Macron aposta per reforçar les fronteres de la UE davant la immigració

Mà de ferro a les fronteres i màniga (una miqueta més) ampla en les finances. El president francès, Emmanuel Macron, va detallar aquest dijous a la tarda les seves prioritats durant la presidència francesa de la Unió Europea. El país veí assumirà aquest càrrec rotatori a partir de l’1 de gener de l’any que ve. Tot i que aquesta responsabilitat se solaparà amb la campanya de les presidencials d’abril, el dirigent ha promès que serà un període «útil» perquè el club comunitari avanci. En concret, en dos àmbits: la reforma de l’espai Schengen i la regla del dèficit públic del 3%.

«Si hem de resumir en una frase l’objectiu d’aquesta presidència, diria que hem de passar d’una Europa de la cooperació a l’interior de les nostres fronteres a una Europa poderosa al món, plenament sobirana, lliure de les seves decisions i mestra del seu destí», va assegurar Macron en una de les seves habituals frases grandiloqüents sobre política europea, tot i que després els seus resultats en aquesta matèria van resultar bastant més discrets. En una roda de premsa des de l’Elisi –un exercici al que no es lliurava des d’abril del 2019–, es va defensar d’utilitzar la presidència rotatòria amb finalitats electorals. Però va advertir que continuarà prenent decisions fins a «l’últim quart d’hora» del seu mandat.

«Protegir les nostres fronteres»

«Protegir les nostres fronteres»Per tant, impulsarà una reforma de l’espai Schengen durant el primer semestre del 2022. «Protegir les nostres fronteres és una condició indispensable, tant per garantir la seguretat dels europeus com per afrontar el desafiament migratori i evitar drames com els que hem viscut», va afirmar el dirigent centrista, referint-se a la recent tragèdia al canal de la Mànega, on van morir ofegats 27 migrants i refugiats a finals de novembre.

Aquesta mesura comportarà mecanismes per reforçar la seguretat i controls a les fronteres exteriors de la UE. Sobretot, en aquells països confrontats a una arribada creixent de migrants, com ha passat recentment a la frontera entre Polònia i Bielorússia. També vol avançar en les negociacions sobre el nou Pacte sobre la immigració i l’asil, presentat l’any passat, però l’aprovació del qual està encallada.

Contra la regla del 3% del dèficit

Contra la regla del 3% del dèficitA més, Macron va proposar repensar les normes pressupostàries de la UE, especialment la del dèficit públic del 3%. Fixada per l’ortodox tractat de Maastricht de 1992, ha sigut incomplerta de manera habitual per França i també per Alemanya a principis dels 2000, així com pels països del sud (Espanya, Grècia o Itàlia) després de la crisi del 2008. El fet d’estar «a favor o en contra d’un 3%» ha quedat «obsolet», va defensar. Aquesta exigència neoliberal va quedar suspesa amb l’esclat de la pandèmia. Ara, no obstant, la seva restauració és un dels assumptes difícils de la política europea.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

El president va anunciar la creació d’«un servei cívic europeu». És a dir, una espècie de voluntariat remunerat per als menors de 25 anys. Va reivindicar, així mateix, «un gran treball sobre la història» del Vell Continent. Aquesta iniciativa tindrà per objectiu «forjar una història i una historiografia de la nostra Europa», i així compensar els relats tendenciosos i revisionistes del passat. També vol impulsar un mecanisme europeu per limitar la importació de productes, com la soja o l’oli de palma, que provoquen una gran desforestació als països d’origen. I celebrar una cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana al febrer.

L’agenda de la presidència francesa de la UE s’augura atapeïda. Després de la seva arribada a l’Elisi el 2017, Macron va destacar pels seus discursos lírics sobre el continent i el seu esperit voluntariós. Però després es va veure eclipsat per Merkel. El seu gran èxit en política europea van ser els fons de reconstrucció i només van resultar possibles gràcies al ‘sí’ d’Alemanya. Amb la marxa de la líder de la CDU, confia a contrarestar l’hegemonia alemanya. Tindrà la seva primera oportunitat aquest divendres amb la primera visita a París del nou canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz.