Atac a la societat civil

Israel acusa de terrorisme sis organitzacions palestines pels drets humans

El Ministeri de Defensa afirma que aquestes organitzacions humanitàries actuen com a tapadora per finançar el Front per a l’Alliberament de Palestina (FPLP)

Israel acusa de terrorisme sis organitzacions palestines pels drets humans

AFP / ABIR SULTAN

3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

Cop dur a la societat civil palestina. Israel acusa de terrorisme sis oenagés palestines pels drets humans. El Govern del primer ministre israelià, Naftali Bennett, s’allunya així del perfil moderat i de baix nivell que havia adoptat amb la causa palestina i assenyala les principals organitzacions humanitàries de formar part del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (FPLP), considerat grup terrorista per Israel. De forma unànime, i amb el suport d’institucions internacionals, les oenagés han decidit no amedrentrarse i continuar amb la seva feina. 

«Israel està profundament preocupat per la feina que fem», ha apuntat Sahar Francis, directora d’Addameer, una de les oenagés acusades de terrorisme. «Hem desenvolupat el discurs utilitzat per abordar aquesta ocupació; comencem a utilitzar termes com a ‘apartheid’ i ‘Tribunal Penal Internacional’», ha afegit. Aquestes sis entitats són crítiques amb l’Estat d’Israel i també amb l’Autoritat Palestina. Al seu torn, han exigit una investigació per crims de guerra a alts càrrecs civils i militars israelians davant el Tribunal Penal Internacional. 

Addameer, organització en suport dels milers de presos palestins esllanguint-se en presons israelianes, és acusada de terrorisme juntament amb l’oenagé pels drets humans Al-Haq, el Centre d’Investigació i Desenvolupament Bisan, la Defensa Internacional per la Infància de Palestina, el Comitè de la Unió del Treball Agrari i la Unió dels Comitès de Dones Palestines. Al-Haq, per exemple, actua com a consultora de l’ONU. Aquesta acusació podria estendre la inculpació de finançar el terrorisme fins a les Nacions Unides.

«Front encobert de l’FPLP»

Segons el Ministeri de Defensa israeliana, aquestes organitzacions «operen de forma encoberta en àmbits internacionals, disfressades com a organitzacions de la societat civil, tot i que són una branca d’un grup [l’FPLP] l’objectiu de la qual és destruir Israel i participar en accions terroristes». Tot i que la cartera dirigida per Benny Gantz encara no ha aportat proves d’aquestes acusacions. Per la seva banda, la decisió israeliana ha pres per sorpresa els Estats Units i Europa.

«Els EUA consideren que el respecte als drets humans i les llibertats fonamentals i la presència d’una societat civil forta són molt importants», ha apuntat un portaveu diplomàtic nord-americà. Al seu torn, ha declarat que exigirà explicacions a Israel ja que aquesta decisió també posa en risc molts països europeus que financen les sis organitzacions i podrien ser acusats de subvencionar el terrorisme. «L’actual Govern israelià no és un de canvi, sinó una continuació del violent règim d’apartheid», ha denunciat l’organització israeliana, B’Tselem. 

Acostament als palestins

Notícies relacionades

Fins ara, el Govern de coalició havia fet certes concessions als palestins amb l’objectiu de millorar la seva situació econòmica i mantenir l’estabilitat i la seguretat. A l’agost, Gantz es va reunir amb Abbas, la primera trobada bilateral d’alt nivell des del 2010, i va prometre uns 130 milions d’euros per a l’Autoritat Palestina. Fa poc, Israel va concedir el dret de residència a Cisjordània a 4.000 palestins indocumentats. S’han ampliat a 10.000 els permisos de treball a ciutadans de Gaza, el major nombre des de fa més de tres lustres. 

«Aquesta calúmnia fal·laç és un assalt estratègic contra la societat civil palestina i el dret fonamental del poble palestí a oposar-se a l’ocupació il·legal d’Israel i exposar els seus crims continus», ha denunciat el Ministeri de Relacions Exteriors de l’Autoritat Palestina en un comunicat. Després de l’anunci, el personal palestí de les sis organitzacions no ha dubtat a tornar a les seves oficines. No poden perdre més temps ja que lluiten contra una ocupació militar que celebra els seus 54 anys a Cisjordània més ferotge que mai.