Asfixiats i com «animals», alguns supervivents narren a Mèxic l’horror dels tràilers

Asfixiats, amuntegats com animals i sentint-se captius. Els migrants es juguen la vida als tràilers que els porten a la frontera amb els Estats Units, patint desgràcies com la de 55 indocumentats que van morir en un accident a Mèxic. Els viatges organitzats per traficants de persones duren fins a dos dies i, malgrat que cobreixen centenars de quilòmetres, poques vegades són detectats, segons testimonis.

«Dono gràcies a Déu que ens va portar amb vida, perquè és un malson venir en aquests tràilers», diu l’hondurenya Cecilia Hernández, de 39 anys, en un alberg de la fronterera Ciudad Juárez (nord de Mèxic), on va arribar després de ser deportada al novembre des dels Estats Units.

El camió que es va estavellar dijous passat contra un pont per a vianants en una carretera de Chiapas (sud) transportava 160 migrants, majoritàriament guatemalencs. Hi va haver un centenar de ferits. La Cecilia va ser deportada dues vegades dels Estats Units al novembre després d’ingressar il·legalment des de Reynosa (Tamaulipas, nord-est), on va arribar amb tres fills de dos, quatre i 16 anys en un camió atapeït. «Molta gent es desmaiava, els nens també. Molta gent es despullava perquè ens estàvem ofegant» de calor, assenyala la dona a la llitera on dorm i es protegeix de l’intens fred.

El viatge va durar dos dies. «Ens premsaven com animals, tancats. Hi ha aire (condicionat), però després es va apagar i tothom volia sortir, però no es podia (...). Allà estàs com segrestat», afegeix. L’«angoixa» era tal que el seu fill i altres passatgers van començar a fer forats a la cabina per poder respirar.

Després van ser abandonats en una zona desèrtica on van passar tres nits, va explicar la dona, que té dos fills més als Estats Units des del 2019 que han pagat milers de dòlars als «coiots» (traficants) perquè la resta de la família pugui passar. El de 16 anys va creuar sol recentment.

A punt de patir un incendi

Després del sinistre a Chiapas, el govern va recordar que des d’octubre ha desplegat tres operatius en els quals va trobar uns 1.400 migrants que eren mobilitzats en tràilers, inclosos uns 200 menors. Una d’aquestes troballes va salvar la vida a la guatemalenca Angélica Reyes, de 19 anys, que busca asil als Estats Units perquè l’home que la va violar la té amenaçada per haver-lo denunciat.

Durant 15 hores va viatjar amb 450 persones més en un camió que de sobte va ser abandonat pel xòfer a Veracruz (sud-est). «Després vam veure a les notícies que el tràiler estava a punt d’encendre’s (incendiar-se)», relata la jove al refugi Buen Pastor, on també va arribar deportada. Desesperats, els migrants van intentar evacuar pel sostre del furgó, però la policia va arribar i va trencar el forrellat d’un tret.

Diversos viatgers van ser detinguts, però l’Angélica va marxar i els traficants van tornar a reunir part del grup a Ciutat de Mèxic. «Cap a la setmana ens van tornar a treure una altra vegada en tràiler. I nosaltres una altra vegada, amb por», diu. Durant aquest segon recorregut de 12 hores, l’aire condicionat es va espatllar. Era «com que fóssim dins d’un congelador i tots es van començar com a asfixiar, uns es van desmaiar», recorda.

Davant els reclams, el conductor va amenaçar de deixar-los tancats, però després la situació es va normalitzar i van arribar a la destinació, refereix la jove, trista per la mort dels seus compatriotes a Chiapas, principal punt d’entrada d’indocumentats. «El seu somni va quedar truncat», diu. Des de principis d’aquest any, 821 migrants han mort en viatge per Amèrica Central o Amèrica del Nord, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). La principal causa són els accidents de trànsit (162), seguits de falta de menjar, aigua, refugi (142) i ofegament (108).

Per un millor futur

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

L’hondurenya Diana Yoliveth León, de 28 anys, també va viure un suplici en el seu desplaçament de 14 hores en tràiler, sense menjar ni possibilitat d’anar al bany. Va ser «el més difícil de tot el trajecte» des que va sortir amb la seva filla de set anys fa gairebé tres mesos, confessa.

Malgrat l’acalorament, els viatgers eviten prendre aigua per no haver d’orinar, assenyalen. «Veníem asseguts, tots en línia, amuntegats. Venia bastanta gent, mínim 120 persones», explica la Diana, expulsada igual com la Cecilia i l’Angélica, companyes d’alberg, sota una norma que busca impedir la propagació de la covid-19. «Però un per voler donar un futur millor a la seva família, als seus fills, ha d’arriscar-se», justifica.