Gabriel Boric assumeix la presidència de Xile amb 36 anys, enmig de grans expectatives i limitacions

«El dubte ha de seguir la convicció com una ombra». La frase d’Albert Camus acompanya Gabriel Boric al seu compte de Twitter com un credo. No és l’únic esquerrà que admira l’autor de La pesta, però sí el primer que amb 36 anys té una cita extraordinària amb la història xilena. Aquest divendres al migdia, assumeix la presidència d’aquest país. Mai abans un cap d’Estat havia entrat tan jove al Palau de la Moneda. La seva arribada al Govern és fruit d’una revolta social, el de novembre del 2019. Boric, integrant del Front Ampli, va necessitar primer una aliança amb el Partit Comunista per competir a les urnes. Però va ser la seva entesa electoral amb part de la centreesquerra el que va impedir la victòria de la ultradreta en la segona volta del desembre.

Ha decidit viure en una casa modesta, pròxima a la seu de l’Executiu, com un gest clar de renovació política i cultural. De la mà de Boric ve una generació forjada en les protestes estudiantils i socials. Té una mirada posada en el passat –la figura de Salvador Allende és objecte de continguda reverència–, però una agenda de futur que es connecta amb les urgències del present. El Govern, amb una majoria femenina al gabinet de ministres, ha d’enfrontar un cúmul de desafiaments interns. Haurà de tirar endavant un programa ambiciós, que inclou una reforma impositiva, més beneficis als sectors més castigats, així com agosarades addendes ambientals i de gènere, en un context mundial saturat de nous perills per la invasió russa a Ucraïna, que Boric ha condemnat amb força. Xile és importador de gas i petroli. L’augment mundial dels preus dels combustibles li genera un problema addicional i no previst.

L’Executiu es veurà obligat a posar en marxa la seva agenda sense majoria a cap de les cambres del Congrés i sota l’atenta vigilància dels mercats. Malgrat aquestes limitacions, i la decisió de no accelerar els temps, l’expectativa de canvis és tan alta que posa d’entrada el Govern amb la guàrdia ben alta. «Ningú pot garantir menys conflictivitat als carrers», va reconèixer Giorgio Jackson, company de lluites estudiantils de Boric i des d’aquest divendres secretari general de la Presidència. La primera mesura que prendran les noves autoritats serà retirar immediatament les 139 querelles que el Govern sortint va promoure contra xilens que van participar en les protestes.

Canvi d’era

Sebastián Piñera abandona la presidència amb pena i sense ni una mica de la glòria que havia imaginat per a la seva segona gestió. Abans que les protestes inundessin les grans ciutats, creia que Xile era una excepció a la regla de les frustracions regionals. L’economia no deixava de créixer, però els successius governs no havien fet prou per reduir la matriu de la desigualtat en un país on l’1% més ric acumula el 49,6% de la riquesa. L’anomenat ‘reventón’ va capgirar el país. Van créixer els reclamacions en favor d’una societat més equitativa i contra els efectes negatius de la privatització de l’educació, la salut, les pensions i l’aigua.

L’ànsia col·lectiva de transformacions va desplaçar la dreta. L’Assemblea Constituent ultima la redacció de la nova Carta Magna sense que l’espectre conservador pugui vetar les seves iniciatives. Els 154 convencionals han de treballar a preu fet per arribar al juliol amb el text acabat. S’espera una Constitució de fort caràcter progressista. El nou Estat serà «regional, plurinacional i intercultural» i incorporarà nous drets. Abans d’anar-se’n, Piñera va demanar als constituents que moderin el seu «afany fundacional». La Carta Magna ha de ser validada en una nova consulta popular. El seu rebuig representaria una seriosa derrota per al Govern entrant.

Consolidar una visión global y colaborativa es fundamental para sostener relaciones diplomáticas fluidas. Hoy nos reunimos con representantes de distintas naciones para avanzar en ese camino. Gracias a todas las autoridades por acompañarnos previo a asumir la presidencia. pic.twitter.com/rxJC0gBGw0

— Gabriel Boric Font (@gabrielboric) 10 de marzo de 2022

Horitzó econòmic

Boric rep un Xile amb un PIB que va caure durant el primer any de la pandèmia un 5,8%, va créixer gairebé un 12% el 2021 i aquest any hauria d’augmentar un 3,5% més. Si bé l’economia ha donat signes de recuperació, part dels xilens es troben precaritzats. La pandèmia va provocar un salt de la pobresa en general del 8,5% al 10,8%, segons el Banc Mundial. El país ha experimentat un inèdit creixement de l’endeutament informal. Un 30% de les llars nacionals tenen algun compromís financer d’aquest tipus.

D’altra banda, les grans fortunes van augmentar un 73% els seus guanys mentre circulava la covid-19. Ara tenen en el seu conjunt 40.300 milions dòlars. Andrónico Luksic, un dels homes més rics de Xile, va assenyalar hores abans de l’assumpció de Boric: «Els canvis requereixen temps, no es prometen, sinó que es van aconseguint responsabilitat».

Desafiaments i riscos

Altres afers requeriran del Govern atenció immediata. D’una banda, la crisi migratòria al nord xilè, porta d’entrada d’una immigració especialment veneçolana i, alhora, el detonant de creixents expressions xenòfobes. De l’altra, els problemes de seguretat urbana. Però potser un dels desafiaments més grans de Boric sigui desactivar el conflicte que manté l’Estat amb la comunitat originària maputxe, de complexa solució malgrat tots els avenços que contempla la futura Carta Magna.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

En l’àmbit regional, s’espera que Boric tingui un grau de sintonia amb el seu veí argentí Alberto Fernández i el bolivià Luis Arce Catacora. Possiblement les seves simpaties més grans es dirigiran al Brasil i Colòmbia si Luiz Inacio Lula da Silva i Gustavo Petro guanyen les eleccions de l’octubre i el maig, respectivament. Són conegudes per endavant les seves crítiques a Veneçuela i Nicaragua. Aquest perfil diferencial ha sigut destacat a Santiago per la vicepresidenta del Govern d’Espanya, Yolanda Díaz. El jove cap d’Estat representa «sense cap dubte» una nova esquerra a Llatinoamèrica que «no té res a veure» amb altres experiències d’Amèrica Llatina.