Durao Barroso: «En molts casos, els països rics fan les donacions quan les vacunes estan a punt de caducar»

L’Aliança Global per a la Vacunació (GAVI, en les seves sigles en anglès) ha reduït de nou el seu objectiu de proveïment de vacunes als països més pobres. Una xifra que va passar dels 1.900 milions de dosis inicials a 1.400 milions a principis de setembre i que, ara, l’organització ha reduït fins als 1.100 milions d’injeccions. El seu president, l’exprimer ministre portuguès i expresident de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, atén EL PERIÓDICO i altres mitjans estrangers per explicar les dificultats en la compra de vacunes a preus competitius i per alertar dels riscos d’un excessiu proteccionisme per part dels països exportadors. 

Han passat 10 mesos des de l’inici de la vacunació al món. ¿Quin balanç en fa fins ara? Estem davant una situació de gran injustícia. En aquest moment gairebé un 70% de la població dels països més rics està vacunada, davant el 32% dels països d’ingressos mitjans i al 2,3% dels països més pobres. L’objectiu de Covax [l’aliança amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Coalició per a la Promoció d’Innovacions a favor de la Preparació davant Epidèmies (CEPI)] és comprar les vacunes de forma col·lectiva per abaixar els preus i arribar al nombre màxim de persones, però els països més rics han aprofitat el seu poder de compra més gran per acumular injeccions, algunes vegades fins a cinc o sis vegades més de les que necessiten per immunitzar la seva població.

Altres països, com l’Índia, han bloquejat les exportacions. ¿Com els ha afectat això? L’Índia és un dels productors mundials més grans de vacunes, i molts dels contractes que Covax havia fet eren amb empreses d’aquest país. Quan el nombre de contagis va augmentar van deixar de proveir tercers països i la situació es manté en aquest moment, tot i que el Govern ha promès que tornarà a autoritzar l’exportació aquest mateix mes. Esperem que sigui així.

¿Quantes vacunes han aconseguit fins ara? L’aliança Covax ha entregat 340 milions de dosis a 144 països. Mai havia existit una campanya de distribució tan àmplia i complexa, tot i que és cert que encara no estem on volíem estar. Vam aconseguir recaptar 10.000 milions de dòlars [8.640 milions d’euros] per comprar vacunes, però no hi podíem accedir pels problemes que ja he citat, sumats als retards en les cadenes de proveïment i de producció d’algunes farmacèutiques. Tot això ens ha obligat a reduir el nostre objectiu, que en aquest moment està més a prop dels 1.100 milions de dosis el 2021 que dels 1.400 milions que havíem fixat. 

Notícies relacionades

Pfizer demana autoritzar la seva vacuna per a nens entre 5 i 11 anys

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El president dels EUA va fixar l’objectiu d’immunitzar un 70% de la població mundial abans de setembre del 2022. ¿És un objectiu realista? És un objectiu molt ambiciós, però espero que puguem aconseguir-lo. Els EUA s’han compromès a entregar 1.100 milions de dosis als països més pobres, la Unió Europea donarà 500 milions i altres països també han fet anuncis similars, com el Japó. Això ens permetrà compensar aquells contractes que no hem aconseguit executar a temps.

Més enllà dels problemes de proveïment, els països més pobres no tenen infraestructures ni prou personal per portar a terme una vacunació massiva. ¿Com es pot garantir que es realitza amb èxit? Necessitem que els països rics es comprometin a fer les entregues amb algun temps de marge, perquè en molts casos fan les donacions quan les vacunes estan a punt de caducar. Això és un problema terrible, que se suma a les dificultats logístiques, administratives i fins i tot jurídiques. La nostra previsió és que els problemes de proveïment es resolguin el 2022, i a partir d’aquell moment la dificultat estarà en la capacitat d’absorció de cada país, ja que molts tenen sistemes de salut molt fràgils. És necessari tenir el personal preparat per reaccionar amb prou rapidesa i evitar així l’aparició de noves variants més agressives. Tot i que sembli un eslògan, ningú estarà segur fins que tots estiguem fora de perill.