Dia d’Acció Global per un Avortament Legal i Segur

Les dones de Llatinoamèrica reivindiquen que es deixi de criminalitzar l’avortament

  • Els col·lectius feministes del continent clamen per millores de la situació en diferents països

Les dones de Llatinoamèrica reivindiquen que es deixi de criminalitzar l’avortament

EFE

5
Es llegeix en minuts
EFE

L’Amèrica Llatina va commemorar aquest dimarts amb diversos actes el Dia d’Acció Global per un Avortament Legal i Segur enmig d’un llarg camí amb batalles a les estrades judicials, en les instàncies governamentals i també als carrers.

L’avortament legal és una reivindicació històrica dels col·lectius feministes de la regió, on només l’Argentina, Cuba, l’Uruguai, Guyana i quatre entitats territorials de Mèxic (Ciutat de Mèxic i els estats d’Oaxaca, Hidalgo i Veracruz) l’han despenalitzat. D’altra banda, a Colòmbia, Xile, el Brasil, l’Equador, el Paraguai, Veneçuela, la República Dominicana, Guatemala, Bolívia i el Perú l’avortament és il·legal excepte en tres casos: violació, deformació del fetus o risc en la vida de la mare. A Haití, Nicaragua, El Salvador i Hondures la interrupció de l’embaràs és totalment il·legal, cosa que porta penes carceràries per a la dona que se sotmeti al procediment i per al personal que l’executi.

Important pas legislatiu a Xile

Una inèdita moció que despenalitza l’avortament fins a les 14 setmanes de gestació es va obrir pas aquest dimarts a Xile, on des del 2017 s’admeten els tres casos esmentats, però encara li queda un tram molt llarg i complicat per caminar. Amb 75 vots a favor, 68 en contra i 2 abstencions, la Cambra baixa va ratificar una reforma al Codi Penal que busca deslliurar de sancions les dones que portin a terme una interrupció voluntària de l’embaràs fins a complir el termini previst. No obstant, a aquesta iniciativa, a la qual s’oposa el Govern del conservador Sebastián Piñera, encara li falta un procés de concreció d’articulat en el legislatiu que, si el passa, faria que l’avortament no fos punible, però no el garantiria com un dret lliure i gratuït.

Per un avortament legal a tot Mèxic

Ciutat de Mèxic i els estats d’Oaxaca, Hidalgo i Veracruz són els únics territoris mexicans en què l’avortament és totalment legal, però les dones que es van manifestar dimarts advoquen per millors condicions, tant sanitàries com legals, no només en aquestes quatre regions sinó a tot el país.

Els col·lectius feministes es van mobilitzar pel centre de Ciutat de Mèxic i, tot i que tenien contemplat dirigir-se al Zócalo de la capital, un grup es va desviar de la ruta original per fer una parada a l’Àngel de la Independència, on van realitzar pintades i van intentar fer caure tanques de seguretat que protegeixen el monument.

En un acte que ha sigut considerat com una victòria dels que promouen la despenalització, el 7 de setembre el Tribunal Suprem de Justícia de la Nació (SCJN) va declarar inconstitucional per unanimitat el càstig a la interrupció de la gravidesa i va invalidar l’article 196 del Codi Penal de Coahuila (nord), que imposava d’un a tres anys de presó «a la dona que voluntàriament practiqui el seu avortament o a la persona que la faci avortar amb el consentiment».

Dones salvadorenques demanen els tres casos

Durant la marxa portada a terme en la data a San Salvador, les manifestants es van pronunciar en favor de la implantació de polítiques públiques de salut sexual i reproductiva i, al seu torn, van fer una crida al legislatiu amb una proposta de reforma al Codi Penal per despenalitzar l’avortament, almenys en els tres casos reconeguts internacionalment. L’article 133 d’aquest codi estableix que «el que provoqui un avortament amb el consentiment de la dona o la dona que provoqui el seu propi avortament o consenteixi que una altra persona l’hi practiqui, seran sancionats amb presó de dos a vuit anys».

Durant la manifestació es va rendir homenatge a la Beatriz, una noia ja morta a qui el Suprem salvadorenc va denegar l’avortament i va estar hospitalitzada a San Salvador des de l’abril del 2013 i va donar a llum una nena mitjançant en una cesària el 3 de juny d’aquell mateix any. No obstant, la nadó va morir hores després al néixer sense cervell, una de les causes per les quals ella havia demanat interrompre l’embaràs, a més de les seves pròpies malalties.

Avortament lliure i segur a Bolívia

En un recorregut pels carrers de Santa Cruz de la Sierra, la més poblada de Bolívia, les manifestants van exigir que es puguin portar a terme avortaments lliures i segurs, o que almenys les instàncies involucrades respectin els casos d’interrupció de l’embaràs previstos per la llei. Les integrants de l’Associació Feminista 28 de Setembre van demanar que els «servidors públics» deixin de posar «obstacles» per realitzar els avortaments quan estan emmarcats en aquestes circumstàncies i que siguin sancionats els treballadors que es neguin a realitzar aquest procediment. «Nosaltres volem la despenalització de l’avortament, però també que es compleixin les normes, tenim un problema molt seriós d’embarassos en adolescents que acaben en maternitats forçades», va manifestar a EFE la representant d’aquesta associació, Carmen Sanabria. La dirigent feminista va afirmar que els avortaments que es porten a terme de forma clandestina constitueixen «la tercera causa de mortalitat materna» a Bolívia.

A la recerca de la despenalització total a Colòmbia

La sentència C-355 del 2006 del Tribunal Constitucional colombià va despenalitzar l’avortament en els tres casos coneguts, però, segons consta al molt recent informe del Fons de Població de les Nacions Unides, publicat aquest dimarts, la mateixa instància està debatent si declara inconstitucional l’article 122 del Codi Penal, que declara la interrupció voluntària de l’embaràs com un delicte. Els promotors d’aquest canvi en la legislació colombiana desitgen que l’avortament, més que una causa penal, sigui vist com una problemàtica de salut pública. «Eliminin el delicte del Codi Penal», va ser el crit de les dones davant el Palau de Justícia de Bogotà, on hi ha el tribunal, i van continuar cantant «Jo no soc delinqüent, jo no soc criminal, la meva causa justa és la llibertat».

No a la criminalització a Veneçuela

Notícies relacionades

Organitzacions feministes van aprofitar la commemoració del Dia d’Acció Global per un Avortament Legal i Segur per demanar als poders legislatiu i judicial de Veneçuela que es portin a terme canvis que descriminalitzin la interrupció de la gestació. «La criminalització de l’avortament vulnera els drets humans de dones, nenes i adolescents a la integritat personal, a la salut, al lliure desenvolupament de la personalitat, al dret a no ser sotmesa a tortures, tractes cruels, inhumans o degradants, a viure una vida lliure de violència», va dir Laura Cano, organitzadora de l’anomenada Ruta Verde.

En concret, les manifestants van demanar l’eliminació dels articles 430 (avortament procurat), 431 (avortament consentit), 433 (avortament agreujat) i 434 (avortament per honor) del Codi Penal, i participar en la redacció de la legislació per garantir l’avortament segur.