La Xina desconcerta els EUA amb un míssil que fa la volta al món

La Xina va llançar en secret el mes d’agost un míssil hipersònic capaç de transportar armament nuclear i va aconseguir que fes una volta completa a la Terra, segons una exclusiva mundial publicada pel ‘Financial Times’. El míssil no va impactar contra el blanc previst. Es va desviar uns 38 quilòmetres de l’objectiu. Era, que se sàpiga, un primer assaig. Però aquest nou enginy armamentístic sí que va donar al centre d’una altra diana, fins i tot més valuosa. La prova ha causat una sorpresa gegant en la cúpula militar dels Estats Units, no tant perquè no fossin capaços de detectar el llançament, sinó per descobrir amb fets consumats que la Xina ha arribat a un inimaginable grau de desenvolupament tecnològic en matèria de míssils hipersònics.

L’enrenou és majúscul, apunta el diari nord-americà. La Xina va posar en òrbita el planador hipersònic a través d’un sistema conegut, un coet Long March 2 C, l’ús del qual és freqüent per a un altre tipus de missions. L’Acadèmia de Tecnologia de Vehicles de Llançament de la Xina va informar el 19 de juliol que s’havia enlairat en aquesta data el coet número 77 d’aquest programa. El 24 d’agost va anunciar que havia realitzat amb èxit el llançament número 79. Va ser el 78 el que es va ocultar al món. A bord d’aquesta nau hi anava el míssil hipersònic, un projecte que a curt o mitjà termini pot trastocar l’equilibri militar mundial.

Els míssils hipersònics no són, malgrat el que el seu nom pugui induir a pensar, les armes més veloces d’un possible arsenal militar. Naveguen a cinc vegades la velocitat del so, és a dir, són més lents que un míssil balístic convencional, però la seva gran ‘virtut’ és que no segueixen una trajectòria parabòlica. Poden ser pilotats a distància. Poden maniobrar. Segons Taylor Fravel, un dels experts consultats pel ‘Financial Times’, aquesta diferència converteix en obsolet el sistema de defensa antimíssils dels Estats Units, dissenyats per interceptar les paràboles dels míssils balístics convencionals.

Altres fonts consultades pel diari afegeixen un altre terror per als responsables de la defensa militar dels Estats Units. Una vegada demostrat que el planador hipersònic és capaç de fer una volta completa al món, una arma d’aquestes característiques podria sobrevolar el pol Sud per arribar després a Amèrica del Nord, just quan el sistema antimíssils dels Estats Units està concebut, per raons geoestratègiques, per blindar el pol Nord.

De la commoció que ha causat aquest nou episodi de la cursa armamentista, la Xina amb prou feines n’ha volgut comentar res. No ha presumit, com Corea del Nord, de la seva capacitat balística. Tan sols Liu Peng Yu, en la seva qualitat de portaveu oficial, ha recordat que la política militar de la Xina és de «naturalesa defensiva» i que el seu desenvolupament no té com a blanc cap país en concret. Segons Liu, són els Estats Units el país que freqüentment utilitza la puixança econòmica de la Xina per justificar el seu permanent desenvolupament de noves armes, entre les quals les hipersòniques, una carrera en què participen també Rússia i, com a mínim, cinc països més. La novetat és que la Xina els ha deixat bocabadats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

El que va passar a l’agost recorda, salvant les distàncies, el succeït l’1 d’octubre de 1957, quan Ràdio Moscou va informar la població soviètica sobre quina freqüència havien de sintonitzar a la ràdio per escoltar el ‘bip-bip’ que emetia el primer satèl·lit Sputnik. L’enrenou als Estats Units va ser monumental. Va ser una humiliació, tant que va arribar a dir-se que la campanya electoral de les presidencials de 1960, en què John F. Kennedy va accedir al càrrec, va començar literalment a l’espai.

Com un ovni

En aquella ocasió, l’antagonista en l’escena mundial era molt clara. Era la Unió Soviètica, de la qual fins aleshores es menyspreava la capacitat tecnològica. Amb el temps, com se sap, Washington i Moscou van haver d’establir acords per equilibrar les seves forces nuclears, una cosa que no passa amb la Xina, que no està subjecta a cap tipus de control en la seva progressió armamentística. De fet, la intel·ligència nord-americana va expressar recentment la seva alarma pel fet que els satèl·lits de vigilància detectessin la construcció de com a mínim 200 sitges de llançament de míssils intercontinentals en terra xinès, però el cas del planador hipersònic va molt més enllà. A la seva manera, posa sobre la taula de nou l’interessant debat que es va suscitar després de la desclassificació el juny passat dels expedients sobre ovnis. En alguns casos, els científics admeten no tenir resposta per explicar què són alguns dels objectes albirats. La cultura popular tendeix a obrir la porta al fet que siguin naus extraterrestres, però la resposta més factible per als experts militars nord-americans, i la que més els inquieta, és que es tracta de tecnologia d’altres potències mundials.