Els xilens afronten el dilema electoral més dramàtica de les últimes dècades

Els sondejos que es van conèixer fa unes setmanes van augurar una victòria del candidat de la coalició Aprovo Dignitat. Però les empreses d’enquestes no se l’han jugat del tot per Boric, entre altres coses perquè una important franja dels entrevistats es mostra indecisa o no vol revelar les seves preferències. La possibilitat d’un vot amagat a favor de Kast no és descartada pels analistes. La quantitat de xilens que acudeixin a les urnes també pot ser determinant. El candidat republicà va guanyar la primera volta amb el 27,9% dels vots, però amb una participació del 45% del padró electoral.

La tensió era tan palpable en vigílies que cada paraula de més no ha fet més que alimentar la discòrdia. Francisco Chahuán, el president de Renovació Nacional, la formació dretana a què pertany l’actual president, Sebastián Piñera, i que s’ha bolcat sense vergonya per la candidatura de Kast, va assegurar que l’escrutini de diumenge a la nit podria ser tan ajustat que «finalment» pot obligar a intervenir «els tribunals electorals», com va passar al Perú fa uns mesos.

«Confio en els xilens i xilenes i confio també en les institucions de Xile, que entregaran els resultats quan correspongui i no els posaré en dubte», va respondre Boric, i va llançar una advertència. «És de manual el que està fent la ultradreta a Xile, vostès ho veuen, és exactament el mateix que va fer Trump», va insistir.

Friccions i recol·locacions

A dos anys de l’esclat social que va alterar les coordenades polítiques, enmig d’una pandèmia que ha provocat estralls socials, Xile acaba l’any amb un creixement econòmic del 12% però amb alarmants nivells de desigualtat. La Convenció Constituent funciona amb un ull en els debats i un altre en els comicis perquè hi ha la possibilitat que es redacti una Carta Magna de fort tall progressista i l’11 de març vinent assumeixi un cap d’Estat situat als antípodes ideològics.

Perquè l’electorat moderat no guanyi més ensurts, i per recomanació dels seus assessors, Kast ha fet un gir al centre. Andrónico Luksic, un dels empresaris més rics de Xile, va saludar aquest gest. Boric també ha temperat el seu discurs i ha rebut el suport dels expresidents Michelle Bachelet i Ricardo Lagos, a més d’importants dirigents socialistes i democratacristians.

Crides

«¿Tinc por que (Kast) sigui el pròxim president de Xile? És clar que sí. Som milions», ha dit l’escriptora Montserrat Martorell, i ha recordat que el seu avi va estar pres a l’Estadi Nacional després del cop d’Estat de l’11 de setembre de 1973. «Els seus millors amics van ser assassinats durant la dictadura. A l’abril fa 91 anys. Aquestes poden ser les seves últimes eleccions. Per ell i per la memòria d’aquest país, jo voto Boric», va argumentar.

Notícies relacionades

Xile va a la segona volta electoral marcada per l’augment de la desigualtat social

Les eleccions xilenes obren un nou escenari polític al país

Mónica González, una de les grans periodistes xilenes, autora de ‘La conjura’, el millor llibre sobre el cop d’Estat contra Salvador Allende, que la va obligar a exiliar-se, ha llançat un descarnat missatge a la televisió: «Votaré amb les dents serrades». El país, ha afirmat, «mai més» pot caure en l’abisme. Aquesta aprensió té dimensions internacionals. José Luis Rodríguez Zapatero, l’economista Thomas Piketty i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, entre altres, han assenyalat en un document que el que passa a Xile «és també la lluita de totes i tots els europeus per un món més democràtic, inclusiu i sostenible». Tant Xile com Europa «estan seriosament amenaçats pel ressorgiment d’uns líders i moviments d’ultradreta amb temptacions autoritàries», argumenten.