L’Argentina arriba a un acord d’última hora amb l’FMI

«La història jutjarà qui va fer què. Qui va crear un problema i qui el va resoldre», va dir el president, Alberto Fernández, a l’anunciar aquest divendres al matí, i gairebé a punt del precipici econòmic, que l’Argentina havia arribat a un acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI). L’entesa a última hora, va remarcar Fernández, «no implicarà salts devaluatoris» ni «condiciona» el país. Els mercats van reaccionar de manera favorable a la novetat immediatament. 

El 2018, el llavors president, Mauricio Macri, va rebre el préstec més gran de l’FMI en la seva història: 47.000 milions de dòlars. Aquesta suma es va evaporar en pocs mesos. A l’assumir, el desembre del 2018, el Govern peronista va considerar que el deute era pràcticament impagable. Si bé va anar abonant alguns dels seus trams, a finals del 2021 l’Argentina es trobava en un atzucac i amb escasses reserves al Banc Central (BCRA). Aquest divendres vencia el gir de 731 milions de dòlars. Com que les negociacions amb l’FMI estaven empantanegades, el fantasma d’una suspensió de pagaments havia adquirit una perillosa carnadura. Quan gran part dels analistes donaven per fet que l’Argentina passava a ser un país «morós», Fernández va informar que el pitjor dels escenaris imaginats s’havia evitat. El venciment va ser abonat. En el moment de fer l’anunci, no quedava clar si es pagarien al març els 2.850 milions de dòlars previstos en l’anterior cronograma.

«Governar és un exercici de responsabilitat. Teníem un problema, i ara tenim una solució. Teníem una soga al coll, una espasa de Dàmocles, i ara tenim un camí que podem recórrer. Sense acord, no teníem un horitzó de futur», va explicar el mandatari. A partir del que van convenir amb l’FMI, «podem ordenar el present i construir un futur». Segons Fernández, en comparació amb acords anteriors subscrits per l’Argentina amb l’organisme financer, no es contemplen «restriccions que posterguin el nostre desenvolupament». Fernández va assegurar que no es reduiran les pensions ni les ajudes socials i no es reformarà la legislació laboral. Tampoc augmentarien les tarifes dels serveis públics. No es frenaria la investigació científica ni la inversió en l’obra pública. Fernández va dir que aquesta vegada el Fons no «imposa» que l’Estat arribi immediatament a un dèficit zero de la seva despesa, una meta considerada impossible en un país amb més del 40% de pobres.

Nou escenari

«A més, podem accedir a nous finançaments, precisament, perquè aquest acord existeix. Aquesta entesa preveu sostenir la recuperació econòmica ja iniciada». En cas de no haver-se arribat a aquest punt, va remarcar el president, les possibilitats d’accedir a nous crèdits internacionals «estarien seriosament limitades».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

El ministre d’Economia, Martín Guzmán, també va expressar una moderada satisfacció pels resultats de les negociacions amb l’FMI que li va tocar encapçalar. «Vam acabar en un lloc raonable, es va arribar al millor acord que es podia aconseguir». En aquest sentit va remarcar que, d’ara endavant, no hi haurà «polítiques d’ajust», tot i que no va brindar més precisions. «El 2018 el Govern anterior va acordar un préstec rècord de suma en la història de la institució. Tots sabem que aquest programa va resultar en un profund fracàs i deteriorament de la política social. El mateix FMI va reconèixer que el programa va fallar i no va aconseguir assolir cap dels objectius que s’havia plantejat perquè aquests diners es van utilitzar principalment per finançar la sortida de capitals».

En virtut de la llei d’enfortiment de la sostenibilitat del deute públic, vigent des de l’any passat, l’acord amb l’FMI ha de ser avalat pel Congrés, on el Govern ha perdut la seva majoria. «Necessitem que recolzin aquest conveni i apel·lo així al compromís nacional de tots i totes», va demanar Fernández a l’oposició.