Nova crisi política al Perú: Castillo demana la renúncia al seu ‘premier’, Guido Bellido

  • La presència del primer ministre s’havia tornat insostenible en els últims dies

  • Bellido, del Perú Lliure, és el segon funcionari de pes que abandona un Govern que va assumir a finals de juliol

Nova crisi política al Perú: Castillo demana la renúncia al seu ‘premier’, Guido Bellido

EFE/ Stringer

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

La tempesta política segueix el president Pedro Castillo com una ombra. El mestre d’esquerres va assumir el càrrec el 28 de juliol. Des d’aleshores, l’acompanyen les crisis de Govern. Ara li ha tocat sortir d’escena ni més ni menys que al seu primer ministre, Guido Bellido, que era fortament qüestionat pel Congrés opositor i els mitjans de premsa.

«Informo que acceptem la renúncia del president del Consell de Ministres, a qui agraeixo els serveis prestats», va dir Castillo, amb forçada amabilitat. «El meu Govern, en el seu compromís per abordar prioritàriament els grans problemes que té el país, com són la salut, la fam i la pobresa, ha decidit prendre algunes decisions en favor de la governabilitat», va explicar. A la nit, Castillo es preparava per fer prendre jurament al seu nou equip, però les seqüeles de la sacsejada estaven lluny d’apaivagar-se.

La caiguda de Bellido, el dirigent del Perú Lliure, no va sorprendre ningú, almenys a Lima. Al funcionari sortint li va costar assumir el cop: «No hem tingut cap discrepància amb el president... Nosaltres ens movem al so de les idees i aspiracions que té el poble. No sé quins són els motius (de la sol·licitud de dimissió)», va dir. Després de pair la derrota, va ser més emfàtic: «Compleixo a portar a terme la meva renúncia irrevocable que vostè m’ha sol·licitat».

Friccions

El divorci entre Castillo i Bellido s’ha cuinat lentament i es va fer visible la setmana passada quan l’ex ‘premier’ va amenaçar de nacionalitzar una poderosa empresa de gas en cas de rebutjar una negociació sobre els impostos que paga a l’Estat. Durant la seva recent visita als Estats Units, Castillo havia fet una crida als inversors nord-americans a quedar-se al país. «Castillo se n’ha cansat», va assegurar l’analista César Hildebrant, quan encara no es coneixia el desenllaç. Els vincles, va dir Hildebrant, eren «cada vegada més tensos».

La presidenta del Congrés, María del Carmen Alva, pertanyent a l’oposició de dretes, va celebrar la sortida de Bellido. «Després de diversos dies d’innecessària incertesa i de ministres molt qüestionats, saludem la decisió del president de canviar el gabinet ministerial». Alva va assegurar al seu torn que el Parlament «té la millor disposició per al diàleg i la governabilitat».

 Castillo va intentar donar tranquil·litat al país i va demanar a la legislatura gestos més emfàtics de concòrdia. «L’equilibri de poders és el pont entre l’Estat de dret i la democràcia, ha de procurar tranquil·litat i cohesió del Govern, és així que tant la qüestió de confiança, la interpel·lació, com la moció de censura, no hauria d’utilitzar-se per crear inestabilitat política». El ministre de Treball, Iber Maraví, acaba de ser interpel·lat per presumptes vincles en el passat amb el braç polític del grup terrorista Sendero Luminoso, sospita que també acompanyava Bellido. No es descarta que Maraví sigui el pròxim ministre a abandonar el Govern.

Historial de dimissions

Notícies relacionades

Castillo va guanyar la presidència a Keiko Fujimori per un molt escàs percentatge i, des del primer dia de gestió, s’enfronta a l’assetjament mediàtic. Diversos comentaristes van centrar les seves crítiques en l’heterogeneïtat del Govern i en la presència d’homes i dones amb idees oposades.

L’agost passat, Héctor Béjar, un exguerriller guevarista als anys seixanta, es va veure obligat a abandonar el càrrec com a ministre d’Exteriors després de pocs dies d’haver-lo assumit. El sociòleg Béjar, de 85 anys, havia considerat que «el terrorisme» va ser iniciat a principis dels anys vuitanta en aquest país per «la Marina», abans que Sendero Luminoso, amb els atemptats contra embarcacions pesqueres cubanes el 1977, durant el Govern militar de Juan Velasco Alvarado. Les institucions castrenses van reaccionar indignades. També va dir que la Intel·ligència nord-americana també va estar darrere de la formació del grup terrorista, tot i que, en aquest cas, va reconèixer no tenir proves que poguessin confirmar-ho. 

Temes:

Perú