Fabiola Campillai: l’heroïna xilena de les protestes que acaba de convertir-se en senadora

Campillai va decidir competir en les eleccions en nom seu i d’altres humiliats de la perifèria de Santiago de Xile. Ho va fer sense estructura de partit i va obtenir un resultat sense precedents des del retorn de la democràcia: més de 300.000 adhesions. A partir de diumenge, la seva vida ha tornat a fer un gir impensable, tot i que virtuós.

Res es compara amb la nit del 26 de novembre del 2019, una setmana després del començament de les protestes que van regronxar un país. No eren les 21.00 hores quan li va dir a la seva germana que anava a la feina per complir les seves tasques. Ana María va decidir acompanyar-la fins a la parada del bus. Van parlar en el camí de la festa de graduació de la filla de Fabiola. Ni tan sols es van adonar del que les envoltava. La urpada va arribar de manera imprevista.

Tret a 50 metres

Un grup de policies van començar a escopir bombes lacrimògenes. Patricio Maturana, un d’aquests uniformats, va apuntar contra Campillai des d’una distància de 50 metres. El projectil va colpejar el seu rostre:  Cremava com la fúria de l’Estat: 200 graus en el moment de l’impacte. El cilindre va trencar el crani i, des d’aquell instant, ella va perdre la vista, l’olfacte i el gust. Campillai ja no va poder sentir com els carrabiners la continuaven ruixant amb gas, fins a deixar-la exànime, sobre el carrer. Un grup de veïns la va portar a l’hospital. El diagnòstic dels metges va ser atroç: ulls oculars esclatats, traumatisme cranioencefàlic, fractures als ossos de cara i el crani. Va estar en coma induït. La van operar tres vegades.

🌸VENCEREMOS✊🏾

Fotografía: @KrammNicole #FabiolaCampillai#Elecciones2021CL pic.twitter.com/HLBMsJJua3

— Fabiola Campillai es Dignidad (@DignidadFabiola) 21 de noviembre de 2021

Va tardar mesos a rehabilitar-se i, des de la seva pròpia foscor, donar-li una nova direcció a la seva vida. Campillai va perdre els ulls per veure pels altres. Aquesta ha sigut la força de voluntat i coratge que l’ha portat al Congrés.

Els deutes del passat

«Manifestem-nos des d’on siguem, sortim als carrers i destruïm tot i cremem-ho tot», va dir el juliol passat, a l’assabentar-se que la Cort d’Apel·lacions de Santiago havia revocat la presó preventiva de Maturana. El ministre de l’Interior, Rodrigo Delgado va condemnar les declaracions: «Un pot empatitzar òbviament amb la situació que ella ha viscut, però en democràcia hi ha d’haver frases que siguin responsables amb l’Estat de Dret».

Notícies relacionades

Dos anys de la revolta social a Xile que va modificar el mapa del país

Les eleccions xilenes obren un nou escenari polític al país

La dona de les dues esferes protètiques que han reconstruït les seves conques oculars sap que bona part de l’elit política no pot mirar-la a la cara. Alguna vegada va jugar a futbol i va vestir el vestit d’una bombera voluntària. Avui camina amb dificultat, agafada de la cintura del seu marit des de fa set anys, Marco Cornejo.  El dia de la votació va demanar «justícia per a tota la nostra gent que va ser danyada i els que avui no hi són». A la nit, elegida ja senadora, va dir: «El poble ja no vol el mateix, volem que els que estan asseguts en els seus privilegis en surtin i que el poble pugui entrar al Senat».

La segona volta

Campillai va prometre bolcar-se a les qüestions que van encendre la metxa de la foguera social, fa dos anys: pensions dignes, final a l’endeutament que pateixen les famílies que paguen una educació privada, salut gratuïta, recuperació dels recursos naturals. Tot indica que en la dramàtica segona volta votarà per l’esquerrà Gabriel Boric, per evitar la victòria de la dreta radical, encarnada en l’advocat José Antonio Kast. Però abans de trobar-se amb el candidat d’Apruebo Dignidad va posar una condició: «Llibertat i veritat per a tots els nostres presos polítics de la revolta; hi ha d’haver justícia, reparació integral, no només per a nosaltres les víctimes i avui sobrevivents, sinó per a les famílies de tots els que no hi són. I garanties de no repetició».