Berlusconi encara agita Itàlia als 85 anys

Tot i així, les arrels del renaixement polític de Berlusconi, almenys dins de la dreta, sempre hi van ser. La més evident de totes: el fet que el magnat i polític no tingués un hereu natural, ni que, dins de les formacions aliades, hi hagués figures capaces d’ocupar el seu lloc. Així ha estat. 10 anys després d’aquells esdeveniments, el nom de Berlusconi està avui a les travesses per succeir Sergio Mattarella, el president de la República, que deixarà el càrrec institucional més alt del país al febrer. Els escàndols semblen esvaïts. Els errors, perdonats.

Tant és així que, malgrat els seus coneguts problemes de salut –pròxims seus han arribat a explicar que no pot caminar sense ajuda, i els seus mateixos advocats han fet èmfasi reiteradament a la seva salut per esquivar les seves audiències judicials–, Berlusconi, de 85 anys, està fent campanya des de fa mesos amb l’objectiu d’aconseguir la presidència de la República. Ha publicat fotografies d’ell amb la seva actual companya sentimental –53 anys més jove que ell– a les xarxes socials, i en més d’una ocasió ha rebut líders dels partits aliats a les seves mansions de Roma i Milà. Tot, sota els focus.

«És un patriota»

«És un patriota», ha justificat Antonio Tajani, expresident del Parlament Europeu i un dels principals defensors de la candidatura de Berlusconi. Fins i tot aquesta mateixa setmana l’avi polític, fundador de Forza Italia, té previst fer diverses reunions per impulsar la seva estratègia, entre d’altres, amb els seus principals aliats, la Lliga de Matteo Salvini i Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni. Això després de rebre la benedicció del secretari del Partit Popular Europeu, l’espanyol Antonio López-Istúriz, que va arribar a dir que Itàlia seria «invencible» amb Berlusconi com a president, i amb la continuïtat de Mario Draghi com a primer ministre.

Notícies relacionades

Berlusconi inicia la carrera per a la presidència de la República i s’exhibeix vacunant-se

El Poble Violeta es manifesta demà per segona vegada contra Berlusconi

Aquesta tornada del magnat, no obstant, també ha retornat a Itàlia el clima incandescent de quan Berlusconi governava, i els seus detractors s’hi oposaven amb molt fervor. «ELL NO», escrit així, en majúscules, ha protagonitzat la portada el setmanari progressista L’Espresso, el director del qual, Marco Damilano, va aventurar que la situació és fruit de la «total confusió» dels partits italians. «Per què Berlusconi no pot ser president», han explicat en manifestos ciutadans indignats. I fins i tot la situació ha tornat a ressuscitar l’anomenat Poble Violeta, un grup nascut fa una dècada amb l’únic propòsit d’enderrocar Berlusconi. Fa pocs dies, membres d’aquest moviment van tornar a sortir al carrer a Roma per demanar que Berlusconi no sigui escollit nou inquilí del Quirinal, la seu de la presidència italiana.

Per ser escollit, el nou president de la República necessitarà una majoria de dos terços que en les primeres tres votacions o, a partir de la quarta, la majoria simple. I és aquesta aritmètica, a més del vot secret i el fet que cap partit tingui la majoria, el que fa impossible fer previsions segures per al 24 de gener, la data en què el Parlament començarà a votar per elegir el nou president. Els analistes, no obstant, també han afegit un element nou que explica el per què d’aquesta incertesa i de la tornada de Berlusconi: la por que una Itàlia sense Draghi com a cap de Govern torni a estar, com tantes altres vegades ha estat, al caire de l’abisme.