El gas algerià: ¿una alternativa en vista de la crisi amb Rússia?

Espanya és un dels països europeus que menys depèn dels jaciments russos, ja que Algèria n’és el proveïdor principal. El país magribí, considerat pels experts com un subministrador fiable, també exporta gas a Itàlia a través de diferents gasoductes que creuen el Mediterrani. Segons xifres de l’Eurostat, el 2019 el gas algerià va suposar prop del 7% de les importacions d’aquest hidrocarbur a Europa. 

Cinquè país productor

L’avantatge principal d’Algèria és alhora el seu pitjor inconvenient. El país nord-africà és «molt competitiu en gas per gasoducte cap a Espanya i Itàlia perquè és el gas més barat i més fàcil de transportar», afirma Aurèlia Mañé, experta en economia política de l’energia i Algèria de la Universitat de Barcelona. El problema és que el país té menys capacitat d’exportar gas més enllà dels territoris on arriben aquestes canalitzacions.

Algèria és el cinquè país del món en producció de gas, tot i que –segons els analistes– no té infraestructura per distribuir a gran escala el gas liquat, que permet transportar aquest hidrocarbur amb grans embarcacions i no dependre de gasoductes. «A Algèria hi ha instal·lacions de gas liquat, però estan una mica obsoletes i s’han de modernitzar i ampliar», explica Mañé. 

En l’escenari més catastròfic, que Rússia tallés o reduís el subministrament de gas, Espanya seria dels països menys afectats, explica des de París Thierry Bross, especialista en energia i professor en el Sciences Po de la capital francesa. Al nord la situació seria més difícil. Explica que els gasoductes que arriben al territori espanyol i italià des d’Algèria pràcticament no tenen capacitat per arribar a França ni al nord d’Europa.

Un canvi de tendència global

Aquest expert també descarta que el país magribí pugui subministrar prou gas liquat per compensar un desproveïment al nord d’Europa. «Algèria consumeix molt el seu gas i limita les exportacions a l’exterior, hi ha molt poc gas liquat algerià suplementari que ens pugui ajudar de cara a un possible desproveïment», diu. 

Mañé també posa el focus en el context internacional del sector energètic: «Penso que s’està produint una reestructuració del mercat del gas, s’està passant d’un mercat que era regional a través de gasoductes a un mercat internacional, més semblant al del petroli, a través de gas liquat», afirma l’experta. «Aquesta situació global a Algèria se li escapa i va més enllà del que vulgui el país magribí», diu. Actualment, els Estats Units i Qatar s’estan erigint com a alternatives al gas rus i disposen d’infraestructures més modernes per enviar-lo al continent europeu. 

Els efectes del conflicte magribí

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Si parlem de gas, a Espanya l’afecta més el conflicte diplomàtic entre Algèria i el Marroc que el que passa l’est del continent. L’estiu passat les autoritats algerianes van tallar les relacions amb el seu veí marroquí i no van renovar el contracte perquè el seu gas continués circulant pel gasoducte Magrib-Europa, que connecta els jaciments algerians amb Espanya a través del Marroc.  

Com a alternativa, Algèria s’ha compromès a augmentar la capacitat de l’altre conducte que transporta gas a Espanya directament d’un país a un altre, també per compensar els efectes del tall amb gas liquat. Segons Enagás, està previst que aquest hivern, entre els mesos de novembre i març, arribin a les costes espanyoles 136 barcos, gairebé un 60% més que en el mateix període de l’any passat.