Una dotzena de països demanen que la UE financi la construcció de murs antiimmigrants

Els partidaris d’una Europa fortalesa tornen a ressorgir amb força. «Les barreres físiques semblen una mesura efectiva de protecció fronterera que serveix a l’interès del conjunt de la UE i no només als estats membres que estan a primera línia. Aquesta mesura legítima hauria de ser finançada addicionalment i adequadament amb el pressupost de la UE com a qüestió prioritària». Aquesta petició figura en una carta remesa per 12 dels 27 ministres d’Interior de la Unió Europea a la Comissió Europea. Tot i que no esmenten ni Bielorússia ni Turquia, adverteixen que els intents d’instrumentalització de la immigració il·legal amb motius polítics demostren la necessitat d’adaptar noves mesures.

«En el discurs de l’estat de la Unió del 2021, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va reconèixer explícitament que la UE s’enfronta a atacs híbrids. El seu objectiu és desestabilitzar Europa, i això no pot ser tolerat», reivindiquen en una extensa missiva enviada en vigílies del Consell de Ministres d’Interior que se celebra aquest divendres a Luxemburg al vicepresident Margaritis Schinas i la comissària d’Interior, Ylva Johansson.

Per a la integritat i el normal funcionament de l’espai de lliure circulació de Schengen, els 12 ministres signants –d’Àustria, Bulgària, Xipre, la República Txeca, Dinamarca, Estònia, Grècia, Hongria, Lituània, Letònia, Polònia i Eslovàquia– insisteixen que és necessari «protegir al màxim nivell de seguretat» les fronteres exteriors i que la política d’asil ha de ser «resistent als abusos». «Cap tercer país hauria de poder utilitzar els nostres sistemes d’asil per exercir pressió política per fer xantatge a la UE i als seus Estats membres o explotar la situació present a l’Afganistan», avisen en clara al·lusió a Bielorússia però sense esmentar el règim d’Aleksandr Lukaixenko.

En els últims mesos milers d’immigrants i refugiats procedents de l’Afganistan han intentat entrar des de Bielorússia a Lituània, Letònia i Polònia, esperonats pel règim de Lukaixenko, cosa que ha portat aquests tres països a declarar l’estat d’emergència a la frontera, reforçar la vigilància i el desplegament policial restringint l’accés als mitjans de comunicació. «Mesures resoltes» a nivell nacional, segons qualifiquen els responsables d’Interior, que la UE hauria d’adoptar també a escala europea.

«Atès que aquesta amenaça es dirigeix a la UE en el seu conjunt necessitem solucions a nivell europeu. Mesures de salvaguarda amb urgència en la legislació de la UE que permetin als Estats membres actuar amb rapidesa i proporcionalment a l’amenaça, en defensa de la seva seguretat nacional», reclamen admetent també que la reintroducció de controls a les fronteres internes no és la panacea i que els controls a les fronteres exteriors als passos fronterers no són suficients per combatre la immigració il·legal. La carta coincideix amb la publicació d’informacions que apunten a expulsions en calent i maltractament en alguns punts fronterers.

Reforma del Codi de fronteres Schengen

Els 12 països consideren necessari reformar el codi de fronteres de Schengen, perquè no respon de manera adequada ni té «regles clares» per quan els Estats membres s’enfronten als anomenats atacs híbrids caracteritzats per fluxos migratoris a gran escala promoguts per tercers països. «La vigilància fronterera no ajuda a evitar que les persones intentin entrar de manera il·legal i hauria de complementar-se amb altres mesures preventives». És en aquest punt en què reclamen estàndards comuns en la vigilància de les fronteres exteriors i, fins i tot, barreres i tanques com a mesura de protecció. És més, alguns països com Polònia ja han posat fil a l’agulla per aixecar una tanca a la seva frontera amb Bielorússia i el mateix planeja Lituània per tancar part dels 678 quilòmetres de frontera que comparteix amb el país.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

«Aquest estiu ha sigut molt difícil i desafiador, perquè el que passa no és només immigració il·legal. És un atac híbrid contra Lituània, contra tot Europa. I en aquesta situació entenem que cal canviar especialment en el marc legal europeu i en la política migratòria, perquè hauríem de tenir la possibilitat de respondre de manera contundent contra aquest tipus d’atac híbrid», ha reclamat la ministra d’Interior, Agné Bilotaité, a la seva arribada al Consell.

«No hi ha cap regla que eviti a un país construir les tanques que vulgui. Si volen fer-ho poden fer-ho. Crec que correspon als estats membres protegir les seves fronteres i organitzar la immigració», ha respost el seu col·lega suec, Morgan Johannson, a la seva arribada a una cita en què analitzaran la situació de l’Afganistan, el pacte migratori i els problemes en el control i detenció de nacionals de tercers països a les fronteres exteriors. «El reglament sobre control respon a una pregunta: ¿què fem a les fronteres? Però no respon a cap altra de més important, ¿què fem després amb les persones que arriben?», ha criticat el titular grec d’Interior, Notis Mitarachi. «Si tenim 100.000 o 200.000 arribades a l’any a Grècia, o un milió com el 2015, ¿estan els estats membres disposats a assumir la seva part igual de responsabilitat? Això encara no ha sigut respost», ha avisat.