Canvis a Alemanya

La política alemanya es rejoveneix

  • Fins a un 30% del nou parlament federal estarà compost per diputats de fins a 40 anys

  • Ecologistes i liberals avancen entre les noves generacions en detriment de socialdemòcrates i conservadors

La política alemanya es rejoveneix

EFE

4
Es llegeix en minuts
Andreu Jerez
Andreu Jerez

Periodista

ver +

Les eleccions alemanyes del 26 de setembre no només han deixat un Bundestag més gran –735 escons, 26 més que la passada legislatura–, sinó també més jove: al voltant del 30% de les diputades i diputats tenen 40 anys o menys. Després dels comicis del 2017, aquest percentatge de representants era només del 15%.

Difícilment trobarem un resultat més simbòlic d’aquest rejoveniment de la política alemanya que el del districte electoral històric de la cancellera sortint, Angela Merkel: la jove candidata socialdemòcrata Anna Kassautzki, de 27 anys, va guanyar el mandat directe en la circumscripció d’Antepomerania-Rügen. Després de més de tres dècades de victòries de Merkel, en aquest districte del nord-est alemany no només hi ha un canvi generacional, sinó també d’orientació política, cosa resumeix en certa manera el que ha passat a les urnes.

Els dos partits més votats a nivell federal continuen sent els socialdemòcrates de l’SPD i la unió conservadora de la CDU-CSU. Però l’evolució electoral d’aquesta gran coalició, que ha governat tres de les últimes quatre legislatures a Alemanya, mostra clarament una tendència decadent: si a finals del segle passat els dos grans partits històrics encara eren capaços de guanyar eleccions amb el 40% o més dels vots, avui amb prou feines poden somiar acostar-se al llindar del 30%.

SPD i CDU-CSU continuen sent, en efecte, les opcions polítiques preferides entre l’electorat de la franja d’edat d’entre 45 i 59 anys i també entre els majors de 60. La generació baby-boomer va perdent, no obstant, pes a nivell electoral per una pura qüestió fisiològica. Les generacions majors van morint i amb elles també el predomini electoral dels dos grans partits alemanys de postguerra. L’SDP i la CDU-CSU semblen ser més passat que present en la política alemanya.

Verds i liberals, més joves

Dos partits destaquen entre els joves i nous votants d’Alemanya: els ecoliberals dels Verds i els liberal-conservadors de l’FDP. El tercer i quart partit més votat als últims comicis van ser també els preferits a la franja d’edat dels 18 als 29 anys. Els ecologistes van obtenir un 22% dels vots entre els millenials tardans i entre els integrants de l’anomenada Generació Z. L’FDP, per la seva part, es va emportar el 19% dels vots en aquesta mateixa franja d’edat. Entre els primers votants, els liberals van arribar a ser primera força amb el 23%. Aquesta dada ha sorprès politòlegs i analistes, ja que les posicions d’esquerra i ecologistes solien predominar a les capes joves d’Alemanya.

Si es comparen els resultats del 2017 amb els d’aquest any, l’avenç de verds i liberals és indiscutible entre els més joves: els ecologistes van guanyar 11 punts i el FDP, sis. Els socialdemòcrates i la CDU-CSU van perdre, al contrari, dos i 14 punts respectivament. El daltabaix conservador és especialment dur entre les noves generacions: el partit de Merkel només va obtenir millors resultats que els postcomunistes de Die Linke i que la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD). El pitjor resultat de la història (24,1%) de la unió conservadora no és només, per tant, una mala notícia per al present polític del partit, sinó que també dibuixa un futur panorama fosc per a la CDU.

Biaix generacional

A la recerca de les raons d’aquest rejoveniment polític, el primer motiu més lògic és l’edat dels líders dels partits: la candidata verda, Annalena Baerbock, té 40 anys. El president i cap de cartell electoral del FDP, Christian Lindner, en té 42. Sembla normal que els votants més joves empatitzin més amb candidats que semblen representar millor els seus interessos per una pura qüestió generacional. El candidat de l’SPD Olaf Scholz i el democristià Armin Laschet tenen 63 i 60 anys, respectivament.

Però l’argumentació generacional sembla insuficient per explicar aquest transvasament de vots intergeneracional. Com apunten des de fa temps les enquestes d’opinió, la crisi climàtica és una de les principals preocupacions de la joventut alemanya. Els Verds són el partit que millor i més clarament ha tematitzat la qüestió climàtica i té un programa amb objectius més ambiciosos per arribar a la descarbonització de l’economia i la reducció d’emissions d’efecte d’hivernacle.

Notícies relacionades

Els motius de l’avenç liberal entre els joves semblen més complexos: «Mentre altres partits recolzaven i aplicaven les restriccions durant la crisi del coronavirus, l’FDP va ser l’única força, a part d’AfD, que va aixecar la veu pels drets individuals», diu el politòleg Uwe Jun en declaracions a la televisió pública ARD. «I això agrada a la gent jove, igual que altres de les seves propostes, com la liberalització de la política de drogues», argumenta Jun, que també apunta a la gran aposta de l’FDP per digitalitzar l’economia a través d’una millor infraestructura d’Internet o l’efectiva presència del partit a les xarxes socials.

A falta de saber quin podria ser l’impacte d’aquest rejoveniment de la política alemanya a mitjà i llarg termini, a curt termini ja hi ha una conseqüència: si no hi ha sorpreses, la República Federal es dirigeix cap a la primera «coalició semàfor» (SPD, verds i liberals) a nivell federal de la seva història. La governabilitat requereix obligatòriament el suport dels dos partits més votats entre els joves.

Temes:

Alemanya