Política emergent

Annalena Baerbock: Una jove verda al capdavant de la diplomàcia alemanya

L’excandidata ecologista a la cancelleria lluita per forjar-se un perfil propi des del Ministeri d’Afers Estrangers

Annalena Baerbock: Una jove verda al capdavant de la diplomàcia alemanya

EUROPA PRESS / DPA / Michael Kappeler

3
Es llegeix en minuts
Andreu Jerez
Andreu Jerez

Periodista

ver +

«Inflexible», «valenta», «tenaç», «ambiciosa» són només alguns dels adjectius que els mitjans han utilitzat per descriure la nova ministra d’Exteriors alemanya. L’objectiu que s’havia marcat Annalena Baerbock era succeir Merkel al capdavant de la cancelleria federal, però Els Verds es van quedar a mig camí. Després que l’abril passat els ecoliberals anunciessin que la seva copresidenta també seria la seva candidata a la cancelleria, el partit ecologista es va disparar a les enquestes d’intenció de vot. Aquells dies es donava per fet que Baerbock lluitaria amb el candidat democristià, Armin Laschet, per la direcció de Govern alemany.

Per a sorpresa de la majoria, va ser finalment el socialdemòcrata Olaf Scholz qui es va acabar imposant en la carrera per governar Alemanya en l’era post-Merkel. Baerbock almenys va aconseguir el control de la diplomàcia alemanya. Per primera vegada a la història de la República Federal, una dona dirigeix la cartera d’Exteriors. I a sobre es tracta d’algú que acaba de complir els 41 anys, una autèntica anomalia a la política alemanya, acostumada a homes madurs amb llargues trajectòries polítiques als llocs de més responsabilitat.

 

Trajectòria meteòrica

Però ¿qui és Annalena Baerbock? Presentada en alguna ocasió com una «Merkel verda», és probablement la política alemanya amb més projecció en l’actualitat tant per la seva joventut com per ambició política. Criada en una granja d’un poble pròxim a Hannover, aquesta llicenciada en Ciències Polítiques, Dret Públic i Internacional per la Universitat d’Hamburg i amb un màster a la London School of Economics és protagonista d’una trajectòria meteòrica.

Cap dels Verds en l’estat de Brandenburg amb 28 anys, diputada federal amb 32, copresidenta del seu partit amb 37, candidata a cancellera amb 40 i ministra federal d’Exteriors amb 41, Baerbock assumeix que la seva carrera política actualment és incompatible amb la criança de les seves dues filles com a principal activitat vital. Per això, el seu marit, Daniel Holefleisch, ha decidit abandonar la seva carrera a Deutsche Post DHL i deixar la via lliure a la seva dona, com va confirmar recentment en el consorci logístic a diversos mitjans alemanys.

 Ja abans de les eleccions del setembre passat, Baerbock havia dit que «estava clar» que el seu marit no podria mantenir la seva carrera professional. Tots dos viuen amb les seves dues filles a Potsdam, la capital d’estat federat de Brandenburg veïna de Berlín.

 

Agenda pròpia

L’arribada de Baerbock al capdavant de la diplomàcia alemanya no està sent precisament fàcil. Poc després que la coalició semàfor –tripartit de socialdemòcrates, verds i liberals de l’FDP– comencés a caminar, el cap de la fracció parlamentària de l’SPD, Rolf Müttenich, va advertir que la política exterior del país seria controlada «especialment a la cancelleria». Les paraules no van agradar entre els ecologistes, el segon partit més gran dins de la coalició, que les van considerar un atac a l’acord de Govern.

Les diferències entre Baerbock i el canceller Scholz en, per exemple, la posada marxa del gasoducte Nord Stream II –per portar gas rus a la UE– són evidents. Mentre que el líder socialdemòcrata considera que la infraestructura és una iniciativa privada que no s’hauria d’abordar des d’un angle polític, la ministra d’Exteriors verda –amb el recolzament del seu partit– aposta per frenar-la. Baerbock creu que suposarà augmentar encara més la dependència de la Rússia de Putin i retardarà encara més el canvi de la matriu energètica des d’un model basat en combustibles fòssils a un d’únicament recolzat en fonts d’energies renovables.

Notícies relacionades

Els intents de l’SPD de restar importància a la diplomàcia verda de Baerbock estan provocant que aquesta engegui una agenda pròpia molt crítica amb Rússia i la Xina, que posa en dubte les exportacions armamentístiques alemanyes a règims dictatorials com l’Aràbia Saudita o Egipte, o que obre la porta a acollir a més refugiats afganesos que fugen dels talibans.

Una intransigència excessiva en les posicions de Baerbock en un terreny tan movedís com la política internacional podria, no obstant, situar aviat la política verda en una situació incòmoda. El cas Assangees un exemple: recentment, la ministra verda va ser preguntada sobre la llum verda de la justícia britànica a extradir l’activista i periodista australià als EUA. Baerbock es va limitar a respondre que encara no coneixia la decisió judicial i va preferir no opinar al respecte. Les veus crítiques de l’esquerra alemanya no es van fer esperar al considerar que aquesta indefinició és incompatible amb la presumpta defensa innegociable dels Verds dels drets humans a l’arena internacional.

Emergent del 2021: Janet Yellen, secretària del Tresor dels EUA

Temes:

Alemanya