Jamil Sadegholvaad: «La integració comença a l’escola i als espais públics»

Rimini viu dies estranys. La rica ciutat de l’Emília-Romanya (nord-est) ha escollit Jamil Sadegholvaad del Partit Democràtic (PD), de centreesquerra, com a nou alcalde. Fill d’un venedor d’alfombres iranià i llicenciat en Ciències Polítiques, Sadegholvaad (Rimini, 1972), ha conquerit una fita històrica de què no presumeix gaire, tot i que reflecteixi com està canviant la societat italiana. «Sí, és cert, sembla que soc el primer de segona generació [d’immigrants] elegit alcalde» en una capital de província a Itàlia, diu aquest diari.

Creu que finalment Itàlia s’està començant a pacificar amb la seva multiculturalitat?

Sé que tinc un nom ‘rar’ per a molts i que la meva elecció té una càrrega simbòlica, però espero que també em jutgin pel que faré per a la meva ciutat.

¿Quina és la història de la seva família?

El meu pare, que és iranià i musulmà, es va enamorar de la meva mare, riminesa i cristiana, en un viatge a Rimini als anys seixanta. Aleshores ell estudiava Turisme a Alemanya, i l’Iran era un altre Iran, el del xa de Pèrsia, el d’una època molt pròspera. Però per amor va decidir mudar-se a Itàlia, va estudiar a la Universitat per a Estrangers de Perusa i va obrir una botiga d’alfombres perses que després també va tenir sucursals en altres països, i en la qual jo també vaig treballar algunes temporades. Avui estic casat amb una brasilera que professa una religió espiritista.

Sé que no és el seu cas, ja que la seva mare italiana li va transmetre la ciutadania, però ¿què opina que Itàlia no aconsegueixi aprovar una llei que atorgui la nacionalitat a menors fills d’immigrants?

Que la situació d’ara, en la qual tenim nois encoratjats a Itàlia sense la ciutadania, és bastant trista. I el paradoxal és que per allà els recordem quan algun guanya una medalla en les Olimpíades. Parlem de persones que potser tenen un color de la pell diferent al nostre, però que parlen el nostre idioma i potser ni coneixen la llengua dels seus pares. Tot i així, crec que s’hauria de facilitar el dret de ciutadania als que creixen a Itàlia, i no als que potser es troben aquí per casualitat i per casualitat aquí neixen, com passa als Estats Units.

L’assumpte és complex pel rebuig frontal d’una part de la societat.

Sí, els de dreta, tot i que no tots. Hi ha diferents enfocaments sobre el tema migratori. I n’hi ha alguns que han fet una bandera política del seu rebuig de la integració dels estrangers. Això és inacceptable i tràgic. S’ha de governar, no rebutjar. I diré una cosa banal, però crec que la integració comença a l’escola i en els espais públics. No fan falta els projectes faraònics, de vegades és suficient un camp de futbol, o de voleibol, o invertir en escoles bressol perquè els pares puguin anar a treballar.

¿Creu possible dialogar amb la dreta en temes de migració?

No tinc el costum de dividir el món en bons i dolents. La meva casa és el centreesquerra, però també conec consellers municipals de dreta amb postures completament racionals i no racistes sobre com gestionar els fluxos migratoris. Està en l’interès de tots que esquerra i dreta dialoguin per resoldre els desafiaments de la migració.

¿Per què la dreta va perdre en les últimes eleccions?

Crec que, a nivell local, quan es parla d’administradors locals i la relació és més directa, el centreesquerra és objectivament més creïble davant els ulls dels ciutadans. Això no significa que a nivell nacional no hi hagi bons polítics, però allà hi ha més ideologia en joc.

¿Quins problemes es veuen als carrers de Rimini?

Aquí hi ha una bona qualitat de vida. No vivim a cap altre planeta, però aquesta temporada turística ha sigut molt bona. El que cal fer és vigilar per assegurar-se que ningú es quedi enrere per la pandèmia, i continuar lluitant perquè la ciutat es mantingui moderna, amb molts espais públics a l’aire lliure, transports alternatius com els monopatins i les bicicletes compartides, que vam anar promovent ja abans de la pandèmia i que la pandèmia va provar que són el nostre futur.

A la seva ciutat n’hi havia molts d’antivacunes.

N’hi havia i n’hi ha. Fins i tot un grup ha aconseguit elegir un conseller en la nova Junta municipal. Confesso que em costa entendre aquestes polèmiques. Jo recolzo el passaport Covid, tot i que m’agradaria que no existís. Entenc que és la nostra millor alternativa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

¿És veritat que l’han comparat amb l’alcalde de Londres, Sadiq Khan?

[Riu] Sí, ho vaig sentir, i és un gran honor. Khan ha sigut un gran alcalde i l’han reelegit. Però el que em va commoure l’altre dia a la plaça va ser quan se’m va acostar una família d’estrangers i, mirant-me, em van dir que la meva elecció els ha donat més esperança en el futur.