Fujimori, processat per les esterilitzacions forçades al Perú durant el seu règim
Milers de camperoles peruanes van ser esterilitzades contra voluntat durant la dècada del noranta
Fujimori compleix una condemna de 25 anys per altres delictes de lesa humanitat perpetrats aquells anys
«La justícia tarda, però l’11 de desembre del 2021 va tocar les portes de les milers de víctimes de les esterilitzacions forçades del segon govern d’Alberto Fujimori, entre els anys 1995 i 2000», va assenyalar el diari de Lima La República sobre la demorada imputació de l’autòcrata en un dels episodis més escandalosos i punyents del Perú de les últimes dècades. «Encara falta molt, però començar el procés ja és un gran avenç», va afegir la publicació sobre la decisió del jutge Rafael Martínez Vargas de processar Fujimori i els seus exministres de Salut Alejandro Aguinaga, Marino Costa Bauer i Eduardo Jong Motta, tots considerats com a autors mediats dels greuges comesos contra tantes pobres i quítxua parlants. El cas té també el seu impacte polític en el present peruà. Aguinaga, que és metge de capçalera de l’autòcrata, és en l’actualitat congressista de Fuerza Popular, el partit que lidera Keiko Fujimori i que ha mirat de presentar una moció de censura contra el president Pedro Castillo.
Tot va començar fa un quart de segle quan, amb l’empara de sectors de l’Església catòlica, es van presentar les primeres denúncies per esterilitzacions massives. Fujimori, de 83 anys, purga 25 anys de presó en una caserna policial de la capital peruana per crims de lesa humanitat perpetrats a principis dels anys noranta. Durant diversos anys va aconseguir eludir responsabilitats per un dels aspectes més ombrívols d’aquella dècada perquè involucra milers de dones. Alguns especialistes estimen que unes 300.000 camperoles van ser esterilitzada contra la seva voluntat i com a part d’un pla que va buscar atenuar les taxes de creixement de les poblacions més pobres d’aquest país.
Amenaces i extorsions
Les accions macabres van ser en moltes ocasions revestides d’un simulacre de cura sanitària per part de l’Estat. Les dones eren sotmeses sense el seu aval quan es presentaven en un centre de salut per altres consultes, en general menors. No van faltar els episodis extorsionadors: amenaces de reduir-los l’ajuda social o la quitació dels seus fills si no acceptaven la intervenció quirúrgica. Després les obligaven a subscriure un document de conformitat. Moltes de les dones, habitants del Perú profund, desconnectat de les realitats urbanes, tenien un limitat coneixement del castellà.
Notícies relacionadesEl «Chino», com anomenaven l’autòcrata d’origen nipó, va ser la figura dominant del Perú entre 1990 i setembre del 2000, quan es va escapar al Japó. Set anys més tard va ser capturat a Xile i extradit al Perú, on se’l va jutjar i va condemnar per dues matances perpetrades sota el seu primer Govern.
No va ser senzill el camí de l’obertura de la causa de les esterilitzacions forçades. De fet, les primeres investigacions es van iniciar dos anys després de la caiguda de l’autòcrata però mai van poder prosperar. El 2018 van començar a crear-se les condicions que van possibilitar els processaments.
