El ball diplomàtic per Ucraïna mostra el joc d’interessos i la divisió entre aliats europeus

La crisi a Ucraïna ha generat una frenètica tasca diplomàtica des de diferents fronts que reflecteix la desunió al si de la Unió Europea i entre certs països d’aquesta, com Alemanya i França, amb l’estratègia dels Estats Units i l’OTAN. Avui han viatjat per separat a Kíev, la capital ucraïnesa, el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, enemic manifest de Rússia, i el primer ministre britànic, Boris Johnson, en la corda fluixa al seu país pels escàndols de les festes en plena pandèmia.

Pel seu costat, el cap de Govern hongarès, Viktor Orbán, s’ha entrevistat a la capital russa amb Vladímir Putin, amb el qual manté bones relacions. Un altre líder europeu, el cap de l’Executiu italià, Mario Draghi, ha mantingut una conversa telefònica amb el mandatari rus. Putin ha promès al primer ministre italià que hi haurà un subministrament «estable» de gas natural cap a Itàlia, menys d’una setmana després d’una polèmica reunió entre el mandatari rus i directius de grans empreses del país transalpí en què també es va tractar la seguretat energètica

Johnson i Morawiecki han manifestat el seu inequívoc recolzament a Ucraïna davant l’amenaça russa. «Viure prop d’un veí com Rússia és tenir la sensació d’estar vivint al peu d’un volcà», ha dit Morawiecki abans de mantenir una entrevista amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. El polític ultraconservador polonès, el Govern del qual és un dels més díscols amb la Comissió Europea,però en el cas de Varsòvia un ferm defensor de la mà dura contra Moscou, ha garantit el subministrament de gas d’armes a més d’ajuda econòmica i humanitària a Ucraïna.

«Independència energètica»

El ‘premier’ britànic, pel seu costat, ha manifestat en un comunicat la voluntat del Regne Unit de «defensar la sobirania d’Ucraïna davant els qui busquen destruir-la». Johnson ha instat Rússia «a fer un pas enrere i entaular un diàleg per trobar una solució diplomàtica i evitar un vessament més gran de sang». El Govern britànic ha anunciat una nova partida de 88 milions de lliures (105 milions d’euros) per contribuir a una «governança estable» a Ucraïna, avançar cap a la «independència energètica» d’aquest país i reduir la seva necessitat d’importar energia des de Rússia

Un altre front diplomàtic obert, de caràcter ben diferent, és el que protagonitza l’ultranacionalista Orbán, que a diferència d’altres països de la regió, com Romania i Bulgària, no ha expressat en les últimes setmanes clarament el seu recolzament a Ucraïna. Orbán fa front a problemes interns al seu país. Aquest any hi ha eleccions i una coalició formada pels principals partits de l’oposició, que van demanar al primer ministre cancel·lar la seva entrevista amb Putin, amenacen de desbancar-lo del poder, segons els sondejos. Recentment, el ministre d’Exteriors hongarès, Péter Szijjártó, va assegurar que el seu país no recolzarà Kíev mentre continuï discriminant la minoria magiar a Ucraïna, que s’estima en 150.000 persones.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Segons la premsa, Orbán vol reforçar la cooperació econòmica amb Rússia abans de les crucials eleccions d’abril. Putin ha lloat aquest dimarts Orbán de cara als comicis hongaresos a l’assegurar que «ha fet molt en favor dels interessos d’Hongria i de la Federació de Rússia». La vigília, el Kremlin va lloar la independència del dirigent hongarès a l’hora d’elegir socis.

Nova reunió

Al ball diplomàtic s’hi va unir dilluns el president francès, Emmanuel Macron, que va parlar per telèfon, per segona vegada en els últims quatre dies, amb Putin. Els dos mandataris van acordar continuar mantenint el contacte per telèfon i buscar la possibilitat de fer una reunió cara a cara. Després de la conversa, l’Elisi va destacar l’«avanç positiu en el format de Normandia», del qual formen part França, Alemanya, Rússia i Ucraïna. El grup es va reunir sense resultats divendres, per primera vegada des de fa més de sis mesos, i han convocat una nova reunió per a la setmana vinent a Berlín. La crisi d’Ucraïna també ha arribat en un moment delicat per a Macron, amb eleccions presidencials incertes previstes per al mes d’abril.