#Afterworks d’EL PERIÓDICO

Òscar Camps: «Tots portem un petit Salvini dins»

El director de l’oenagé de rescat al mar Open Arms debat a EL PERIÓDICO la criminalització que està patint per part dels governs europeus

Òscar Camps: «Tots portem un petit Salvini dins»

ELISENDA PONS

5
Es llegeix en minuts
Montse Martínez
Montse Martínez

Periodista

ver +

La mirada d’una persona no hi entén de procedència ni d’idioma, diu Òscar Camps, fundador i director de l’oenagé Open Arms. Va ser la mirada d’una dona mig congelada en una barcassa al mar implorant que ajudessin el seu nadó la que se li va colar per sempre al cor. Sense paraules, va entendre la seva súplica. Va agafar el nen, li va obrir el vestit de salvament i se’l va ficar dins per donar-li calor amb el seu cos. La mirada d’agraïment de la mare, que pràcticament no es podia moure per efecte de la hipotèrmia, tampoc l’abandonarà mai. «El nadó estava congelat», va explicar Camps amb una ganyota que semblava reviure l’esgarrifança que va sentir. Era desembre, al mar Mediterrani.

El socorrista, de 58 anys, internacionalment conegut per conformar una organització humanitària de salvament al mar pràcticament del no-res, va ser escollit per EL PERIÓDICO per donar el tret de sortida a la sèrie de conferències #afterworks. Al voltant d’un centenar de persones van tenir la possibilitat d’escoltar un relat compassiu i tendre amb els febles –les persones a qui treure del mar– i tremendament demolidor amb els forts –la classe política al més alt nivell que governa Europa–. També va accedir a contestar les preguntes que els lectors li van plantejar via correu.

Se’n van rememorar els orígens, la dificultat que comporta una tasca d’aquesta envergadura i la persecució que està patint per part dels governs europeus més conservadors, entre els quals l’italià, amb l’exministre de l’Interior ultra Matteo Salvini al capdavant. «Ja no només he de treure persones del mar, sinó tenir un gabinet jurídic per defensar-me de falses acusacions», va lamentar Camps, que va considerar una victòria que Salvini hagi sigut jutjat per bloquejar un barco de l’oenagé carregat d’immigrants esperant port on atracar. El cas es troba a l’espera de sentència.

62.000 persones vives

Els inicis d’Òscar Camps en el rescat humanitari han sigut fidelment reflectits a la pel·lícula acabada d’estrenar sota el títol Mediterráneo, beneïdapel mateix Camps.Sis anys i més de 62.000 persones rescatades en 86 missions, en tres barcos. És el balanç en el dia d’avui.

Impactat per la icònica imatge del nen sirià Aylan, el cos sense vida del qual va aparèixer estès en una platja turca, va sentir tanta vergonya que es va posar en marxa. Amb un altre col·lega i les seves motos d’aigua, van marxar a l’illa grega de Lesbos, on el flux migratori començava a ser massiu.

«Un 28 d’octubre de fa sis anys va madurar a Lesbos com a socorristes i com a persones», va relatar Camps al recordar el pitjor rescat de la seva vida. «No n’hi ha hagut cap altre igual», va dir al referir-se al naufragi d’un barco de més de 300 persones a bord del qual només en van poder salvar 250.

Quan li va tocar el torn de valorar la gestió política en matèria migratòria de la Unió Europea (UE), Òscar Camps es va despatxar a gust. «Veure el que passa i que Europa no faci res, em fa vergonya», es va arrencar, i va afegir: «Hem vist com ha actuat la UE, que ha passat d’una inacció deliberada a finançar milícies armades d’un país en guerra perquè persegueixin embarcacions en aigües internacionals, les abordin per la força contra la voluntat de les persones i les tornin a un país en guerra com és Líbia, vulnerant totes les convencions internacionals».

Òscar Camps va deixar caure bombes com la següent: «Estem finançant, la UE, grups armats que violen torturen, maten, extorsionen i comercien amb persones». «A més –va afegir– els uniformem», va dir. Camps feia referència als guardacostes libis, que no són més, segons la seva opinió, que grups armats sortits d’un país en guerra com Líbia utilitzats per tornar en calent els immigrants interceptats al mar.

L’arribada de l’ultra Salvini

Per aquesta raó, assegura Camps, els polítics es veuen obligats a abaixar la mirada i «no volen prendre un cafè amb tu». Com a anècdota, Camps va explicar la persecució del president del Parlament Europeu, David Sassoli, per regalar-li una brúixola i una armilla salvavides. «De poc serveix que els persegueixis», va dir. El socorrista va plantejar la falta de solidaritat que hi ha entre els països europeus en matèria migratòria: «Deixen Espanya, Itàlia i Grècia sols amb la pressió migratòria». «La política europea passa per finançar tercers països per controlar el flux, militaritzar fronteres amb els nostres diners», diu.

L’arribada de l’ultra Salvini al Ministeri de l’Interior a Itàlia va suposar un punt d’inflexió en la tasca de l’oenagé: «Vam passar de ser uns col·laboradors de la Guàrdia Costanera italiana en els rescats a ser acusats de traficants de persones, literalment». «Sens dubte, hi ha una coordinació política a escala europea per entorpir la tasca de les oenagés de rescat al mar», va afegir.

«Jo també creia en la UE, en els principis fundacionals d’Europa, fins que vaig veure el que vaig veure, de principis, res de res, tenim milers de persones tancades en camps de concentració en territori europeu que s’estan morint de fred i de gana ara mateix», va dir. «Que no ens expliquin com de bonica és Europa, que no ens venguin la moto», va afegir per finalitzar: «No s’aborda el problema de la immigració, es criminalitza el feble, el pobre i el qui els ajuda».

Notícies relacionades

Camps va denunciar que els governs utilitzen els fluxos migratoris com a arma política: «Quan es volen renegociar condicions econòmiques, el Marroc, per exemple, deixa sortir uns milers d’immigrants».

Camps, que va tornar a fer una crida a la societat civil per poder mantenir la independència gràcies a les donacions, va deixar una interessant reflexió abans de marxar: «Tots portem un petit Salvini dins i una bona persona dins. Depèn de com alimentem cada un».