El Marroc reobrirà el seu espai aeri el 7 de febrer després de més de dos mesos de tancament

Després d’haver mantingut tancat durant dos mesos l’espai aeri per contenir la transmissió de la variant òmicron del coronavirus, el Marroc ha anunciat aquest divendres que reprendrà els seus vols el 7 de febrer. La notícia ha sigut rebuda amb optimisme moderat per empresaris, professionals del malmès sector turístic i pels marroquins que es van quedar atrapats a l’estranger, al no conèixer-se encara les condicions amb les quals es farà l’obertura.

Les autoritats marroquines van anunciar ahir a la nit que es reprendran els vols comercials aquest dia, però van deixar en l’aire la incògnita de com es farà, explicant que més endavant, sense concretar quan, donaran a conèixer les mesures aplicables en llocs fronterers i als passatgers.

Tampoc se sap quan i com s’obriran les fronteres marítimes i terrestres del país. Fonts del sector de transport marítim indiquen a Efe que l’esperable és obrir primer les línies marítimes amb França i Itàlia, de menys capacitat (uns 6.000 viatgers setmanals), i posteriorment amb Espanya (uns 70.000), tot i que la crisi bilateral entre Madrid i Rabat podria influir en aquest tipus de decisions.

Diversos testimonis recollits per Efe de persones afectades per la mesura del tancament coincideixen a qualificar de «positiva» la reobertura, però també de «difusa» al no especificar totes les condicions d’entrada i sortida del país.

Són representants d’un sector turístic colpejat de ple per la crisi sanitària i les mesures restrictives, empresaris que van veure la seva activitat pertorbada i centenars de marroquins que es van quedar bloquejats a l’estranger quan el Govern va anunciar, amb 24 hores d’avís, el tancament de la seva frontera el 29 de novembre passat, mesura que ha anat prorrogant.

Obertura, però en quines condicions

«És una bona notícia, però me la prenc amb reserves. Ningú sap en quines condicions es reprenen els vols», explica a Efe Mustafa Abbasi, ciutadà marroquí que està encallat amb la seva dona a Alacant des del 20 de novembre passat.

El Mustafa i la seva dona estaven visitant els seus dos fills que estudien a la ciutat espanyola, tenien el bitllet de tornada per al 30 de novembre però els va agafar el tancament fronterer i no han pogut tornar en els vols especials oferts pel Marroc setmanes després del tancament, pel seu caràcter penós i altament costós.

«Jo soc a Alacant, altres marroquins són en altres països d’Europa. Hi havia un vol especial des de Lisboa, però el cost per arribar a l’aeroport portuguès superava els 300 euros, hi calia afegir 150 euros de PCR i gairebé 1.000 euros el preu del bitllet per al Marroc, sense comptabilitzar altres despeses», lamenta Mustafa, que espera que l’última decisió no vagi acompanyada de condicions dràstiques.

Mateixa esperança la comparteixen diversos empresaris espanyols que treballen a cavall del Marroc i Espanya. Un d’aquests, treballador d’una empresa del sector agrícola i que resideix a Agadir des de fa 14 anys, lamenta l’impacte negatiu «personal i econòmic» que estan tenint els tancaments improvisats de frontera sobre la seva inversió i la seva activitat al país. «És una bona notícia l’obertura, però no estic tranquil amb aquesta inseguretat: ¿quines mesures sanitàries acompanyaran l’obertura? ¿Hem de fer una quarantena en un hotel?», es pregunta.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Un altre empresari, resident a Casablanca i que treballa per a una multinacional d’infraestructures, es queixa que en aquests mesos no han pogut viatjar al Marroc enginyers d’altres països imprescindibles per manejar certes màquines, amb la qual cosa han hagut de posposar projectes importants. I un tercer consultat per Efe lamenta que la incertesa i imprevisibilitat fa que empresaris se’n vagin del país o cancel·lin inversions.

N’hi ha que no van patir igual el tancament fronterer al poder tirar endavant la seva activitat per poder treballar en remot. És el cas de Ramón Fernández Moreno, espanyol que treballa entre Casablanca i Saragossa i a qui el tancament el va agafar a la ciutat espanyola. «El tancament de fronteres és un problema general, no podem fer planificacions de reunions, ni viatges de feina amb certesa, ni aquí ni a Europa», opina.