L’ultra Éric Zemmour oficialitza la seva candidatura a les presidencials franceses

Era qüestió de dies i ha escollit aquest dimarts al migdia. L’ultradretà Éric Zemmour ha oficialitzat la seva candidatura a les presidencials franceses d’abril del 2022. «Ja no som al moment de reformar França, sinó de salvar-la. Per aquesta raó, he decidit presentar-me a les eleccions presidencials», assegura el periodista i tertulià en un vídeo publicat a les xarxes socials. El polemista xenòfob ha fet el pas en un moment, segons els sondejos, de debilitat de la seva candidatura, llastada per les seves provocacions excessives.

Els «meus estimats compatriotes [...], com tots vosaltres ja no tinc confiança [en els polítics]. He decidit que hem de reprendre el control del nostre destí», assegura el candidat ultradretà en un vídeo amb una posada d’escena de declaració radiofònica –resulta evident la referència al general De Gaulle–. Acompanyat amb la música de la ‘Simfonia número 7’ de Beethoven, en aquest discurs desgrana els tòpics de la seva visió nostàlgica i ultranacionalista. «Teniu la impressió d’haver deixat de sentir-vos al país que coneixíeu», afirma el tertulià, que sol aprofitar-se del sentiment d’inseguretat cultural d’una part dels francesos com a caldo de cultiu del seu racisme.

Les minories «tiranitzen les majories»

Envolta el seu missatge amb una retòrica populista i contra les minories. «Hem de tornar el poder al poble. Reprendre’l les minories que no paren de tiranitzar les majories», declara l’assagista-candidat. Fins i tot utilitza la grapejada cita d’Abraham Lincoln del «poder del poble, pel poble i per al poble». Segons ha apuntat Olivier Ubéda, conseller de comunicació de Zemmour, aquest vídeo havia sigut gravat fa dues setmanes i l’han publicat la vigília de les primàries d’Els Republicans (LR, socis del PP a França), que se celebraran entre l’1 i el 4 de desembre.

El polemista espera seduir els votants de la dreta gaullista –tot i que poc queda del llegat de De Gaulle a les files d’LR– i de la ultradretana Marine Le Pen per irrompre en la carrera cap a l’Elisi. En els últims mesos va utilitzar amb astúcia el suspens entorn de la seva candidatura i la publicació del seu últim llibre, La France n’a pas dit són dernier mot, per ocupar el centre de l’atenció mediàtica. L’interès excessiu de bona part de la premsa gal·la, sumat al fet de representar la novetat en un país on la classe política està molt injuriada, li va servir per catapultar-se a principis de novembre en la segona posició, per darrere del president, Emmanuel Macron.

«Procés de regressió»

No obstant, els sondejos s’han d’agafar amb pinces al faltar quatre mesos i mig per als comicis. Aquests mateixos estudis d’opinió apunten a una clara tendència a la baixa de Zemmour. Ara l’ubiquen tercer amb el 12%-14% dels sufragis. La bombolla entorn d’aquesta criatura mediàtica sembla estar punxant-se. El motiu principal d’això: les seves constants provocacions, que l’allunyen de la figura d’un home d’Estat.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El 13 de novembre va fer un polèmic vídeo davant del Bataclan a París per aprofitar la commemoració dels atemptats del 2015 per llançar la seva bilis xenòfoba. El van jutjar a mitjans d’aquest mes per unes declaracions racistes contra els menors no acompanyats, després d’haver sigut condemnat dues vegades per aquest mateix motiu en el passat. Tampoc l’ajuden les seves reiterades declaracions presentant el mariscal Petain, que va firmar la rendició de França davant els nazis, com a algú que «va salvar els jueus francesos». El cap de setmana, va acabar una accidentada visita a Marsella fent-li la figa a una transeünt. Davant aquesta tendència a la deriva, alguns dels seus recolzaments ja estan saltant del barco de la microempresa Zemmour.

«Crec que experimentarà un procés de regressió i aquest es veurà reforçat per la designació del presidenciable d’LR», destaca el politòleg Jean Petaux en declaracions a EL PERIÓDICO. «La conversió del polemista en candidat a les presidencials no s’ha produït. L’exercici de candidat a les presidencials és un exercici en què no se sent còmode», es va delectar diumenge Le Pen. La líder de Reagrupament Nacional sembla agafar aire després d’haver vist amenaçada la seva hegemonia en la ultradreta. Però la candidatura de Zemmour pot dificultar les seves opcions per arribar a la segona volta. La incerta carrera cap a l’Elisi no ha fet més que començar.