El Govern cubà prohibeix una manifestació que busca reprendre les protestes de juliol passat

  • La Plataforma Archipiélago va anunciar que sortirà als carrers malgrat la falta d’una autorització oficial

  • Una nova generació de dissidents busca encapçalar el malestar existent a l’illa

El Govern cubà prohibeix una manifestació que busca reprendre les protestes de juliol passat

EP

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Va succeir el era previsible: el Govern cubà va prohibir una manifestació cívica i pacífica convocada per al 15 de novembre per una nova generació d’activistes que rebutgen qualsevol associació amb els Estats Units. L’anomenada Plataforma Archipiélago, que lidera el dramaturg Yunior García, un dels nous referents d’aquesta dissidència, sortirà no obstant als carrers malgrat la negativa de les autoritats. «La nostra decisió personal serà caminar cívicament i pacíficament pels nostres drets. Davant l’autoritarisme respondrem amb civisme i més civisme».

S’acosten dies de tensió a l’illa. «Un caràcter il·lícit té la marxa amb finalitats desestabilitzadores convocada per desenvolupar-se de manera simultània a diversos territoris del país», havia assenyalat hores abans Granma, l’òrgan oficial del partit Comunista Cubà (PCC), sobre les activitats programades a l’Havana, així com a altres ciutats de l’illa. El Govern assegura que els promotors de la mobilització tenen «alguns vincles amb organitzacions subversives o agències finançades pel Govern nord-americà» i miren de «promoure un canvi de sistema polític».  En aquest sentit, el castrisme considera suggerent el suport que ha tingut l’anunci de la manifestació per part de «legisladors nord-americans, operadors polítics i mitjans de comunicació que encoratgen accions contra el poble cubà, intenten desestabilitzar el país i insten la intervenció militar».

En principi, la jornada havia sigut prevista per a cinc dies més tard que el que s’havia anunciat. Però el Govern va programar els seus exercicis militars entre el 18 i el 20 de novembre. Davant aquesta situació, Plataforma va elegir el 15 de novembre com la data indicada per reactivar les protestes que van començar l’11 de juliol. De fet, el que es busca és ocupar els carrers novament per demanar «l’alliberament de tots els presos polítics, el final de la violència». Es reclama al seu torn «la solució de les diferències a través de vies democràtiques i pacífiques».

Quan es va conèixer la prohibició de la marxa, Plataforma Archipiélago va recórrer a les xarxes socials per fixar la seva posició. «La resposta del règim demostra una vegada més que no hi ha a Cuba l’Estat de dret, que no estan disposats a respectar ni tan sols la seva Constitució i que violen els drets humans dels cubans».

Ridícul

Per aquesta nova dissidència que, en general, aixeca banderes progressistes, les autoritats estatals van deixar en ridícul el president del Tribunal Suprem, Rubén Remigio Ferro, que havia assegurat que es respectaria el dret a la manifestació. «La resposta del règim constitueix un crim», s’assenyala.

Archipiélago va denunciar al seu torn que fa diversos dies que les persones que van firmar la petició d’autorització de la marxa van ser interrogats per la Seguretat de l’Estat i «d’altres van patir vigilància policial als seus domicilis».  Va assenyalar Saily González Velazquez, una ciutadana de la província de Santa Clara: «És important que se sàpiga que a Cuba el Govern no permet als seus ciutadans, a la societat civil, manifestar-se. Utilitza les lleis a conveniència i desconeix els drets constitucionals dels seus ciutadans». Segons l’havà Leonardo Fernández Otaño «hem vist un Estat autoritari que s’ha tret tota la roba» i davant la iniciativa ciutadana «només sap tornar a les consignes, a les velles estructures que no ens diuen res».

Un nou llenguatge

El dramaturg Yunior García Aguilera s’ha convertit en un portaveu generacional del malestar acumulat a través dels anys. Després de l’11-J va intentar dialogar amb Silvio Rodríguez, un intel·lectual compromès amb el castrisme, però amb matisos crítics, per buscar espais de consens. «És una de les persones més coherents que conec, un ‘martiano raigal’, profund i audaç. Els seus textos són fills de la postura ètica que sosté amb la seva vida i el seu exemple. Quan li vam demanar que valorés la carta en què es demanava al president Biden el cessament del bloqueig contra Cuba, no va dubtar un instant a afegir-hi la seva firma», va dir Alina Bárbara al portal Joven Cuba.

Notícies relacionades

En aquella mateixa publicació, José Alejandro Esteve Santos va donar també testimoni que, per primera vegada en més de sis dècades, irromp un sector opositor amb un llenguatge nou i desafiador, especialment a través de les xarxes socials: «Els únics actors polítics i socials legals a Cuba –tradicionalment declarats d’esquerra–, en el seu lligam a l’escleròtica burocràcia s’han anat dretanitzant en la mesura que aquesta ha persistit en la seva obliteració estalinista». Al seu criteri, «no existeix res més conservador que un revolucionari aferrat al poder».

 

Temes:

Cuba