Situació a l’Afganistan

Borrell no espera una onada massiva de refugiats afganesos a Europa

  • L’alt representant per a la política exterior de la UE descarta «un gran moviment migratori cap a Europa» tret de guerra civil a l’Afganistan

  • Insisteix que «hi ha altre remei» que parlar amb el Govern talibà per continuar amb les evacuacions i que l’ajuda arribi als afganesos que la necessiten

Borrell no espera una onada massiva de refugiats afganesos a Europa

Pool / Reuters

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Una de les grans preocupacions de governs i partits polítics europeus és que la retirada dels Estats Units de l’Afganistan i la victòria dels talibans desencadenin una onada de refugiats a Europa com la viscuda fa sis anys. L’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea (UE), Josep Borrell, no creu que es produeixi i insisteix que la prioritat continua sent ajudar la població afganesa. «No crec que s’hagi d’esperar un gran moviment migratori cap a Europa tret que es produeixi una guerra civil, cosa que no sembla probable de manera immediata», ha assegurat aquest dimarts durant un debat al Parlament Europeu en què ha tornat a defensar els contactes amb el Govern talibà, per continuar amb les evacuacions dels nacionals europeus i els afganesos que han col·laborat amb Occident i que l’ajuda humanitària arribi als que ho necessiten.

«No volem que l’oferta de protecció als afganesos en risc sigui considerada com un efecte crida. Per alguns ministres és el que va passar el 2015 i el 2016. Però volem protegir molts afganesos que mereixen la nostra protecció», ha explicat. I el primer, ha dit, és ajudar els cinc milions de persones que viuen al nord del país, amenaçades per una fam excepcional, i fer-ho abans que l’ajuda quedi bloquejada per les neus. «Els hem d’ajudar per raons humanitàries i no perquè si no ho fem emigrin i provoquin un problema a casa», ha recordat durant un debat en el qual la ultradreta ha vinculat immigració i terrorisme.

Per brindar aquesta protecció, el cap de la diplomàcia europea, tal com fa setmanes que repeteix, ha recordat que no «hi ha altre remei que parlar» amb els talibans, tot i que ha tornat a repetir que aquest diàleg no suposarà el reconeixement del Govern. A més, tot i que el nou Executiu del país no compleix cap dels desitjos europeus i està format per l’ala més dura dels talibans, amb un ministre d’Educació que s’ha estrenat dient que l’important «no és ser educat sinó pietós», Borrell ha defensat l’obertura ràpida d’«un canal de discussió» per distribuir-hi l’ajuda i intentar evacuar les persones vulnerables del país. Per a això també considera vital intensificar els contactes amb «actors clau» de la regió, com Qatar, el Pakistan, Rússia, la Xina, Turquia, el Tadjikistan i l’Uzbekistan.

Antena a Kabul

Notícies relacionades

«La prioritat ha de ser evitar quedar-ne exclosos. La retirada dels Estats Units no hauria de significar ipso facto la nostra exclusió geoestratègica» de la regió, ha explicat des del faristol de l’hemicicle a Estrasburg. En tot cas, la prioritat per a la UE és que l’ajuda alimentària i l’ajuda humanitària arribin a bon port i, a continuació, aconseguir establir una «antena europea» a Kabul des de la qual seguir de prop el que passa al país perquè la crisi no ha acabat i «l’Afganistan s’enfonsarà financerament si no fem alguna cosa per impedir-ho». 

Borrell també ha aprofitat el debat per fer autocrítica sobre els 20 anys de presència militar a l’Afganistan. Ha admès que l’ocorregut demostra que «la solució a molts problemes no és militar» perquè «la potència més gran del món gastant 300 milions de dòlars al dia no ha aconseguit guanyar una guerra davant el país més pobre de la terra». Tot i així, també ha explicat que darrere de qualsevol acció diplomàtica també hi ha d’haver una capacitat militar perquè «de vegades les coses es posen lletges i amb la paraula no n’hi ha prou. Tot i que sigui només pel caràcter dissuasiu, una capacitat militar l’ha de tenir qualsevol actor que es vulgui dir geopolític», ha dit. «La solució no és la guerra, però això no eximeix els europeus de tenir una capacitat militar pròpia per utilitzar-la quan sigui necessari i aquest debat ha de continuar», ha reivindicat com a colofó a un debat amb 77 intervencions que culminarà en una resolució aquest dijous.