Egipte aixeca l’estat d’emergència per primera vegada des del 2017

Al-Sisi busca un canvi d’imatge. El president egipci ha anunciat l’aixecament de l’estat d’emergència que asfixiava el país des d’abril del 2017. Sota aquest decret, el règim d’Abdel Fattah al-Sisi ha tingut una autoritat absoluta per reprimir protestes i empresonar dissidents. El toc d’atenció de l’Administració Biden i les acusacions d’organitzacions humanitàries sobre les seves flagrants vulneracions de drets humans han contribuït a aquest gir. Però des d’Egipte i l’exili, activistes i crítics apunten que es tracta només d’un canvi cosmètic. 

«Egipte s’ha convertit, gràcies a la seva gran gent i els seus homes lleials, en un oasi de seguretat i estabilitat a la regió», ha afirmat en un comunicat a Facebook. El país dels faraons està pràcticament des del 1981 en estat d’emergència. L’expresident Hosni Mubarak el va decretar després de l’assassinat del seu predecessor, Anwar Sadat, i es va mantenir durant tres dècades en el càrrec fins al seu enderrocament el 2011. Al-Sisi el va aplicar a partir dels atemptats a dues esglésies coptes cristianes l’abril del 2017. Des d’aleshores, l’ha anat renovant cada tres mesos.

Desenes de milers de crítics del Govern, entre ells periodistes, activistes i defensors dels drets humans, s’estan a les presons egípcies des de fa anys. Segons les organitzacions humanitàries, hi ha, com a mínim, 60.000 presos polítics a Egipte. Gràcies a l’estat d’emergència i sota l’argument de la lluita contra el terrorisme, el règim d’Al-Sisi exerceix el control sobre la vida quotidiana de la seva ciutadania, monitora i censura els mitjans de comunicació i arresta qualsevol persona que pot mantenir en detenció preventiva prolongada.

Retirada d’ajudes nord-americanes

Notícies relacionades

Yezid Sayigh: «S’està utilitzant la pandèmia per reprimir més la gent»

Egipte empresona dos TikTokers per «tràfic de persones» en la seva ofensiva contra la llibertat de les dones

Fa dos mesos, l’Administració Biden va avisar Al-Sisi que no li arribarien 130 milions de dòlars dels 1.300 milions que rep en ajuda nord-americana anual si no millorava el seu pobre historial de drets humans. El president, que va arribar al poder amb un cop d’Estat el 2013, no ha esmentat les causes que han motivat l’aixecament de l’estat d’emergència, però en aquest avís de Biden hi pot haver una pista. La comunitat internacional mira de prop els abusos del «dictador favorit» de Trump, a qui va donar carta blanca durant tota la seva legislatura. 

أنهى السيسي حالة الطوارئ نظريا، لكن عمليا هناك الكثير من التشريعات والممارسات التي طبعت حالة الاستثناء الأمني في #مصر في السنوات الماضية ومن الصعب تخيل حدوث أثر إيجابي لإلغاء حالة الطوارئ في ظل تلك الممارسات والقوانين التي تأبد فعليا حالة الطوارئ بشكل غير معلن. تعليقي بالتفصيل👇 pic.twitter.com/PXx8DygCLc

— Amr Magdi (@ganobi) 25 de octubre de 2021

«Veig això com un moviment purament cosmètic: Al-Sisi ja té tots els poders repressius que necessita, fora de la llei d’emergència», ha tuitejat Amy Hawthorne, directora d’investigació del Projecte sobre Democràcia a l’Orient Mitjà. Al seu torn, molts crítics denuncien que aquest aixecament no modificarà la tràgica situació d’aquells que viuen perseguits pel règim. «En els pròxims anys, és difícil imaginar un impacte positiu de la cancel·lació de l’estat d’emergència en vista d’aquestes pràctiques i lleis que en realitat el perpetuen sense anunciar-ho», ha dit Amr Magdi, de Human Rights Watch.

I see this as a purely cosmetic move: Sisi has all the repressive powers he needs already, outside of the Emergency Law. GOE wants to signal a new day in Egypt? Release political prisoners, stop torture and EJKs, reform the protest, media, NGO, etc. laws, end the security state! https://t.co/AnMCHnWrmW

— Amy W. Hawthorne (@awhawth) 25 de octubre de 2021