Corea del Sud utilitzarà el reconeixement facial per seguir els contagiats

Corea del Sud ha pujat un altre esglaó en l’ús tecnològic contra la pandèmia. Ben aviat funcionarà un programa pilot que seguirà els moviments dels infectats a través de la intel·ligència artificial i reconeixement facial a través de les imatges captades en milers de càmeres als carrers. Serà més ràpid i eficaç, però torna el debat de quanta privacitat sacrifiquem en nom de la salut pública.

El sistema serà implantat a Bucheon, ciutat de la costa occidental amb gairebé un milió d’habitants. El pla contempla que el material enviat per les 10.820 càmeres sigui analitzat per algoritmes d’intel·ligència artificial per identificar els subjectes i els seus contactes. Les seves virtuts han sigut remarcades a l’escrit de més de 100 pàgines que ha enviat la ciutat al Ministeri de Ciència, Informació i Comunicació. Podrà seguir fins a 10 persones simultàniament en tot just cinc o 10 minuts en contrast amb la mitja hora que es demorava fins ara el control d’una sola per mètodes més artesanals. N’hi haurà prou, a més, amb un equip d’una desena d’operaris a la sala de màquines.

Corea del Sud va resumir l’èxit asiàtic en les albors de la pandèmia. A la seva societat solidària que assumia els sacrificis personals en temps convulsos hi va afegir un refinat sistema de rastreig, anàlisi i tractament. Però la conscienciosa tasca detectivesca xoca contra el comprensible cansament del personal, que encadena llarguíssims torns, i amb la necessitat de confiar en la veracitat dels testimonis dels afectats. I aquí apareix la tecnologia, inassequible a l’esforç i fidel fiscalitzadora dels itineraris. «Ens permetrà realitzar les anàlisis en un moment», ha defensat l’alcalde de Bucheon, Jang Deog-cheon. La factura del programa, que ascendeix a l’equivalent de dos milions d’euros, ha sigut pagada entre Seül i la ciutat.

Escala nacional

El ministeri ja ha revelat que no es planteja implantar-lo a escala nacional i que només pretén mecanitzar el treball manual. L’aclariment és necessari. La societat sud-coreana ha sigut exemplarment comprensiva amb les limitacions a la seva privacitat que van néixer en el canvi de paradigma informatiu després de l’epidèmia del MERS el 2015. Seül va refusar llavors identificar els hospitals que tractaven els contagiats i va haver de rectificar per aturar les especulacions de les xarxes socials. El Parlament va aprovar una llei que permetia a les autoritats recopilar informació privada de contagiats o sospitosos sense necessitat d’aprovació judicial durant les epidèmies per compartir-la i satisfer «el dret públic a saber». L’anàlisi de dades de targetes de crèdit i geolocalitzacions de telèfons mòbils han permès embridar l’epidèmia del coronavirus.

El programa pilot de Bucheon suposa un pas de rosca amb el qual no tots estan d’acord. La iniciativa ha sigut filtrada a l’agència Reuters per Park Da-chul, de l’opositor Partit del Poder del Poble. «El pla de govern de convertir-se en un Gran Germà amb el pretext del coronavirus és un concepte neototalitari», ha lamentat. «És totalment equivocat monitoritzar i controlar el públic a través de càmeres amb els diners dels contribuents però sense el seu consentiment», ha afegit. Les autoritats han negat cap atac a la intimitat perquè les imatges pixelaran les cares de les persones que no són objecte de seguiment.

Pulsió controladora

Corea del Sud no camina sola. També la Xina, Rússia, l’Índia, Polònia i el Japó han implantat sistemes de reconeixement facial per identificar contagiats, segons un estudi de l’Escola de Lleis de Colúmbia publicat al març.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Persisteix com a anatema la supervisió digital a Occident mentre a l’Àsia s’entén com una factura acceptable en nom de la salut grupal que evita mesures objectivament més lesives contra la llibertat i l’economia, com els llarguíssims confinaments. La vigilància intrusiva en democràcies com la taiwanesa o la sud-coreana són acceptades per la seva eficàcia, la confiança de la societat en els seus governs i la promesa que la seva vigència caducarà quan la crisi acabi. Les organitzacions de drets humans, no obstant, alerten que l’emergència pel coronavirus es pot demorar durant anys i recorden la pulsió controladora de les autoritats.

«Per això és clau que construïm ara proteccions sobre el dret de la privacitat, amb límits clars sobre els quals pot ser recopilat i revelat, amb requisits habituals i oportuns per a les reautoritzacions que determinin si l’extensió d’aquests poders està justificada, i amb dates d’expiració fermes», assenyala Phil Robertson, subdirector de l’àrea asiàtica de Human Rights Watch.