Xi i Biden parlen set mesos després per rebaixar les tensions

Joe Biden i Xi Jinping no parlaven des de la vigília de l’any nou xinès, amb el primer encara acomodant-se a la Casa Blanca i una urgent agenda interna. Ho han tornat a fer set mesos després a petició de Biden, desesperat per l’absència d’avenços dels seus subalterns. Els retrets van ser sonats en aquella cimera del març a Washington entre Wang Yi i Antony Blinken –els màxims representants diplomàtics– i tampoc Pequín i Washington s’han posat d’acord en les últimes setmanes sobre l’estratègia a l’Afganistan. 

El context, doncs, exigia més compromisos d’entesa per frenar el deteriorament que resolucions concretes. Les versions publicades per la Casa Blanca i la premsa xinesa sobre l’hora i mitjana de xerrada coincideixen a les gasoses declaracions. El més combatiu que es desprèn de la segona és l’acusació de Xi a Biden d’enterbolir l’ambient amb les seves polítiques envers la Xina. La resta ha discorregut per camins trillats: mantenir les bones relacions bilaterals és un deure mutu que afecta no només els seus països, sinó també el futur i el destí i el món, la col·laboració és urgent per solucionar els reptes que afronta el planeta... Tampoc ha faltat el recurs del poemari clàssic xinès: «Les muntanyes i els rius poden tapar el camí, però un altre poble sorgirà entre els salzes i les flors fresques». La conversa ha sigut «sincera, profunda i extensa», ha descrit la premsa xinesa.

Acostaments i divisions

Biden, per la seva banda, ha remarcat la necessitat que la rivalitat no desemboqui en conflicte. És un propòsit realista, perquè fa anys que Washington va deixar de preguntar-se si la Xina era un aliat o un rival i ara, resolt el dubte, urgeix minimitzar els riscos. La Casa Blanca va revelar que van parlar d’«aquelles àrees en les quals els nostres interessos convergeixen i d’aquelles altres en què els interessos, valors i perspectives divergeixen». Les primeres inclouen la lluita contra el coronavirus, l’escalfament global i el terrorisme. La sortida de la Casa Blanca de Donald Trump, atrafegat en els seus últims mesos a trepitjar totes les durícies a la Xina, possibilita la col·laboració. Les segones inclouen clàssics com Hong Kong i Taiwan i nous fronts com Xinjiang: incumbeix drets humans, assenyala Washington, i són assumptes incondicionalment propis, respon Pequín.  

Notícies relacionades

Biden recrimina a Xi Jinping les seves polítiques repressives i econòmiques

Kamala Harris busca enfortir aliances en el seu viatge a l’Àsia

L’Afganistan ha sigut l’última pedra a la sabata. La Xina va lamentar que els Estats Units en traguessin les seves tropes després d’haver creat el problema i deixessin la seva gestió al veïnat. El ministeri d’Exteriors va acusar Washington aquesta setmana d’«haver creat el caos» i causat «un mal seriós al poble afganès». També ha desil·lusionat Pequín que Biden no liquidés la guerra comercial empresa pel seu predecessor ni que alleugés la seva aclaparadora presència militar al Mar del Sud de la Xina.  

El desenvolupament de les relacions bilaterals no ha sorprès la Xina, que va assumir anys enrere que l’hostilitat havia arribat per quedar-se i que de Biden només podia esperar unes formes més diplomàtiques que les de Trump. El seu últim pla quinquennal emfatitza el consum intern i l’autosuficiència tecnològica per blindar-se contra els futurs embats.