Portugal, davant la lenta mort del Tajo

L’activista Arlindo Marques, també conegut com el «guardià del Tajo», ha sigut una de les persones que s’ha encarregat de denunciar la contaminació al riu en els últims anys. «Entre 2015 i 2018 la situació va ser caòtica. Les autoritats van identificar diversos responsables de l’aparició d’aquesta escuma, entre els quals hi havia les fàbriques de cel·lulosa. Ara, malgrat que s’han instal·lat plantes per tractar l’aigua, les fàbriques continuen funcionant fins i tot quan el cabal és reduït, la qual cosa impedeix que el riu absorbeixi tots els residus», lamenta.

Cabal mínim

La falta d’un cabal estable és una de les principals denúncies de les organitzacions ecologistes, que asseguren que l’escassetat d’aigua contribueix a l’aparició d’algues i a la falta d’oxigen per als peixos. Aquesta escassetat és provocada en part pels acords entre Portugal i Espanya sobre el volum setmanal que ha de passar per la frontera a través de les preses, contemplat en el Conveni d’Albufeira. Malgrat que la quantitat acordada entre els dos països és suficient en termes totals, varia diàriament en funció del criteri de les plantes hidroelèctriques, situació que genera moltes oscil·lacions en el cabal i un fort impacte ambiental. 

El Govern portuguès va intentar revertir aquesta situació a mitjans de l’any passat i va aconseguir un acord perquè el volum d’aigua setmanal es distribuís de manera més uniforme, tot i que les organitzacions ecologistes consideren que queda lluny del mínim necessari. L’Executiu reconeix que s’ha produït una pèrdua de cabal en els últims anys al Tajo per culpa de la falta de pluges i també per l’obtenció d’aigua de manera il·legal per al regadiu, un problema que s’ha compromès a fiscalitzar.

L’estuari, en risc

Als abocaments de les fàbriques i la falta ocasional de cabal se suma la mala gestió de les aigües residuals al llarg del riu i especialment a l’estuari, on es concentra la població de Lisboa i la seva àrea metropolitana. A mitjans d’aquest any, els veïns del municipi de Seixal, al costat sud del riu, van denunciar l’abocament d’aigües sense tractar directament al Tajo, una problemàtica que el municipi va reconèixer i va atribuir al «deficient funcionament» de la planta de tractament d’aigües residuals, segons van relatar portaveus de l’ajuntament al diari Público. 

El fundador de l’associació ProTejo, Paulo Constantino, critica la falta de transparència de l’Agència Portuguesa d’Ambient (APA) a l’hora de facilitar les dades sobre l’eficiència de les plantes de tractament d’aigües urbanes. «Portugal ha invertit molt en les depuradores gràcies als fons europeus, però el problema és que moltes vegades els municipis no tenen diners per fer-ne un manteniment adequat. L’APA hauria de redactar un informe anual per analitzar la informació i veure l’evolució de la qualitat de l’aigua», assegura l’activista. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

A una pregunta feta per aquest diari, l’APA assegura que ha realitzat un «gran esforç» per ampliar les estacions de monitoratge, que permeten identificar en temps real la qualitat de l’aigua i les possibles descàrregues indegudes. No obstant, des de l’agència reconeixen que «la recuperació de les masses d’aigua no és immediata i que algunes mesures encara no han tingut efecte». 

L’aparició d’altes quantitats de partícules contaminants a les mostres microbiològiques han obligat l’Institut Portuguès del Mar i de l’Atmosfera (IPMA) a prohibir la pesca de mol·luscos en gran part de l’estuari, mentre que a les zones on sí que es permet la captura, els mol·luscos han de passar un estricte procés de depuració abans de ser posats a la venda. La contaminació del riu i les alteracions climàtiques estan acabant lentament amb la biodiversitat en aquestes aigües, una situació que, segons el guardià del Tajo, és desoladora: «Un riu sense espècies és un riu mort».