Tensió a Europa de l’Est
Rússia espera la resposta escrita dels EUA a les seves demandes per decidir si continua negociant
Baerbock viatja a Moscou i adverteix Lavrov d’utilitzar el subministrament del gas com a arma llancívola contra Ucraïna i Occident
En el conflicte d’Ucraïna, les espases estan en alt, i Rússia es troba a l’espera de la resposta escrita dels EUA a les seves demandes de seguretat per decidir si segueix o no negociant. Així ho ha especificat aquest dimarts el ministre d’Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, després de reunir-se a Moscou amb la seva homòloga alemanya, Annalena Baerbock. La tensió a la zona no remet, com ho prova la taxativa negativa de Rússia a començar a retirar alguns dels 100.000 soldats desplegats al costat de la frontera amb Ucraïna, i l’advertència de la cap de la diplomàcia alemanya que si el Kremlin feia servir el subministrament de gas com a arma de pressió, la continuïtat del gasoducte Nord Stream 2 estaria en l’aler.
«Esperem les respostes que ens han promès a fi de prosseguir les negociacions», ha informat Lavrov. Durant la setmana passada, Rússia va mantenir converses amb representants nord-americans, de l’OTAN i al fòrum de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa sobre les seves exigències estratègiques al continent, que inclouen la retirada de la invitació a ingressar a l’OTAN a Geòrgia i Ucraïna, i la capacitat de veto rus als desplegaments militars que pugui efectuar l’Aliança Atlàntica als països que van integrar un dia l’extint bloc militar soviètic.
Com ja s’esperava fins i tot abans del seu inici, la ronda negociadora no va aconseguir cap avenç, donat el rebuig d’europeus i nord-americans a acceptar una nova divisió del continent europeu en esferes d’influència. Resta per saber ara com reaccionarà Rússia i en particular el seu president, Vladímir Putin, a l’esmentada negativa. Els representants russos han dit que respondrien de forma «tècnica» i «militar», tot i que no han ofert detalls sobre què signifiquen aquestes paraules, tot i que això sí, no descartant fins i tot desplegaments militars de soldats o material militar rus en països pròxims geogràficament als EUA i amb bones relacions amb el Kremlin, com Cuba o Veneçuela.
Lavrov, a més, s’ha negat en rodó que el seu Govern iniciï la desescalada retirant efectius militars de les regions pròximes a Ucraïna, assegurant que les seves tropes no amenacen ningú i que el seu país és sobirà de realitzar els moviments militars que cregui oportuns dins del seu territori.
El gas com a arma
Al seu costat, Baerbock, la líder dels ecologistes alemanys, molt crítica amb Rússia durant la campanya electoral alemanya, ha donat a entendre que si Moscou feia servir el subministrament de gas com a arma llancívola, això tindria «importants conseqüències», que inclouen la supressió del gasoducte Nord Stream 2. La infraestructura ha sigut ja completada, i està pendent de certificació per l’autoritat competent estatal. Uneix Rússia amb Alemanya obviant territori ucraïnès, una circumstància que deixa en posició de debilitat Kíev en cas de conflicte amb el seu poderós veí de l’est.
Notícies relacionadesLa cap de la diplomàcia alemanya ha aprofitat l’ocasió per instar la part russa a reprendre les converses en el denominat Format de Normandia, organisme integrat per Alemanya, França, Rússia i Ucraïna i encarregat de materialitzar els Acords de Minsk. «Això seria un gran pas cap a una major seguretat a Europa i per a tothom», ha destacat.
En un exercici de voluntarisme que pot fins i tot no acabar materialitzant-se, el secretari general de l’OTAN, el noruec Jens Stoltenberg, ja ha cursat invitacions, tant a Rússia com als països membres de l’Aliança, a prosseguir les negociacions pròximament. Prova que a Washington encara es considera com a possible una invasió, el secretari d’Estat nord-americà, Anthony Blinken, viatjarà aquest dimecres a Kíev per informar les autoritats dels plans dels EUA «si Rússia decideix elevar la tensió», segons un comunicat governamental.
