segona crida d’atenció. La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), dependent de l’Organització d’Estats Americans (OEA), va demanar també una investigació independent sobre els successos d’Alto Remanso i que el Govern prengui mesures per preservar la vida de comunitats rurals en zones conflictives.

Com a efecte de les pressions internacionals, el Defensor del Poble, Carlos Camargo, va sol·licitar a la Procuradoria General i a la Fiscalia que accelerin les investigacions. «És indispensable determinar si, a més, de les víctimes ja identificades, n’hi ha d’altres. Perquè algunes persones de la comunitat asseguren que hi va haver persones que van caure al riu o que van intentar fugir del perill llançant-s’hi».

La respuesta a Duque.

Fue a la ONU y le pegaron una cachetada por incoherente absoluto. https://t.co/2J37CtZ3jY

— Gustavo Petro (@petrogustavo) 13 de abril de 2022

El ministre de Defensa, Diego Molano, que es troba a l’ull de la tempesta, va tornar a reivindicar l’operació de l’Exèrcit. Va reiterar en aquest sentit que l’operació militar va apuntar contra grups armats que actuen a la frontera amb l’Equador i que tenen vincles amb el narcotràfic.

Onada de crítiques

La versió oficial dels fets és, no obstant, severament qüestionada. Camilo González Posso, el president de l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament de la Pau (Indepaz) va criticar durament Duque i el seu ministre per les explicacions que han ofert sobre la recent tragèdia. Duque, va remarcar, «no va ser capaç de respondre a la qüestió plantejada per la missió de les Nacions Unides quan li va plantejar la necessitat d’aclarir situacions com la matança en Putumayo i altres situacions similars que comprometen agents de la força pública en greus violacions als drets humans a Colòmbia». Indepaz ha comptabilitzat 217 matances perpetrades en aquest país durant els últims dos anys que s’han cobrat amb un saldo de 830 víctimes mortals.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

«El Govern, començant pel president, va donar informació errònia dels resultats inicials de l’operació», va assenyalar al respecte la revista digital La Silla Vacía. «L’operació era arriscada perquè es va realitzar enmig d’una festa comunitària».

Per Mario Morales, columnista del diari de Bogotà El Espectador, «l’evidència de la flagrant violació de drets humans a [la regió de] Putumayo dol tant com la insultant tossuderia del Govern i de les autoritats militars a l’intentar tapar el sol amb un dit». D’acord amb Morales, insistir que es va tractar d’una tasca d’intel·ligència «no només deixa malament tot el cos castrense, ja qüestionat en aquests combats, sinó que a més insulta l’exemplar treball periodístic dels mitjans, que tornen a demostrar la seva eficiència com a contrapoder cada vegada que trenquen files». De passada, va afegir, «insulta els ciutadans que esperen almenys explicacions, aclariments, disculpes i el transparent judici de responsabilitats, com correspondria a aquells que diuen que defensen la institucionalitat». El columnista va considerar «insensible» l’argument ofert pel cap de l’Exèrcit, el general Eduardo Zapateiro, a l’assenyalar que no és la primera vegada que moren dones embarassades o menors d’edat en una acció militar.