El canceller Scholz entra a l’arena europea

Debut europeu del canceller alemany, Olaf Scholz, i del nou binomi franco-alemany. Aquest divendres el flamant cap del Govern teutó va entrar a l'arena de la política continental. Seguint la tradició heretada de la postguerra, va viatjar a París en el seu primer viatge oficial. Allà el socialdemòcrata Scholz i el president francès, Emmanuel Macron, van destacar la seva «convergència» en els seus respectius discursos a la premsa. Com era d’esperar, la bona sintonia va predominar en aquesta estrena del tàndem Scholz-Macron, que posa punt final a 16 anys de relacions entre París i Berlín dominades per la mà de ferro d’Angela Merkel i els conservadors alemanys.

Després de reunir-se amb el seu soci alemany, Macron va destacar la coincidència de «punts de vista». Scholz també va presumir de «els nombrosos punts en comú constructius» previstos a l’agenda de la presidència rotatòria de França de la Unió Europea –presentada dijous per l’inquilí de l’Elisi– i de la presidència alemanya del G-7, totes dues a partir de gener del 2022. «Sobre les qüestions socials, la transició climàtica i digital, la resposta conjunta als desafiaments migratoris [...], hem manifestat realment voluntat de treballar junts», va afirmar el dirigent gal.

El futur d’Europa ha estat al centre de la reunió entre tots dos aquest migdia. Després de París, a la tarda el líder de l’SPD va efectuar la seva primera visita a Brussel·les, amb l’objectiu de reunir-se amb els presidents de les institucions europees i preparar el Consell Europeu de la setmana que ve. Davant Ursula von der Leyen, va destacar la seva voluntat d’impulsar «una Unió millor i ajudar que això sigui possible» i no deixar Alemanya «al marge de la política europea». Entre els reptes de futur de la UE, tots dos van destacar la lluita contra la pandèmia, el canvi climàtic i, en política exterior, el repte que planteja la possible invasió d’Ucraïna per part de Rússia.

Controvèrsia entorn del dèficit públic

Controvèrsia entorn del dèficit públicL’acord entre socialdemòcrates, verds i liberals a Berlín ha sigut percebut amb bons ulls per l’Executiu macronista. Tots dos comparteixen els seus principis europeistes. Fins i tot el pacte de Govern alemany proposa «l’evolució de la UE cap a un Estat federal europeu», un objectiu molt més ambiciós que la timidesa mostrada per Merkel per les reformes institucionals europees. A més, Macron i Scholz convergeixen en la defensa de la sobirania estratègica europea, un salari mínim europeu i una taxa carboni a les fronteres continentals.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

No obstant, també hi ha diferències significatives entre tots dos. El Govern francès i el tripartit alemany discrepen en la conveniència de restablir les regles de l’austeritat europea. Dijous Macron va expressar la seva voluntat de derogar la regla del 3% del dèficit públic, suspesa durant la pandèmia. En canvi, el ministre de Finances alemany, el liberal Christian Lindner –conegut pels seus postulats neoliberals–, aposta per concentrar-se en la reducció del dèficit públic. «Hem de mantenir aquest creixement provocat pel pacte de reconstrucció [europeu]. Però també hem de treballar a favor de la solidesa de les nostres finances», va recordar Scholz a París. «Hem de trobar mecanismes, ja sigui més flexibilitat o noves regles, que ens permetin assolir els nostres objectius», va afirmar el president francès.

Un altre assumpte difícil és la voluntat francesa que l’energia nuclear sigui considerada com una font no contaminant. En els últims mesos les autoritats d’aquest país van multiplicar els seus esforços perquè la Comissió Europea inclogui l’energia de l’àtom en la seva taxonomia verda, cosa que en facilitaria el finançament. Un objectiu antagònic als postulats dels verds alemanys. Malgrat les encaixades de mans i copets a l’esquena d’aquest divendres, les relacions entre Macron i Scholz no sempre resultaran idíl·liques.