Biden concerta una cita amb Macron per desactivar la crisi diplomàtica

El Govern francès ha anunciat que el president, Emmanuel Macron, mantindrà una conversa telefònica amb el seu homòleg nord-americà, Joe Biden, per abordar l’aliança militar anunciada per Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units (AUKUS) i la «greu crisi» per la suspensió dels contractes per submarins nuclears entre Austràlia i França.

El portaveu del Govern, Gabriel Attal, ha indicat que la conversa es produirà «en els pròxims dies», tot i que no ha precisat quan serà, per poder «avançar» en la crisi diplomàtica desencadenada aquesta setmana. La iniciativa d’abordar el conflicte hauria sigut de Biden, després que París cridés a consultes els ambaixadors francesos a Canberra i Washington i que el responsable d’Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, afirmés aquest dissabte que és «fals» que França fos consultada sobre l’aliança militar. «Volem explicacions», ha demanat Attal en una entrevista a la cadena de televisió BFMTV.

Per la seva banda, Austràlia ha insistit que la decisió presa pel Govern de Canberra de suplir el contracte de compra de submarins amb França per un altre amb els Estats Units respon a qüestions de «seguretat nacional». «No lamento la decisió d’anteposar l’interès nacional d’Austràlia. Mai me’n penediré», ha dit el primer ministre australià, Scott Morrison. «Hauria sigut negligent seguir endavant en contra dels consells dels serveis d’intel·ligència i defensa d’Austràlia», ha afegit

Expansió xinesa

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia van anunciar dimecres un nou acord a tres bandes sota les sigles AUKUS –acrònim del nom dels tres països en anglès– amb el qual busquen desenvolupar una associació en matèria de seguretat, que els permeti compartir tecnologia i garantir la seva seguretat cibernètica, a més de desenvolupar una sèrie de sistemes submarins i de llarg abast. L’objectiu de l’aliança és frenar l’expansió de la Xina a la regió de l’Índic i el Pacífic.

París va retreure poc després de conèixer la notícia al Govern de Canberra, «un punyal per l’esquena», ja que considera que «és una decisió contrària a l’esperit i lletra de la cooperació entre França i Austràlia, basada en una relació de confiança política i en el desenvolupament d’una base industrial i tecnològica de defensa». L’entrada d’Austràlia en aquest acord amb nord-americans i britànics els autoritza, entre altres aspectes, a l’accés a tecnologia per al desenvolupament de submarins nuclears, i deixa així de banda l’acord entre Canberra i París.