Colòmbia inicia l’any amb un bany de sang per xocs entre guerrilles

Colòmbia va tancar l’any passat amb 96 matances i 169 líders comunitaris assassinats. I el 2022 ha arrencat aviat tenyit de sang. A uns 600 quilòmetres al nord de Bogotà, a les zones rurals del departament d’Arauca, fronterer amb Veneçuela, han mort 23 persones com a part d’un enfrontament armat entre el front oriental de la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) i grups dissidents de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) que no van acceptar l’acord de pau del 2016. Els xocs fan estremir una regió on la por de perdre la vida és el pa de cada dia.

L’ELN va ser en el seu origen, a mitjans dels anys 60, una guerrilla d’inspiració guevarista, conegut per integrar a les seves files el sacerdot Camilo Torres. Des de fa anys fa veure que s’asseurà en una taula de negociació amb el Govern per abandonar les armes. Els seus dirigents s’han aliat amb un sector de les FARC que va decidir reiniciar l’acció guerrillera. Junts batallen pel control territorial contra una altra romanència de les mateixes FARC dissidents. «El front oriental Manuel Vásquez Castaño es va veure en la necessitat de defensar els territoris», va dir sobre això l’ELN. Segons el ministre de Defensa, Diego Molano, la raó d’aquesta escalada de la violència està relacionada amb disputes per corredors de narcotràfic i rendes criminals en una zona de molt baixa presència de l’Estat.

Frontera calenta

Els incidents tenen lloc en una frontera molt calenta. El Ministeri de Defensa estima que els fets van començar a prop de Los Cañitos, una població de l’estat veneçolà d’Apure, on tenen presència tots els grups irregulars que travessen els límits entre els dos països amb extrema naturalitat. Cinc de les persones mortes durant els incidents són, de fet, veneçolanes, segons la Defensoria del Poble colombiana que, a més, va constatar l’existència de desplaçaments massius de pobladors, retencions il·legals i amenaces. La Defensoria va expressar al seu torn la «profunda preocupació per l’agudització del conflicte armat» en aquest departament petrolier on també operen faccions del narcotràfic. L’oficina a Colòmbia de l’Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans va demanar al Govern del president Iván Duque que redobli els esforços per protegir la població civil.

URGENTE 🚨
⚠️#SOSArauca Hoy desde el corregimiento de Botalon de Arauca el pueblo sale a las calles a exigir la paz y rechazar la violencia. Necesitamos corredores humanitarios, necesitamos presencia de organismos de derechos humanos. @DefensoriaCol@MisionONUCol @HRI_ONG pic.twitter.com/JOp7RuQeOy

— Mayerly Briceño (@Mayeb96) 3 de enero de 2022

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Arauca ha aixecat la veu. Els habitants de Tame, un municipi pròxim a la serralada Oriental, van sortir al carrer vestits de blanc per demanar respostes immediates a les autoritats polítiques. Des que es van aguditzar els enfrontaments armats han desaparegut només a Tame unes 50 persones i nombroses famílies han optat per abandonar les seves cases. «Li diem prou a la guerra», va assenyalar la dirigent social Mayerly Briceño, durant una recent marxa.

Tragèdia anunciada

«Li vaig donar una instrucció molt precisa del ministre Molano d’augmentar la capacitat de la força pública a Arauca. He ordenat que es desplacin dos batallons per donar suport a la tasca de control territorial en les pròximes 72 hores», va dir Duque. «¿Per què no hem pogut evitar una tragèdia anunciada? ¿Quines garanties de no repetició hi ha per al futur pròxim, més encara en època electoral?», es va preguntar el diari de Bogotà El Espectador, al seu editorial d’aquest dimarts. «De poc ha servit tenir el diagnòstic del que passa a Arauca. La Defensoria del Poble va emetre alertes primerenques. La Fiscalia té processats els dos últims governadors del departament. Els discursos oficials dels últims governs, inclòs el d’Iván Duque, han posicionat la zona com un espai d’interès per fer presència estatal». Malgrat aquests antecedents, els successos luctuosos es repeteixen des de fa anys: «Tenim almenys 23 persones assassinades, 2.000 de desplaçades i unes 10.000 que possiblement seran afectades a causa de combats». Per a El Espectador, a aquesta altura dels esdeveniments, «parlar de sotsobre és quedar-nos curts».