Tan sols del 30%

Escassa participació en les primeres eleccions per a «patriotes» a Hong Kong

  • L’Assemblea Nacional Popular o Parlament xinès va aprovar al març una reforma legal perquè només els «patriotes» s’asseguessin a l’hemicicle hongkonguès

Escassa participació en les primeres eleccions per a «patriotes» a Hong Kong

Efe

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

En esport es parlaria d’una victòria per no compareixença del rival. Les primeres eleccions després de la reforma «patriòtica» a Hong Kong van donar el previsible i aclaparador triomf al bàndol progovernamental, però el que s’esbombava era l’interès del poble per una convocatòria afaitada. Els números són irrebatibles: la participació del 30% és la més baixa des que el territori va tornar tres dècades enrere a la mare pàtria i tot just la meitat de les últimes eleccions. La interpretació dels resultats electorals, sovint una ciència difusa, llança aquesta vegada una conclusió sòlida: el menyspreu de bona part dels hongkonguesos pels candidats i el nou sistema electoral.

Van fracassar els ímprobes esforços del govern. La gratuïtat del transport públic amb què buscava que els hongkonguesos acudissin a les urnes va acabar omplint les platges. Tampoc hi va haver aglomeracions en què havia col·locat en els límits del territori perquè s’hi acostessin els hongkonguesos que viuen en la Xina continental. Va vèncer la desmobilització i les crides al boicot des de les files antigovernamentals.

L’Assemblea Nacional Popular o Parlament xinès va aprovar al març una reforma legal perquè només els «patriotes» s’asseguessin a l’hemicicle hongkonguès. A la pràctica és una cursa d’obstacles que inclou filtrats per descartar els candidats que els governs de Pequín o Hong Kong consideren hostils. El nombre de seients reservats a elecció directa va baixar dels 35 als 20. El Comitè Electoral i organitzacions econòmiques i empresarials, amb una inclinació natural a Pequín perquè de l’afinitat depenen els balanços comptables, s’encarreguen de la resta.

Desmobilització

Les forces progovernamentals han aconseguit aquests 20 seients. Només 11 candidats centristes o moderats, amb uns nivells de crítica digeribles per a Pequín, van participar en els comicis, però els va castigar la desmobilització. Les imatges dels col·legis electorals mostren molts hongkonguesos d’edat provecta, el sector social més inclinat al Govern. «Mai m’ha interessat la política i la reforma encara me n’ha allunyat més. No hi ha candidats ideals, ni confiança ni democràcia real. Diumenge vaig anar de compres i encara no he mirat els resultats», assenyala per telèfon Kaylan, empresària d’uns trenta anys.

Les eleccions al Parlament estaven programades l’any passat, però la pandèmia les va posposar. L’ambient polític s’assembla poc al de fa 18 mesos. La nova Llei de Seguretat Nacional, cuinada i servida des de Pequín, ha aconsellat l’exili a alguns dels parlamentaris i activistes. Altres, com el cèlebre Joshua Wong, són a la presó. Jimmy Lai, el magnat de premsa, encadena condemnes i el seu diari ‘Apple Daily’, pertinaç martell antigovernamental, va abaixar la persiana.

Hong Kong mai ha disfrutat de la democràcia. La Xina va aprovar un sistema per elegir el cap executiu molt allunyat del sufragi universal però infinitament més democràtic que el que havien deixat els britànics. El Parlament, encara amb totes les condicions, va ser un espai de debat que representava una societat tan variada com dinàmica.

Protestes populars

Notícies relacionades

L’ofensiva legal extraordinària va respondre a un quadro no menys extraordinari. Les violentes protestes van devastar Hong Kong i van enfonsar la seva economia durant el 2019 amb el suport entusiasta dels grups autoqualificats de prodemocràtics i cap condemna ni tan sols a les agressions més atroces dels manifestants. Entre els plans dels seus representants figurava sabotejar qualsevol acció de Carrie Lam, la cap executiva, i portar el territori al bloqueig si arribaven a la majoria en les eleccions. I en aquest context, amb l’excepció hongkonguesa que havia derivat en el caos als carrers i el parlament, la Xina va manar parar.

«El millorat sistema electoral assegura el desenvolupament de la democràcia a Hong Kong i apuntala les condicions favorables necessàries per a l’elecció per sufragi universal del Cap Executiu», deia aquest matí un document del Consell d’Estat. «El Govern central continuarà millorant la democràcia a Hong Kong d’acord amb les seves realitats», continuava. «Hong Kong, embolcallada en l’entusiasme electoral», havia titulat el diari ‘China Daily’ en la crònica de la vigília.

Temes:

Xina Hong Kong