Stoltenberg demana als aliats que es preparin per a una guerra llarga

La «brutal» guerra a Ucraïna torna a centrar aquest dimecres i dijous la reunió ministerial d’exteriors de l’Aliança Atlàntica, la primera després de conèixer-se les atrocitats comeses a Butxa i en altres llocs del país i que demostren, segons el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, «la veritable naturalesa de la guerra» llançada pel president rus, Vladímir Putin. A l’arribar a la cita, en la qual també participa el ministre ucraïnès Dmitró Kuleba, ha tornat a insistir que els plans de Putin de controlar «tot Ucraïna i reescriure l’ordre internacional» no han canviat i ha avisat que és necessari preparar-se per a una llarga guerra i continuar rearmant Ucraïna.

«Som en una fase crítica de la guerra. Veiem que Rússia està retirant forces del nord per reforçar-les, reproveir-les, rearmar-les i després traslladar-les a l’est, on esperem una gran ofensiva», ha explicat Stoltenberg, que ha reiterat, com ja va apuntar en la presentació de la cita aquest dimarts, que l’objectiu de Putin continua sent controlar tot el Donbass i establir una espècie de pont terrestre amb Crimea. Malgrat aquest canvi de tàctica, també ha insistit que no «hi ha indicis» que indiquin que el president rus hagi canviat el seu objectiu d’obtenir el control de tot Ucraïna i que per això s’ha d’estar preparat per mantenir una guerra que pot ser llarga. Pot durar «mesos, i fins i tot anys», ha advertit el cap aliat.

Per això, ha defensat que l’Aliança Atlàntica continuï donant recolzament al Govern de Volodímir Zelenski i reforci les seves defenses i la seva capacitat de dissuasió «perquè això pot durar molt temps i hem d’estar preparats». Quant a les matances a Butxa i altres ciutats ucraïneses ha indicat que revelen «la veritable naturalesa de la guerra del president Putin» i que es tracta de «crims de guerra» que han de ser investigats. «Creiem en aquest moment que les tropes russes en són les responsables, però som enmig de la recopilació i recollida de proves, i per això és molt aviat per dir definitivament què va passar i on. Però estem bastant segurs que serem capaços de reunir les proves que necessitem per fer-ne responsable Putin», indicava en vigílies de la cita l’ambaixadora nord-americana, Julianne Smith.  

A la trobada de l’OTAN també acudiran els ministres d’Exteriors de Geòrgia, Finlàndia, Suècia, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó, la República de Corea, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i el ministre ucraïnès Kuleba perquè és molt important escoltar «directament dels ucraïnesos la seva avaluació dels esdeveniments sobre el terreny i veure què més podem fer per ajudar-los», afirma Smith.

Nou concepte estratègic

Notícies relacionades

Els EUA inclouen les filles de Putin en una nova ronda de sancions a Rússia

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A més de la situació a Ucraïna, la cita també servirà per preparar el nou concepte estratègic de l’OTAN, un document que van començar a preparar l’any passat, que els líders aliats tenen previst aprovar en la cimera de caps d’Estat i de Govern de l’OTAN de Madrid, el mes de juny, i que ha de respondre a la nova realitat de seguretat de la pròxima dècada. «Serà el full de ruta de l’OTAN i la forma d’abordar un món més perillós i de garantir que continuem protegint i defensant tots els aliats de l’OTAN», l’ha definit Stoltenberg. 

Aquest nou concepte abordarà, per exemple, les conseqüències per a la seguretat de la invasió i guerra de Rússia, els canvis en l’equilibri de poder mundial, les conseqüències per a la seguretat d’una Xina molt més forta i els desafiaments que Rússia i la Xina estan plantejant a l’ordre internacional basat en normes. El document també ha de definir l’estratègia a seguir davant els desafiaments a la xarxa, els atacs híbrids o el terrorisme i les conseqüències del canvi climàtic per a la seguretat.