L’Argentina i l’FMI van arribar a un acord per refinançar 45.000 milions de dòlars

  • L’acord amb l’organisme financer suposa dràstiques mesures d’austeritat i augments de tarifes dels serveis públics

  • Els termes del pacte han de ser aprovats pel Congrés, on una part de l’oficialisme ha insinuat un vot en contra

L’Argentina i l’FMI van arribar a un acord per refinançar 45.000 milions de dòlars

ESTEBAN COLLAZO / PRESIDENCIA ARGENTINA

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Després d’àrdues negociacions timonejades pel ministre d’Economia, Martín Guzmán, i acompanyades pel persistent fantasma de la suspensió de pagaments, l’Argentina finalment va tancar el seu acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per refinançar uns 45.000 milions de dòlars contrets durant el Govern del president Mauricio Macri, el 2018. Un mes enrere, les parts havien arribat a una entesa bàsica amb l’organisme financer, que es va haver de polir enmig de rumors carregats de pessimisme. Va ser l’FMI que va donar els detalls d’un acord que va qualificar de «pragmàtic, realista i creïble» amb «polítiques creïbles».

El president Alberto Fernández esperava amb ansietat aquesta notícia. Dimarts passat, a l’inaugurar l’Assemblea Legislativa, va afirmar que els compromisos assumits davant l’FMI fa tres anys per l’administració anterior eren «definitivament incomplibles considerant el batibull que l’economia mostrava». El programa que acaba de pactar-se, va afegir, «ens permet refinançar el deute amb aquest organisme que ens va deixar el Govern anterior i al qual ens vam oposar al seu moment».

«Amb l’entesa que hem aconseguit, podem ordenar el present i construir un futur. Repeteixo: aquest és el millor acord que es podia aconseguir», ha dit el mandatari. L’entusiasme no va permetre dissimular les amargors que es perfilen en l’horitzó. El país havia de cancel·lar aquest any 19.000 milions de dòlars i una xifra aproximada el 2020. Les reserves acumulades al Banc Central són, no obstant, exigües.  L’Argentina, va dir Fernández, va haver de negociar per tant «amb una espasa de Dàmocles» sobre el cap. Les exigències en els pròxims anys no semblen convidar a l’entusiasme en un país amb un 40% de pobres.

Aspectes de l’acord

El Govern ha presentat com un triomf que les lleis laborals i les pensions no perillin pel pacte. Altres aspectes de l’acord són d’un estricte rigor. El pla contempla una reducció sostinguda de la despesa pública. Aquest any, ha de representar el 2,5% del PIB, contra el 3% que s’havia previst en el pressupost. L’any que ve, el dèficit no ha de passar a l’1,9% del PIB, mentre que el 2024 la meta és la d’una despesa del 0,9%. El 2025, l’Argentina hauria d’aconseguir la meta del «dèficit zero». Per complir totes aquestes etapes, no només haurà de limitar l’emissió monetària, sinó ajustar en diferents àrees de l’Estat.  Alhora, l’FMI ha exigit una important mesura: reduir els subsidis a l’energia. El que s’espera és un increment de les tarifes de gas, gas i llum que podria superar el 100%. Una pujada així podria fer naufragar un dels objectius més importants de l’acord: la baixa de la inflació, que ha sigut de més del 50% el 2021. Una delegació de l’organisme financer supervisarà cada tres mesos els avenços o fracassos de les metes estipulades.

Malestar en part de l’oficialisme

Fernández va assumir el desembre de 2019 amb dos fronts financers de tempesta oberts. Nou mesos després de jurar el seu càrrec, el Govern va convenir amb els creditors externs una reducció d’interessos del 7% al 3,07% de mitjana del deute acumulat, així com venciments més llargs. Això va suposar un estalvi de 37.000 milions de dòlars. Les negociacions amb l’FMI van ser, no obstant, més àrdues. Per arribar a bon port, l’Argentina no només va pagar escrupolosament l’organisme durant el 2020 i el 2021. Al seu torn, va prendre mesures d’austeritat per endavant que van tenir, per al peronisme, un alt cost electoral en els comicis parlamentaris del novembre passat: més de quatre milions dels seus votants van donar l’esquena als candidats oficials. L’oficialisme va perdre les majories a les dues cambres del Congrés.

Notícies relacionades

La possibilitat que això pugui tornar a passar provoca esgarrifances en alguns sectors de la coalició governant. «L’FMI ha actuat com a promotor i vehicle de polítiques que van provocar pobresa i dolor al poble argentí», ha dit la branca juvenil del kirchnerisme, la Cámpora, al conèixer-se l’acord. La vicepresidenta Cristina Fernández de Kirchner per ara es manté en un incòmode silenci.

El front intern és problemàtic per al mandatari. No només es pot trencar l’aliança que el va portar a guanyar les eleccions del 2019. L’acord amb l’FMI ha de ser aprovat pel Congrés abans del 22 de març. L’oposició de dretes ha mostrat una posició ambivalent. Alberto Fernández necessita els vots davant l’eventual deserció dels peronistes descontents amb l’abast del pacte i les conseqüències polítiques i socials que s’entreveuen de cara a les presidencials del 2023. 

Temes:

Argentina