El madurisme guanya amb claredat les eleccions regionals i municipals a Veneçuela

  • El partit del Govern es va quedar amb 20 dels 23 estats regionals en joc en una contesa amb molt baixa participació

  • Malgrat que hi ha participat un sector de l’oposició, l’abstenció va ser del 58,2% de la població en condicions de votar

El madurisme guanya amb claredat les eleccions regionals i municipals a Veneçuela

FEDERICO PARRA / AFP

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

«Agraeixo al poble per entregar-nos la victòria». Passada la mitjanit, el president Nicolás Maduro es va presentar davant les pantalles de televisió per anunciar el triomf de l’oficialisme en les eleccions regionals i municipals. Acompanyat de tot el seu equip, Maduro va dir que el Partit Socialista Unit (PSUV) es va quedar amb 20 dels 23 estats regionals en una contesa en què hi va participar una part de l’oposició sota l’aliança anomenada Taula de la Unitat Democràtica (MUD). «Som una força determinant de la història d’aquest bonic país», es va vantar el president. Maduro va instar a «respectar els resultats» i al «diàleg polític» amb els partits que van intervenir en la contesa. La participació electoral ha sigut baixa: només un 41,8% dels veneçolans en condicions de votar van acudir a les urnes. «Cal continuar recuperant la motivació pel vot», va reconèixer, en al·lusió al 58,2% d’abstenció que algunes consultores havien augurat amb bastanta precisió. El desencant col·lectiu no va atenuar l’entusiasme del Palau de Miraflores a la mitjanit de Caracas. Els comicis van ser per primera vegada en 15 anys observats per la Unió Europea, un grup d’experts de les Nacions Unides i el Centre Carter, dels Estats Units. S’espera un pronunciament de les missions d’observació internacional sobre l’ocorregut durant la jornada dominical.

El nou Consell Nacional Electoral (CNE), conformat aquesta vegada per tres rectors maduristes i dos opositors, va limitar en part els habituals abusos oficialistes, entre d’altres les pressions estatals davant la població a través dels recursos públics. Més del 50% dels candidats inhabilitats pel CNE van pertànyer al chavisme dissident.

L’atzagaiada opositora

S’han posat en joc també 335 alcaldies, a més de consells municipals. L’oposició va pagar una altra vegada el preu de la seva divisió i falta d’un horitzó comú. Anys enrere va apostar per l’abstencionisme. Aquesta vegada, una part important dels adversaris del Govern va acceptar intervenir en les eleccions, però no en va tenir prou amb aquest esforç per alterar les relacions de força ni motivar una bona part dels veneçolans, que es van quedar a casa.

«Gairebé nou milions de veneçolans han votat en el dia d’avui. Una vegada es tinguin resultats totals per estats i municipis i la suma nacional farem el necessari balanç que correspon. Volem enviar paraules de reconeixement a tots els que han treballat sense parar en el procés», va dir l’exgovernador de l’estat de Miranda, Henrique Capriles. «Hi ha una certesa després del 21-N: Maduro continuarà sent il·legítim, desconegut i, a més, investigat per la CPI. Ell i el seu règim ja saben les conseqüències d’eludir les regles democràtiques. Estem en dictadura, hem de sortir-ne, i hem de lluitar units fins a aconseguir-ho», va assenyalar per la seva banda l’exdiputat Juan Guaidó, a qui els Estats Units reconeixen encara com a «president encarregat» de Veneçuela.

Context econòmic

Les eleccions van tenir lloc en un context de devastació econòmica i social que Maduro va tornar a atribuir a les sancions dels Estats Units. «Han mirat de donar la culpa al socialisme dels problemes que ells generen. Si avui hem obtingut la victòria és perquè hem creat consciència», va sostenir Maduro. A més, va instar al «treball mancomunat» amb els partits que van acceptar les regles de joc electorals per participar de la reactivació. El PIB s’ha esfondrat un 75% durant els últims vuit anys de Govern. La pobresa, segons xifres extraoficials, colpeja el 74% de la població. Segons Maduro, per primera vegada en molt temps «l’economia està creixent» gràcies a l’empenta de la indústria petrolera. «La vida comença a moure’s amb motor propi. Cal restaurar el benestar social i obrir la porta a una nova era de prosperitat. L’any està acabant bé».

Impacte internacional de la contesa

Notícies relacionades

Per ara, és una incògnita l’impacte de les eleccions en el procés de negociacions amb l’oposició per resoldre per consens el conflicte polític. El diàleg que patrocina Noruega i que s’estava portant a terme a Mèxic, es va interrompre mesos enrere a causa de l’extradició als Estats Units d’Alex Saab, un empresari colombià que és acusat en un tribunal de La Florida de ser testaferro de Maduro. El Govern el considera un patriota perquè Saab contribueix a trencar les sancions econòmiques de Washington contra Caracas.

«La probabilitat que aquests resultats canviïn la posició dels Estats Units davant el reconeixement de lideratges opositors, la relació amb el Govern interí [de Guaidó] i la política de sancions és baixa, i més quan es produiran eleccions a Florida, que compliquen canvis d’aquest tipus», va sostenir el consultor Luis Vicente León.

Temes:

Veneçuela