El declivi científic del país de la Il·lustració

Aquests fets que van fer córrer rius de tinta a la premsa no reflecteixen casos aïllats, sinó una tendència de fons. «Hi ha un clar declivi científic. La investigació francesa s’ha quedat estancada, mentre que als Estats Units, Alemanya, el Japó o la Xina no para de créixer», assegura a EL PERIÓDICO Patrick Lemaire, president de la Societat Francesa de Biologia de Desenvolupament i cofundador el 2014 del moviment de protestes «Science en marche». Segons dades de l’Observatoire des Sciences et Techniques, vinculat a l’administració, en els últims cinc anys França ha passat del sisè al desè lloc en la classificació de potències científiques mundials. Mentre que el 2005 les publicacions científiques gal·les representaven el 4,2% del total al món, ara només són el 2,5%. 

«Un altre aspecte preocupant és que cada vegada hi ha menys joves que es dediquen a la recerca. El nombre de doctorands va caure un 15% l’última dècada», lamenta Lemaire. La vocació per investigar cotitza a la baixa al país de Pasteur. ¿El motiu d’això? Les perspectives professionals resulten poc esplendoroses en un sector cada vegada més precari. L’educació universitària francesa es caracteritza pel seu singular sistema mixt en què cohabiten les universitats i les grandes écoles (d’enginyers, negocis, etc.), molt selectives per escollir els seus alumnes, però que donen una menor importància a la recerca. «Les empreses contracten poc els doctors i, si ho fan, els paguen menys que als diplomats de les grandes écoles», critica Boris Gralak, secretari general del sindicat SNCS-FSU.

Pocs recursos destinats a la ciència

No obstant, aquest declivi científic es deu sobretot a la falta de recursos. La despesa pública i privada destinada a la ciència representa el 2,2% del PIB gal, un percentatge inferior a l’objectiu del 3% de la Unió Europea i que ha anat disminuint des del 2013. El Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) –una de les institucions d’investigació més prestigioses a França– «va perdre un 11% de llocs durant l’última dècada», recorda Gralak. «A les universitats es va mantenir el mateix nombre de professors, però hi ha un 15% més d’alumnes, per la qual cosa el temps per investigar es va reduir de manera considerable».

Per pal·liar aquesta tendència decadent, el president Emmanuel Macron i el seu executiu van aprovar a finals de l’any passat una nova llei científica que pretén augmentar en 5.000 milions d’euros la despesa científica abans del 2030. «Es tracta d’un esforç sense precedents des de la Segona Guerra Mundial», va defensar a mitjans de setembre la ministra d’Universitats, Frédérique Vidal.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Però els sindicats i la comunitat científica es mostren bastant més escèptics. Han calculat que amb la inflació aquest augment podria traduir-se en realitat en només 1.000 milions.  «Aquesta nova llei no servirà per recuperar el retard acumulat respecte a altres països», afirma Lemaire, director d’investigacions al CNRS. Al contrari del tòpic (fals) que França és un país anquilosat molt difícil de reformar, les diferents administracions no van parar d’adoptar mesures sobre el sector científic. Però moltes d’elles van resultar contraproduents i van accentuar la desconfiança dels seus treballadors.

«Totes les polítiques públiques dels últims 15 anys es van aplicar per millorar la col·laboració entre la recerca pública i la privada, però no es va aconseguir», assegura el secretari general d’SNCS-FSU, qui posa com a exemple el fracàs de Sanofi per aportar solucions al coronavirus. La farmacèutica és segurament l’empresa privada francesa que més recursos destina a investigar, però la seva desconnexió amb el sector públic va fer que no estigués al dia dels últims avenços amb la tecnologia de l’ARN missatger. Això va afavorir que França fos l’única potència del Consell de Seguretat de l’ONU que no va desenvolupar la seva pròpia vacuna. Un estigma que simbolitza el declivi científic del país.