Berlusconi renuncia a optar a la presidència d’Itàlia

Després de dies de reunions i expectació, Silvio Berlusconi ha renunciat avui a la seva aspiració a ser al capdavant de l’Estat italià, el seu últim gran somni, però va demanar que Mario Draghi, principal aposta per al càrrec, segueixi on és, al capdavant del Govern.

La decisió de Berlusconi arriba in extremis, a dos dies de l’inici de les votacions al Parlament i després d’una setmana com a protagonista total en què, amb el telèfon a la mà, ha mirat d’obtenir el suport de diputats i senadors, tot i que sense èxit.

La seva marxa enrere va ser confirmada amb elogis pel seu soci, l’ultradretà Matteo Salvini: «Una elecció decisiva i fonamental, Berlusconi ofereix un gran servei a Itàlia i la centredreta, que ara tindrà l’honor i la responsabilitat de posar sobre la taula les seves propostes sense vetos de l’esquerra».

Un obstacle anomenat Silvio

Dilluns que ve, el Parlament italià, reunit en sessió conjunta –630 diputats, 320 senadors i 58 delegats regionals–, serà convocat per començar a votar el successor de Sergio Mattarella al capdavant de l’Estat durant els pròxims set anys.

El controvertit magnat, de 85 anys, havia confessat el seu desig d’arribar a la distinció més gran del país i havia demanat –i obtingut de mala gana– el recolzament dels seus aliats: Salvini, la cap dels ultres Germans d’Itàlia, Giorgia Meloni, i altres petites formacions conservadores i democristianes.

Això el convertia en un escull en les possibles negociacions ja que, d’una banda, la coalició de dretes es veia compromesa a seguir el seu somni mentre que l’esquerra el considerava «inacceptable», i l’acostament de postures és obligatori perquè cap bloc suma per si sol per imposar un nom.

«Responsabilitat nacional»

Berlusconi, atrinxerat a la seva mansió d’Arcore (al nord del país), va reunir per videoconferència els seus ministres i col·laboradors perquè l’aconsellessin i després va convocar els seus socis de coalició, Salvini i Meloni, entre altres, per informar-los de la seva decisió.

No ho va fer ell, que no va participar en la trobada, un gest sens dubte simptomàtic, sinó la seva senadora Licia Ronzulli: l’ex Cavaliere renunciava «per responsabilitat nacional», ja que la seva proposta era sens dubte la més divisòria i polèmica que la dreta podia llançar. No en va tant Salvini com Meloni venien remarcant que si abans de diumenge no havia revelat els seus plans, ells haurien proposat un altre nom, un pla b.

Ara, com ha avançat Salvini, serà el moment que la dreta, que compta amb la majoria relativa de l’hemicicle, proposi un nom «d’alt nivell» que agradi l’esquerra.

«No» a Draghi

Però la decisió del veterà Berlusconi té lletra petita: una de les seves exigències va ser que l’actual primer ministre, Mario Draghi, que és la principal aposta per al càrrec, segueixi al capdavant del Govern i porti la legislatura fins al final, el 2023.

L’economista és el preferit perquè compta amb un gran suport i prestigi internacional i de fet, des del febrer del 2021, dirigeix un Govern per gestionar la pandèmia recolzat per tots els partits menys pels ultres Germans d’Itàlia de Meloni.

L’expresident del Banc Central Europeu havia deixat caure la seva disponibilitat d’accedir al càrrec més alt del país en la tradicional roda de premsa de final d’any, però el seu «ascens» és temut per alguns partits perquè podria derivar en un avançament electoral.

La seva arribada al Quirinal implicaria haver-li de buscar un substitut en l’Executiu com a primer ministre i no està clar si els partits aconseguirien trobar una figura «imparcial» per continuar amb les funcions governamentals.

En joc hi ha, al·leguen els experts, la gestió de la pandèmia, per a la qual cosa Draghi va ser convocat fa un any, i la inversió dels fons europeus del Pla de Recuperació, però en el futur de l’economista també es projecta l’ombra dels sondejos electorals.

Negociacions desbloquejades

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

En qualsevol cas, el pas enrere del multimilionari de ben segur que desbloquejarà les negociacions entre la dreta i l’esquerra. Així es desprèn de l’alleujament amb què va reaccionar el líder del principal grup parlamentari, el Moviment Cinc Estrelles, Giuseppe Conte: «Amb la seva retirada fem un pas endavant i emprenguem un debat seriós entre forces polítiques per oferir al país una figura d’alt perfil, respectable i àmpliament compartida», va tuitejar.

Els partits tindran l’ocasió de buscar un nom aquest diumenge, cridant a files les seves assemblees i els «grans electors» que a partir de dilluns votaran el tretzè president de la República italiana.