Moviment popular

L’estela de l’11-J a Cuba

  • Organitzacions civils denuncien que 659 persones estan encara detingudes per les protestes del mes de juliol passat

  • La dimensió de l’esclat social a diverses ciutats de l’illa va trobar desprevingut el Govern del president Miguel Díaz-Canel

L’estela de l’11-J a Cuba

ALEXANDRE MENEGHINI

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

L’11 de juliol és un punt d’inflexió en la història de la Cuba posterior a 1959. La dimensió de la protesta social, escampada per diverses ciutats de l’illa, va trobar desprevingut el Govern del president Miguel Díaz-Canel. Les autoritats van qualificar els episodis de «contrarevolucionaris» i vandàlics, tot i que van reconèixer que hi ha raons de pes per al malestar. A partir del que va passar, es van proposar convertir l’esclat en una excepció i no la regla en un país on, segons un acudit recurrent, els tres problemes que hi ha són l’esmorzar, el dinar i el sopar.

El Partit Comunista va posar tot el seu pes per evitar que tornés a passar el mateix el passat 15 de novembre. D’acord amb Cubalex, van ser detingudes 71 persones la vigília de la fallida manifestació convocada per la plataforma Archipiélago. «La provocació va fracassar», van repetir les autoritats i la premsa oficial, que relacionen tota ocupació de l’espai públic per fora dels carrils polítics oficials com una temptativa desestabilitzadora conjuminada als Estats Units i a través de les xarxes socials.

Estela política

L’estela política de l’11-J és encara un problema sense resolució. Organitzacions civils no reconegudes per l’Estat han documentat que 659 ciutadans es troben encara sota arrest. Quaranta-dos cubans van ser condemnats pel delicte de sedició i sobre uns 269 més pesen peticions de condemna que oscil·len entre 1 i 30 anys.

«La repressió a Cuba va mostrar mètodes tradicionals, però inèdits per a la majoria de la població. Va deixar de ser selectiva per ser massiva i va començar a perfilar mecanismes perversos que s’incrementen cada dia», ha assenyalat Ivette García González al portal La Joven Cuba, a més de recordar que es troben encara entre reixes «joves i no tan joves». La situació no ha passat inadvertida per a l’Unicef. L’organisme de les Nacions Unides ha expressat la seva preocupació «pels presumptes casos de detencions de nens i nenes reportats a Cuba» i ha fet una crida a les autoritats perquè «proporcionin informació addicional» sobre això.

Notícies relacionades

L’illa ha tornat a obrir les portes al turisme internacional. «Cuba confirma la seva seguretat com a destinació», ha destacat Granma, el diari oficial del PCC. Aquesta seguretat, s’ha remarcat, és tant sanitària, en un país que ha injectat 9,2 milions de vacunes pròpies contra la covid-19, com de l’ordre social. «La pau i tranquil·litat ciutadanes és la pau dels sepulcres. La societat cubana està corroïda en totes les seves esferes. El model social no només va fer fallida, sinó que, en la seva agonia, mostra un Govern que menteix amb desvergonyiment, s’aferra al que queda de les seves bases captives i reprimeix amb impunitat qualsevol dissentiment», ha afegit sobre això García González.

Pronunciaments

En aquest context s’ha conegut un pronunciament de 300 personalitats de la cultura de tot el món que, juntament amb PEN International, Artists at Risk Connection (ARC) de PEN Amèrica i Human Rights Watch, reclamen el cessament de la repressió contra artistes i el respecte a la llibertat d’expressió a Cuba. Prèviament, artistes i gestors culturals cubans, bona part dels quals són a l’exili, havien fet una crida als seus col·legues de tot el món perquè no participin ni recolzin la XIV Biennal de l’Havana, que es va inaugurar el passat 12 de novembre i s’estén fins al 30 d’abril del 2022. «Dotzenes de professionals de l’art estan sota reclusió domiciliària; perquè més de 1.000 dels nostres conciutadans van ser arrestats durant les protestes massives que van tenir lloc l’11 de juliol», assenyala la missiva, que inclou més de 500 firmes.

Temes:

Cuba