Desercions de consciència a l’Exèrcit israelià

«No vull formar part de l’opressió del poble palestí». Shahar Perets va tenir clar que no volia ser la causa de cap dolor quan va conèixer un grup de joves palestins durant un campament d’estiu. «Vaig entendre millor el seu patiment a l’escoltar les seves històries personals», explica aquesta jove israeliana. «Per això, vaig decidir no allistar-me a l’Exèrcit», recorda. Ara la seva negativa l’ha obligat a entrar a la presó quatre vegades. Com a objectora de consciència, Shahar ha passat 61 dies dels seus primerencs 19 anys entre reixes.

Al complir la majoria d’edat, tot israelià està obligat a incorporar-se a les Forces de Defensa d’Israel (FDI). Els homes passen tres anys a l’Exèrcit i les dones, dos. La incapacitat física o mental i l’objecció religiosa poden ser causes d’exempció del servei militar. Molts joves accedeixen a declarar alguna malaltia psíquica per evitar aquests anys forçats. D’altres s’uneixen a una ieixivà, una escola jueva ortodoxa, com a alternativa. Les persones palestines amb ciutadania israeliana, el 20% de la població, no tenen l’obligació d’allistar-s’hi.

View this post on Instagram

A post shared by מסרבות - Mesarvot (@mesarvot)

Però Shahar va rebutjar totes aquestes dreceres. Volia que les conseqüències de la seva decisió fossin públiques i portar aquest difícil assumpte a la palestra. «És un tema molt complicat a Israel, l’Exèrcit no és una cosa a menysprear o a criticar», explica des de casa, tres dies abans de tornar a ingressar a la presó. No es discuteix a les sobretaules ni a les aules. Ni encara menys a l’hemicicle. «Has d’aconseguir recursos fora d’Israel per obtenir informació; tu mateix has de prendre la iniciativa per qüestionar-t’ho», afegeix.

«Segurament m’enfrontaré a problemes en el futur per aconseguir una feina», diu. I és que Shahar ha donat on fa més mal. Des de la seva creació, l’Exèrcit és un dels pilars de la identitat israeliana. «Les FDI en la societat israeliana ho són tot; quan era nen la meva família ja estava parlant de què faria quan fos a l’Exèrcit», rememora Ori Givati, director de promoció de causes de Breaking the Silence. Aquesta organització recull testimonis de més de 1.300 soldats que, després de servir a files, volen exposar la veritat sobre les seves accions com a part de la lluita contra l’ocupació als territoris palestins.

Consciència col·lectiva

Amb 18 anys, els mesos de servei es converteixen en una part clau en el creixement d’aquests joves. S’hi construeixen amistats de per vida. S’hi descobreix un nou món. La societat israeliana valora aquesta consciència col·lectiva i el sentiment de solidaritat cap al grup. «Sempre se’ns va dir que som un país petit envoltat per enemics, que necessitem protegir-nos», apunta Perets. Aquesta objectora de consciència forma part de la xarxa Mesarvot - Refuser Solidarity Network (Mesarvot-RSN), que busca donar recolzament als que prenen aquesta decisió a Israel.

Israel's President Herzog chose to celebrate Hanukkah with the Kahanists (Jewish supremacists) of the settlement in Hebron. He spoke about "complexity" and "togetherness" and "peace". So we made a short clip to show him what Hebron actually looks like. pic.twitter.com/WayhYAfzCy

— Breaking the Silence (@BtSIsrael) 1 de diciembre de 2021

«Mentre creixem, l’únic que sabem és que és necessari tenir aquest tipus de control sobre els palestins perquè la nostra seguretat sempre està amenaçada, però quan vas sobre el terreny, te n’adones que la nostra feina consisteix a preservar l’apartheid», denuncia Ayala Olier, la coordinadora de solidaritat internacional de Mesarvot-RSN. El 2002, el Tribunal Suprem va legislar la concessió d’exempcions del servei militar per pacifisme, però va distingir entre l’oposició a la guerra en general i l’«objecció de consciència selectiva». Aquesta podria «debilitar els llaços que ens uneixen com a nació».

Durant més de 50 anys, joves com Shahar han dit ‘no’ a l’ocupació amb els seus propis cossos. Tot i que se’n desconeix el nombre estimat, l’objectora de 19 anys no és l’única que és a la presó. El compromís amb l’Exèrcit s’allarga fins als 40 anys com a reservistes que poden ser mobilitzats fins al front en cas de conflicte. «L’ocupació és un sistema, és una ordre que ens dona el Govern», assenyala Givati. «Quan vaig servir com a soldat als territoris ocupats, ni tan sols sabia que hi havia una llei militar», afegeix.

«Matar àrabs»

Una conversa a les portes de Gaza va canviar l’Ori. El 2012, estava esperant per entrar en un tanc a la Franja quan va sentir uns reservistes més grans que ell. «Parlaven de com d’ansiosos que estaven per entrar a Gaza i matar àrabs», narra. «Llavors vaig començar a preguntar-me què faig aquí i vaig començar a pensar en la meva vida, què havia provocat en la meva criança a Israel que volgués entrar en un tanc a la Franja», es qüestiona encara. Ara treballa amb la seva veu per narrar el que van veure els seus ulls quan era part de l’ocupació.

Notícies relacionades

L’expansió colonial d’Israel segueix malgrat l’oposició dels EUA

Cisjordània: on la llar ja no és un lloc segur

Envair cases de matinada, detenir ciutadans en els ‘checkpoints’, participar en guerres o vigilar la població palestina són part d’algunes de les funcions dels soldats israelians. «No som allà per millorar l’ocupació perquè no hi ha manera de millorar-la, és moralment indefensable», insisteix Givati. Durant el seu servei militar, coneixen palestins per primera vegada. «És molt intencional que els israelians no es reuneixin amb els palestins; si l’educació inclogués les veus dels palestins, canviaria totalment la situació», reconeix Shahar.

Però la realitat sobre el terreny és molt lluny del canvi. «El nostre Govern està avançant en l’annexió de facto de Cisjordània tot i que no sigui legal», explica Givati. Coneixedor de primera mà de l’ocupació, manté l’esperança. «És important que coresistim amb el poble palestí, ja que tota ocupació en la història s’ha acabat i aquesta s’acabarà també», diu. Shahar encara no veu el moment que això passi. «És molt difícil pensar en el futur des de la presó», reconeix.