Cursa cap a l’Elisi

Macron presumeix de la seva «fibra social» en el llançament oficiós de la seva campanya per a les presidencials

  • En una entrevista televisiva reconeix la seva ambició «evident» respecte al futur de França, però no oficialitza la seva candidatura

  • El president pretén donar una imatge més social davant la rivalitat creixent amb la conservadora Valérie Pécresse

Macron presumeix de la seva «fibra social» en el llançament oficiós de la seva campanya per a les presidencials

JOHANNA GERON / REUTERS

3
Es llegeix en minuts
Enric Bonet

La seva candidatura encara no és oficial, però ja té entre cella i cella les eleccions presidencials del 2022. El president francès, Emmanuel Macron, centra una part considerable dels seus esforços en els comicis de l’abril de l’any que ve. Va quedar palès aquest dimecres a la nit en una extensa entrevista concedida aTF1 –principal cadena de televisió del país veí– i LCI. «¿Cap on es dirigeix França?», era el tema d’una transmissió gravada el cap de setmana passat i que va servir com a carta de presentació del Macron candidat en la cursa cap a l’Elisi.

«Si la pregunta que em fan és: ‘¿vostè té ambició per a aquest país més enllà de l’abril que ve?’ Sens dubte, evidentment», va assegurar el jove president al final d’una entrevista de dues hores. No va voler oficialitzar la seva candidatura amb l’argument que la cinquena onada de la covid-19 pot obligar-lo a prendre «decisions difícils». Però les seves intencions són cristal·lines.

Macron pretén retardar aquest anunci el màxim possible i així beneficiar-se del capital polític del president que ha «protegit» els francesos durant la pandèmia. De fet, l’oposició va criticar durament aquesta entrevista. Li retreu que s’aprofiti de la seva condició de cap de l’Estat per no regir-se per les mateixes regles que la resta de candidats en la repartició del temps als mitjans. S’especula que no oficialitzarà les seves ambicions fins a finals de gener.

«No ho tornaria a fer»

«No ho tornaria a fer»Malgrat això, la batalla presidencial ja ha començat. A les altes esferes macronistes els preocupa la irrupció de la conservadora Valérie Pécresse. La candidata d’Els Republicans (LR, socis del PP a França) ja s’ha col·locat als primers llocs en els sondejos. En el cas d’un hipotètic duel entre tots dos en la segona volta, preveuen una ajustada victòria del dirigent centrista amb només el 51% i el 49% per a la flamant líder de la dreta.

Macron va aprofitar l’entrevista a TF1 –va haver-hi pocs anuncis i va ser sobretot un exercici comunicatiu– per presumir de la seva «fibra social». Dit d’una manera més prosaica, es va posar la pell de be per diferenciar-se d’una rival amb qui comparteix el mateix ADN ideològic: neoliberalisme a la francesa (menys agressiu que l’anglosaxó), rebuig de la immigració i capitalisme verd. I així corregir la imatge de «president dels rics» i «arrogant».

«Els meus valors no són els d’un president dels rics», va defensar Macron. «Soc favorable a un país fort econòmicament, però també a un país just [...]. Sens dubte, soc més sensible a algunes coses, més que abans. Sí, això és cert», va afegir el president, que va sostenir que «aquest període ens ha canviat a tots i ha desenvolupat en nosaltres una fibra social». La covid-19 i les ajudes estatals per evitar un enfonsament econòmic li van permetre matisar la bateria de reformes neoliberals (desregulació del mercat laboral, abaixada d’impostos als més rics i intent de retallar les pensions públiques) dels seus tres primers anys de mandat.

Tot i que va defensar gairebé totes les polítiques aplicades des del 2017, sí que va fer autocrítica respecte als seus famosos comentaris classistes, com el «creuo el carrer i et trobo una feina» o «hi ha persones que triomfen en la vida i d’altres que no són res». «Hi ha paraules que poden ferir i penso que això mai és bo, fins i tot inacceptable», va assegurar. «Vaig ferir la gent i penso que no podem canviar les coses si ferim la gent. No ho tornaria a fer».

L’única proposta: reformar les pensions

Notícies relacionades

L’única proposta: reformar les pensionsMalgrat els seus esforços retòrics per dotar-se d’una «fibra social», el dirigent centrista no va anunciar cap mesura en aquest sentit. Només va fer una proposta per al futur: recuperar la seva reforma de les pensions, que allargarà l’edat de jubilació i acabarà amb els règims especials d’algunes professions, fruit de les conquestes socials de la postguerra. «El país tindrà un debat en les pròximes presidencials», va dir sobre una mesura abandonada per la covid-19 i després d’uns mesos de contundent oposició sindical i del carrer. També va confirmar que no pretén aprovar-la abans de l’abril del 2022.

En una entrevista que havia de tractar sobre el futur de França, va demostrar una sorprenent falta d’imaginació política. Davant una dreta que l’acusa d’«immobilisme» i d’haver endeutat massa el país, haurà de desplegar un programa més detallat en els pròxims mesos. En cas contrari, la seva condició de favorit es podria desfer com un terròs de sucre.