El Papa demana a Eslovàquia una Europa més solidària

El papa Francesc ha aprofitat el seu discurs davant les autoritats d’Eslovàquia, on es troba de viatge després de passar breument per Hongria, per demanar avui una Europa que «es distingeixi per la seva solidaritat», sobretot després de la pandèmia, i que torni a situar-se «al centre de la història».

Des del cor de la Unió Europea (UE), el pontífex ha destacat que «la fraternitat és el que necessitem per promoure una integració cada vegada més necessària» durant la intervenció als jardins del Palau presidencial, després d’arribar diumenge al país.

Format per Eslovàquia, Hongria, Polònia i la República Txeca, l’anomenat Grup de Visegrad s’ha distingit per les seves polítiques de caràcter xenòfob i reaccionari, així com per la seva fèrria oposició a la política migratòria europea i a l’adopció d’un sistema de quotes per repartir de forma més equitativa l’arribada de refugiats al continent.

«Europa lliure d’ideologies»

Reunit amb els líders cristians d’Eslovàquia, el pontífex els ha demanat esforços per poder tenir una «Europa lliure d’ideologies», i els ha recordat «els anys de la persecució atea, quan no hi havia llibertat religiosa, o quan aquesta era durament provada».

En el seu discurs als cristians, que són el 80 per cent de la població, el 62% dels quals, catòlics, ha citat el relat del «La llegenda del gran inquisidor», de Fiódor Dostoievski, on «els homes estan disposats a intercanviar gustosament la seva llibertat per una esclavitud més còmoda, la de sotmetre’s a algú que decideixi per ells, per poder de tenir pa i seguretats». I ha demanat als líders religiosos «que no caiguin en la trampa».

«¿Com podem desitjar una Europa que torni a trobar les mateixes arrels cristianes si som nosaltres els primers desarrelats de la plena comunió? ¿Com podem somiar una Europa lliure d’ideologies, si no som lliures per anteposar la valentia de Jesús a les necessitats dels diferents grups de creients?», els ha interrogat el Papa.

Des del centre d’Europa, el Papa ha assegurat que «càlculs de conveniència, raons històriques i vincles polítics no poden ser obstacles inamovibles al nostre camí». El Papa ha continuat amb el discurs d’acollida a què ja s’havia referit després de la missa de Budapest, i ha demanat als cristians que, tot i que hi hagi diferències que els separin, «almenys podem acollir junts Jesús servint-lo en els pobres».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

«Serà un signe més evocador que moltes paraules, que ajudarà la societat civil a comprendre, especialment en aquest període de sofriment, que només estant de part dels més febles tots sortirem en veritat de la pandèmia», ha afegit.

Francesc, de 84 anys, ha acabat amb aquest acte i una reunió amb els companys de la Companyia de Jesús una extenuant jornada de més de 13 hores, en què se l’ha vist en bona forma.